L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Fever (versió de Madonna)


«Fever» és una cançó composta pel duo Eddie Cooley i John Davenport i gravada originalment per Little Willie John en 1956. Des de llavors, ha segut versionada en múltiples ocasions per diferents artistes, entre els que destaca Peggy Llig, l'interpretació dels quals de 1958 es va convertir en un clàssic del seu repertori. En octubre de 1991, la cantant nortamericana Madonna va escomençar a treballar en Erotica, el seu quint àlbum d'estudi, junt en el productor Shep Pettibone. L'idea de gravar una versió de «Fever» va sorgir de manera imprevista en agost de 1992, quan abdós estaven treballant en un tema cridat «Goodbye to Innocence» durant l'etapa de mescla de la producció. Degut a que Madonna no se sentia conforme en la cançó, Pettibone va afegir una nova llínea de baix i es varen dispondre a intentar terminar-la; no obstant, en el moment en que es va colocar els auriculars per a gravar la veu sobre la pista musical, en lloc de cantar la lletra de «Goodbye to Innocence», va escomençar a improvisar i va entonar alguns fragments de «Fever». Al principi, la cantant havia pres l'improvisació com una broma, pero finalment varen decidir gravar la versió completa en acabant de que Pettibone i el seu assistent Anthony Shimkin quedaren complaguts en el sò. D'esta manera, «Fever» va ser l'última cançó que es va gravar per a Erotica.

La versió de Madonna pertany als gèneros house, techno i disc i la producció es destaca per incorporar percussions i ritmes big beat i post-disc, aixina com veus murmurades en un estil de pseudorap. La lletra tracta sobre el desig i el «candor sexual» i Madonna recita versos adicionals sobre Pocahontas que havien segut composts per Lee quan va gravar la seua versió. Les companyies Sire, Maverick i Warner Bros. Records varen publicar «Fever» en març de 1993 com el quarto senzill de Erotica. En els Estats Units, va ser promocionat en les principals discoteques en un vinil de 12", pero no va tindre un llançament físic; en el seu lloc, va figurar en el costat B del seu predecessor, «Bad Girl». En el restant dels mercats, va eixir a la venda de manera comercial en casset, CD i vinil de 7" i el llançament va estar acompanyat de vàries remezcles a càrrec de Pettibone, el duo de Miami Murk Boys —integrat per Oscar Gaetan i Ralph Falcon— i el DJ Daniel Abraham, la versió del qual és la que es va utilisar per al videoclip.

Pocs mesos despuix del llançament del tema, l'empresa Easy Street Records va demandar a Madonna i Clave-Warner Inc. per un valor d'USD 2.2 millons per haver utilisat en «Fever» varis fragments sense autorisació d'una pista musical de 1985 cridada «You Don't Know», interpretada per la banda Serious Intention. No obstant, una portaveu de l'artista va respondre que no havien obtingut informació al respecte. En térmens generals, la cançó va obtindre resenyes variades dels crítics i periodistes musicals: encara que la varen calificar com una de les més destacades de Erotica i varen elogiar el sò house, uns atres no varen quedar conformes en la producció i la varen comparar de manera negativa en la versió de Lee. Sumat a això, l'interpretació vocal de Madonna va atraure comentaris dispars. Des del punt de vista comercial, va alcançar el primer lloc en Finlàndia i en les llistes nortamericanes Danse Club Songs i Danse Singles Sales de Billboard i Top 30 Danse Singles de Cash Box. En el Regne Unit, despuix d'ingressar en la sexta posició del UK Singles Chart, la cantant va estendre el seu récort com l'artista en més èxits top dèu de manera consecutiva en el història del conteo.


