Font d'Orión

La font d'Orión (en italià, Fontana vaig donar Orione) és una font monumental de Mesina (Itàlia), realisada en 1553 per Giovanni Angelo Montorsoli (discípul de Miguel Ángel), eixecutada en colaboració en Domenico Vanello. Es troba en la piazza del Duomo.

Font d'Orión

Proyecte de la font d'Orión en Messina, dibuix a ploma, llapis negre, tinta parda i aguada reunit en el Àlbum de Fra Giovanni Vincenzo Casale. Biblioteca Nacional d'Espanya.

Història

Segons l'historiador de l'art Bernard Berenson, es tracta de «la font més bella del sigle XVI europeu» i de fet és una obra d'una bellea poc comuna, de gran transcendència i de fort impacte emocional.

Va ser encarregat pel senat de Mesina en 1547 en fins festius, en l'idea de recordar la construcció del primer aqüeducte de la ciutat que conduïa les aigües de les rieres Camaro i Bordonaro, proyecte iniciat en 1530 i terminat en 1547, basat en plans de l'arquitecte de Taormina Francesco La Cameola.

En el permís del papa Pablo III, l'iglésia migeval de Sant Lorenzo Màrtir va ser demolida per a ser substituïda en un lloc llaugerament distint, l'iglésia renaixentista de Sant Lorenzo Màrtir, un proyecte confiat al propi Montorsoli. La font donava a la frontera del nou lloc de cult, que es va derrocar en el terremot en el sur de Calàbria en 1783.

L'escultor florentino Montorsoli va acceptar l'encàrrec i va aplegar a Mesina junt en el seu discípul, Martino Montanini. Va ser nomenat mestre escultor de fonts i encarregat d'erigir una font en la plaça de la catedral per a representar a Orión: el mític fundador de la ciutat de Mesina, un jagant naixcut de la seua triple paternitat, de l'orina de Júpiter, Neptú i Mercurio. Per a la realisació, Montorsoli va demanar que el marbre vinguera de Carrara i va amprar a numerosos escultors locals que varen colaborar activament, creant en poc temps la font, segons Vasari.

La font té una estructura piramidal: en la part superior Orión en el seu gos Siri als seus peus. Baix de quatre querubines montant delfins, de la boca dels quals ix aigua i s'aboca en la copa d'avall. Seguit de quatre náyades i quatre salamandres en plats cada volta més grans. Després, una gran conca dodecagonal en quatre estàtues que representen els rius Nilo, Tíber, Ebre i Camaro (este últim és en realitat la chicoteta riera que alimenta la font) i huit bajorrelieves en representacions de mits relacionats en les transformacions en presència de l'element aigua, tots presos de la Metamorfosis d'Ovidio. És casi segur que el científic-humaniste Francesco Maurolico va colaborar en la creació d'esta complexa iconografia neoplatònic-alquímica i també va compondre les coples llatines gravades baix les quatre estàtues dels deus del riu. La font acaba en quatre banyeres chicotetes i huit mònstruos d'aigua de pedra negra.

L'obra va ser apreciada fins al punt de que el senat de Mesina va decidir encarregar una segona font a l'escultor, ara coneguda com la font de Neptú.

• Erro al crear miniatura:
• Erro al crear miniatura:
• Erro al crear miniatura:
  Orión
• Erro al crear miniatura:
  Representació del Camero
• Erro al crear miniatura:
  Representació del Tévere
• Erro al crear miniatura:
  Representació de l'Ebre
• Erro al crear miniatura:
  Representació del Nilo

Bibliografia

• Gall (1756). Annali della città vaig donar Messina [... dal giorno vaig donar sua fondazione sino a tempi presenti] (en italià), Messina: Francesco Gaipa.
• (2001).«La fontana del Siri d’Orione, o delle metamorfosi».Città & Territori.Messina:II
• (1997).«L’Accademia della Fucina vaig donar Messina: una società segreta esistente già dal primer decennio del secolo XVII».Archivio Storico Messinese.Messina:(LXXIII)
• Ferdinando de Luca (1852). Dizionario corografico universale dell'Itàlia - Regno vaig donar Sicília (en italià), Milano: Stabilimento vaig donar Civelli Giuseppe.