Anar al contingut

Finançació sostenible

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Panels solars. La finançació d'energies renovables es considera finançació sostenible.

La finançació sostenible o finançació verda (també financiamiento sostenible o financiamiento verda) és el conjunt de normatives financeres, estàndars i productes financers que perseguixen un objectiu migambiental, i en particular facilitar la transició energètica. La finançació sostenible permet al sistema financer tindre en conte a la població i al mig ambient al mateix temps que manté un objectiu de creiximent. Este concepte, que existia des de fa temps, va ser impulsat per l'adopció del Acort de París, el qual estipula que les parts deuen conseguir uns «fluix financers compatibles en un full de ruta cap a baixes emissions de diòxit de carbono [que causen l'efecte hivernàcul] i en un desenroll resiliente al calfament mundial».[1]

Instruments

[editar | editar còdic]

Abonaments verts

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Abonament vert.

Els abonaments verts són títuls de deute emesos en el mercat per una entitat pública o privada per a finançar activitats respectuoses en el mig ambient. Varen alcançar 170 millardos de dólars nortamericans ($) en 2018 i s'espera que en 2021 apleguen als 359 millardos de $.[2]

L'Acort de París va destacar un desig d'estandardisar les pràctiques d'informació relacionades en els abonaments verts, per a evitar l'ecoblanqueo (greenwashing).

Des d'un punt de vista llegal, els abonaments verts no són realment diferents dels abonaments tradicionals. Les promeses fetes als inversors no sempre s'inclouen en el contracte, i quan sí s'inclouen, a sovint és de forma no vinculant. Les entitats emissores d'abonaments verts normalment seguixen els estàndarts i principis establits per organisacions privades com els Principis per a abonaments verts de l'Associació Internacional de Mercats de Capitals (ICMA per les seues sigles en anglés) o l'etiqueta de l'Iniciativa d'Abonaments Climàtics.[3][2]

Fins al moment, no hi ha normativa que requerixca a l'emissor especificar per escrit les seues intencions "verts" en les condicions de l'emissió. No obstant l'Unió Europea (UE) està desenrollant actualment un estàndart d'abonament vert que obligarà als emissors a finançar en els diners que obtinguen d'estos abonaments sol activitats alineades en la taxonomia de la UE d'activitats sostenibles.[4]

S'espera que este estàndart siga voluntari i opere junt a atres estàndarts voluntaris ya existents, puix els estudiosos i els intermediaris financers han intentat que els formuladores de polítiques es consciencien dels perills d'impondre estàndarts obligatoris en esta qüestió.[5][6]

Taxonomia d'activitats sostenibles

[editar | editar còdic]

Com el concepte "transició energètica" és ampli i els adjectius "sostenible" o "vert" poden aplicar-se a molts proyectes (energia renovable, eficiència energètica, depuració d'aigües residuals, reforestació...), s'estan elaborant vàries taxonomia (classificacions) per a evaluar si un proyecte realment és vert (té un impacte positiu o neutre en el mig ambient) i, en eixe cas, certificar-ho.

En 2018, la Comissió Europea va crear un grup de treball d'experts en finançació sostenible (TEG per les seues sigles en anglés) per a definir una classificació d'activitats econòmiques ("taxonomia"), en la finalitat de tindre una metodologia robusta que definix si una activitat o una empresa és sostenible o no. Els objectius d'esta taxonomia són impedir el ecoblanqueo i ajudar als inversors a fer eleccions més verdes.[7] Les inversions són jujades per 6 objectius: mitigació del canvi climàtic, adaptació al canvi climàtic, economia circular, contaminació, efecte sobre l'aigua i biodiversitat.[8]

Esta taxonomia va entrar en vigor en juliol de 2020.[7] Es considera l'iniciativa més àmplia i detallada de la seua classe; pot inspirar a atres països per a desenrollar les seues pròpies taxonomia o inclús pot convertir-se en el nou "patró ore" mundial per a l'evaluació de proyectes. No obstant, quan el règim de publicació entre en vigor en giner de 2022, encara hi haurà estanys enormes en les senyes i poden passar varis anys fins que es convertixca en eficaç.

Les classificacions del gas natural fòssil i l'energia nuclear són polèmiques.[9] La Comissió Europea va demanar a la seua Centre Comú d'Investigació que evaluara la sostenibilitat migambiental de l'energia nuclear. Els resultats seran investigats durant 3 mesos per 2 grups d'experts ans que la Comissió prenga una decisió sobre la classificació.[8] El gas natural és considerat per alguns països el pont entre el carbó i l'energia renovable. Eixos països sostenen que el gas natural deu considerar-se sostenible si es complixen determinades condicions.[10] En resposta, varis membres del grup d'experts que assessora a la Comissió Europea varen amenaçar en dimitir. Varen declarar que veuen l'inclusió del gas com a contradictòria en la ciència climàtica, perque les emissions de metà del gas natural són un gas d'efecte hivernàcul[9][11] significatiu.