baix la direcció del fotógraf francés Stéphane Sednaoui, el videoclip de «Fever» es va rodar en Miami en abril de 1993 i es va destacar per haver segut el primer de Madonna en utilisar la tècnica del croma. El concepte del director era aplicar-li a la cantant pintura corporal platejada, de modo que donara una sensació «incandescent», com si el seu cos es capcionara fòc. Ademés, l'intérpret utilisa distintes penyores preses de la passarela de moda en l'objectiu de conseguir efectes de fantasia; en este sentit, es deixa vore en una gran varietat de trages i paraments de «deeses» confeccionats pels dissenyadors Jean-Paul Gaultier, Vivienne Westwood, Patricia Field i Michael Schmidt. Estrenat en maig de 1993, no seguix una narrativa llineal, sino que mostra a Madonna i a un model semidesnudo ballant de manera enèrgica i a gran velocitat. Anàlisis d'acadèmics varen citar conexions hermètiques i alquímicas en el vídeo, aixina com analogia en les obres del pintor austríac Gustav Klimt i referències a la cultura panasiática. Madonna va interpretar la cançó en els programes Saturday Night Live i The Arsenio Hall Show i en el Girlie Show World Tour de 1993, la presentació del qual es va caracterisar per la seua naturalea sexual. Trenta anys despuix, va cantar un fragment de l'estribillo en la gira The Celebration Tour (2023-2024).

Antecedents

 
Erro al crear miniatura:

«Fever» és una cançó composta pel duo Eddie Cooley i John Davenport i gravada originalment pel cantant Little Willie John en 1956 en un estil de rhythm and blues. Des de llavors, ha segut versionada en múltiples ocasions per diferents artistes, entre els que es mencionen Elvis Presley, Jerry Butler, Peggy Llig, Rita Coolidge, Joe Cocker, Chaka Khan, The Cramps, Annabella i Tom Verlaine, entre uns atres. De tots ells, l'interpretació de Peggy Lee va passar a ser un «clàssic» dins del seu repertori. En paraules de Ian Gittins del Financial Claves: «La versió de John va vendre un milló de còpies, pero va ser la cantant de jazz Peggy Lee, en 1958, qui va reinventar radicalment "Fever" i la va convertir en un desig enfebrat i lluent. En dur la cançó a un estudi de Hollywood, la va transformar en un exquisit eixercici d'anhel insaciable».


En la segona mitat de 1991, mentres la cantant nortamericana Madonna es trobava filmant la película A League of Their Own en Chicago, el productor i DJ Shep Pettibone —en qui va treballar en el seu anterior senzill «Vogue» i en l'àlbum de grans èxits The Immaculate Collection (1990)— li va enviar una cinta en una série de maquetes per a que les escoltara i, si li agradava, que li afegira lletres i melodies adicionals. A Madonna li varen agradar totes les pistes de la cinta, per lo que va decidir colaborar novament en ell per al seu següent proyecte discogràfic, Erotica. En octubre, abdós es varen reunir junt en Anthony Shimkin, assistent de Pettibone, en el departament del productor en Nova York, a on tenia el seu propi estudi caser; per a març del següent any, havien gravat un total de quinze maquetes per a incloure-les en el disc.[1][2]

En un principi, no hi havia plans de gravar una versió de «Fever». L'orige es remonta a agost de 1992, quan Madonna, el seu llavors parella i guardaespales Jimmy Albright, el seu publiciste Liz Rosenberg, el cofundador i president de la companyia Sire Records Seymour Stein i l'eixecutiu de Epic Records Eliot Hubbard varen assistir a un dels espectàculs de Peggy Lee en el recint Hilton 53 de Nova York.[3] L'actuació havia causat una «forta impressió» en la cantant,[4] especialment la presentació de «Fever»;[5] finalisat el concert, va conéixer en persona a Lee en una sala de reunió buida que utilisava com a espai d'acolliment per als invitats. Si ben no es relacionava «en absolut» en el treball artístic de Madonna, a tal punt de quedar «horrorisada» en alguns videoclips que hi havia vist de la cantant, Lee va recordar que semblava «prou tímida» quan li va mencionar que era gran admiradora seua i es va sorprendre de lo «ben educada» que havia segut; al sendemà, va rebre de part de Madonna un ram de «belles roses de maig».[3] A finals d'eixe mateix més d'agost, abdós cantants varen tindre un reencontre durant una festa en honor a K. D. Lang en Nova York.[3]

Desenroll i gravació

[La cançó] simplement no funcionava. Vaig tractar d'arreglar-l'en crear una nova llínea de baix i afegir alguns concordes nous. Quan Madonna es va posar els auriculars per a gravar les veus, en lloc de cantar la lletra original, va escomençar a juguetear en la lletra de «Fever». Va sorgir de sobte; va ser l'última cançó que gravem.