El Regne Unit està treballant en la seua pròpia taxonomia.[12]

Publicació obligatòria i voluntària

[editar | editar còdic]

En 2015, el Consell d'Estabilitat Financera (FSB per les seues sigles en anglés) va llançar el Grup de treball per a publicacions financeres relacionades en el clima (TCFD per les seues sigles en anglés), dirigit per Michael Bloomberg. Les recomanacions de el TCFD pretenen animar a les empreses a donar major difusió als riscs climàtics relacionats en el seu negoci, aixina com la gobernanza interna per a gestionar estos riscs. En el Regne Unit, el Governador del Banc d'Anglaterra, Mark Carney, ha recolzat activament les recomanacions de el TCFD, i ha demanat en vàries ocasions que s'imponguen obligacions a les companyies del sector financer per a que siguen transparents i tinguen en conte els riscs financers derivats del clima, en particular a través de proves de resistència bancària (els test d'estrés que es fan als bancs per a vore si aguantarien hipotètiques crisis financeres) climàtiques.

En França, la Llei de transició energètica de 2015 requerix que els inversors institucionals siguen transparents sobre l'integració en la seua estratègia d'inversió de criteris migambientals, socials i de gobernanza.[13]

No obstant, l'investigació empírica ha demostrat l'efecte llimitat d'estes polítiques de publicació si són voluntàries.[14][15]

La Comissió Europea està desenrollant actualment la Directiva d'informació corporativa sobre sostenibilitat (CSRD per les seues sigles en anglés), que obligarà a la majoria de les companyies de la UE a publicar senyes relacionades en el mig ambient.[16]

Factor de respal vert en els requeriments de capital

[editar | editar còdic]

Per a animar als bancs a donar més préstams verts, els bancs comercials han vingut proponent introduir un "factor de respal vert" en els requeriments de capital.[17] Esta proposta està sent actualment considerada per la Comissió Europea i l'Autoritat Bancària Europea.[18] No obstant els banquers centrals i les organisacions sense ànim de lucre generalment s'oponen a este plantejament, i proponen en canvi l'adopció de requeriments de capital més alts per a actius bancaris vinculats en els combustibles fòssils ("penalisació marró").[19][20]

Hipoteques verdes i crèdits verts

[editar | editar còdic]

En 2022, la Comissió europea i l'Autoritat Bancària Europea formularan propostes per a la «definició de préstams minoristes verts i hipoteques verdes i possibles ferramentes de respal».[21]

Els bancs proponen establir un estàndart d'hipoteca energèticament eficient (per eixemple, sobre vivendes en calificació energètica A), mentres que les associacions de consumidors i organisacions no governamentals (ONG) han propost que els bancs centrals recolzen la concessió de préstams verts (en particular destinats a millorar l'aïllament de les llars) introduint uns tipos d'interés més baixos en operacions de refinançació, com les TLTRO (targeted longer-term refinancing operations, préstams condicionats a llarc determini) del Banc Central Europeu (BCE).[22][23][24]

Política monetària verda

[editar | editar còdic]

En 2018, baix la jefatura de Mark Carney, Frank Elderson, i el governador del Banc de França, François Villeroy de Galhau, 8 bancs centrals varen crear la Ret per a Reverdecer el Sistema Financer (NGFS per les seues sigles en anglés), una ret de bancs centrals i supervisors financers que desigen explorar el paper potencial de bancs centrals per a favorir la transició energètica. Esta ret té casi 80 membres i una dotzena d'observadors, entre ells el Fondo Monetari Internacional (FMI) i el BCE.


En juliol de 2021, baix la jefatura de Christine Lagarde i com a resultat de la pressió de vàries ONG, el BCE va anunciar un detallat full de ruta per a incorporar el canvi climàtic en el seu marc de polítiques.[25] Este full de ruta inclou mides per a integrar mètriques dels riscs associats al clima en el marc de les garanties reals (collateral, lo que el prestatari oferix com a garantia del pagament del seu préstam, la vivenda en el cas de l'hipoteca) de el BCE i en el Programa de compra d'abonaments corporatius (CSPP per les seues sigles en anglés).

Finançació climàtica i finançació verda

[editar | editar còdic]

La finançació verda és més àmplia que la climàtica[26] i l'engloba, és dir, tota finançació climàtica és finançació verda, pero no tota finançació verda és finançació climàtica. Per eixemple, inversions per al control de la contaminació industrial, la depuració d'aigües residuals o la protecció de la biodiversitat són finançació verda, pero no climàtica. En canvi les inversions en mitigació —que busquen reduir o evitar les emissions de gasos d'efecte hivernàcul— o en adaptació —que reduïxen la vulnerabilitat de persones i bens a los efectos de el calfament mundial— són al mateix temps finançació verda i climàtica.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ https://unfccc.int/files/meetings/paris_nov_2015/application/pdf/paris_agreement_english_.pdf
  2. ↑ 2,0 2,1 «Climate Bonds Initiative» (en en). Climate Bonds Initiative. Consultat el 2021-10-17.
  3. ↑ «Green Bond Principles». www.icmagroup.org. Consultat el 2020-05-22.
  4. ↑ «Commission puts forward new strategy to make the EU's financial system more sustainable and proposes new European Green Bond Standard» (en en). European Commission. Consultat el 2021-10-17.
  5. ↑ Transnational Corporations.28(3)
    35–63.doi:10.18356/2076099x-28-3-2.
  6. ↑ Henide. «The European Central Bank’s vision for green bond standards forgoes inclusivity». LSE Business Review. Consultat el 2022-01-22.
  7. ↑ 7,0 7,1 Sholem. «ESMA Proposes Rules for Taxonomy-Alignment of Senar-Financial Undertakings and Asset Managers» (en en). The National Law Review. Consultat el 2021-04-05.
  8. ↑ 8,0 8,1 «EU taxonomy for sustainable activities» (en en). European Commission. Consultat el 2021-04-05.
  9. ↑ 9,0 9,1 Sánchez Nicolás. «Experts threaten to quit over new EU 'green finance' rules» (en en). EUobserver. Consultat el 2021-04-05.
  10. ↑ Morgan. «View from Brussels: Nuclear power set for EU boost» (en en-us). eandt.theiet.org. Consultat el 2021-04-05.
  11. ↑ Hall. «Draft EU taxonomy sparks discord over gas, nuclear future». Montel news. Consultat el 2021-04-05.
  12. ↑ «Chancellor sets out ambition for future of UK financial services» (en en). GOV.UK. Consultat el 2021-05-20.
  13. ↑ 2016-04-22T15:13:00+01:00. «French Energy Transition Law: Global investor briefing on Article 173» (en en). PRI. Archivat des d'el original, el 20 d'octubre de 2021. Consultat el 2021-10-17.
  14. ↑ Bingler, Julia Anna and Kraus, Mathias and Leippold, Markus, Cheap Talk and Cherry-Picking: What ClimateBert has to say on Corporate Climate Risk Disclosures (March 2, 2021).
  15. ↑ Mésonnier Jean-Stéphane, Nguyen Benoît « Showing off cleaner hands: mandatory climate-related disclosure by financial institutions and the financing of fossil energy », Banque de France, January 2021
  16. ↑ https://ec.europa.eu/info/business-economy-euro/company-reporting-and-auditing/company-reporting/corporate-sustainability-reporting_en
  17. ↑ «Supporting Factor» (en en-us). European Banking Federation. Archivat des d'el original, el 24 de giner de 2022. Consultat el 2021-10-16.
  18. ↑ «Keynote speech of Vice-President Valdis Dombrovskis on challenges and impacts of implementing Basel III» (en en). European Commission - European Commission. Consultat el 2021-10-16.
  19. ↑ «A Green Supporting Factor — The Right Policy?, SUERF Policy Notes .:. SUERF - The European Money and Finance Forum». SUERF.ORG. Consultat el 2021-10-16.
  20. ↑ «Report – Breaking the climate-finance doom loop | Finance Watch» (en en-us). Consultat el 2021-10-16.
  21. ↑ https://eur-lex.europa.eu/llegal-content/EN/TXT/HTML/?uri=CELEX:52021DC0390&from=EN
  22. ↑ «EEM Label». www.energy-efficient-mortgage-label.org. Consultat el 2021-10-17.
  23. ↑ «Affordable green loans: getting consumers on board of the green transition | www.beuc.eu». www.beuc.eu. Consultat el 2021-10-17.
  24. ↑ Batsaikhan. «NEW REPORT: How ca the European Central Bank unleash building renovations across Europe» (en en-gb). Positive Money Europe. Consultat el 2021-10-17.
  25. ↑
  26. ↑ IDFC (2015). «ANNEX B – METHODOLOGY GUIDANCE - DEFINITIONS AND TERMINOLOGY», IDFC GREEN FINANCE MAPPING FOR 2014 (en anglés), Pariu: Club de Bancs per al Desenroll, p. 18.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Finançació_sostenible&oldid=899224»