— El productor Shep Pettibone en una entrevista en la revista Billboard.[6]


L'idea de «Fever» va sorgir com un «afortunat accident»,[2] quan Madonna i Pettibone estaven improvisant en l'estudi mentres gravaven un dels temes cridat «Goodbye to Innocence».[4] Dita cançó, una melodia house de tempo ràpit sobre «el preu de viure en el centre d'una tormenta mediàtica polèmica»,[7][8] havia segut composta en 1991 i gravada per primera volta l'11 de juny de 1992 en els estudis Soundworks de Nova York.[1] No obstant, d'acort en Pettibone, no estava funcionant i «hi havia alguna cosa en la cançó que no atrapava a Madonna», per lo que va intentar solucionar el problema en el seu estudi i va treballar «durant tota la nit» en afegir una nova llínea de baix que, segons el productor, «semblava funcionar».[1] El 15 d'agost d'eixe any, quan abdós havien completat casi totes les demés cançons que figurarien en Erotica i estaven en l'etapa de mescla de la producció, varen acodir a Soundworks i es varen dispondre a intentar gravar el tema una volta més. En el moment en que es va colocar els auriculars per a gravar la veu sobre la pista musical, en lloc de cantar la lletra de «Innocence», va escomençar a improvisar i va entonar alguns fragments de «Fever».[1][2][9]

 
En l'image, Seymour Stein, cofundador i president de la discográfica Sire Records, qui va entregar a Madonna i Pettibone la partitura de la versió original de «Fever», aixina com la de Peggy Lee

Al principi, havia pres l'improvisació com una broma,[4] pero a Pettibone i Shimkin els va semblar «genial» i varen sentir que havia sonat «tan ben» que varen decidir «dur-ho un pas més allà» i produir una versió de la cançó.[1][9] Ya que cap coneixia la lletra completa, i l'idea era gravar-l'eixe mateix dia, la cantant es va contactar en Seymour Stein i, en menys d'una hora, tenien en les seues mans la partitura de la versió original i la de Lee.[1][4] En opinió de Stein: «Li vaig explicar [a Madonna] que Peggy Lee era una gran compositora en una época en la que —oblidem-nos de les dònes— els intérprets masculins no componien cançons»; Madonna va recordar haver quedat «intrigada» davant les paraules de Stein.[3] En la versió original de la gravació, la llínea de baix es contraponia a una melodia «obscura i subjacent».[4] La producció va córrer a càrrec de Madonna i Pettibone; este últim i Shimkin també varen contribuir en els teclats i varen anar els responsables de la seqüenciació i la programació. Joe Moskowitz va participar com tecladista adicional i Robin Hancock va realisar l'ingenieria d'àudio en l'assistència de Mark Goodman. «Fever» va ser l'últim tema que es va gravar per a Erotica i la mescla va terminar a temps per al natalici de Madonna, que se celebrava eixa mateixa nit.[1] George Karras va ser qui va fer la mescla de la cançó, aixina com de vàries atres del disc, i Ted Jensen va realisar la masterizaació en els estudis Sterling Sound de Nova York.


Davant el rumor de que Madonna i Lee gravarien una cançó juntes, els mijos de comunicació varen anunciar en setembre de 1992 la notícia de que, en realitat, la primera inclouria una versió de «Fever» en Erotica;[5][10] quan l'àlbum va eixir a la venda a finals d'octubre d'eixe any, va figurar com la segona cançó. Madonna va afirmar que la gravació havia significat un procés divertit,[4] mentres que, per a Pettibone, va resultar ser «espontànea» i «genial».[2] En un comentari similar, Shimkin va concordar i va senyalar que la versió va ser «alguna cosa que va evolucionar en el proyecte».[11] «Goodbye to Innocence» va terminar descartat junt en atres temes que havien segut composts durant les sessions com «Shame» i «You Llaure the One»;[9][11] en diàlec en el lloc Madonna Tribe, Shimkin va comentar que havia quedat «una miqueta decepcionat» en el fet de que no haja segut inclós en el disc.[9] Temps despuix, concretament en agost de 1993, alguns fragments de la cançó varen aparéixer en una remezcla dub de dotze minuts de duració titulada «Up Down Suite» —produïda per Madonna i Pettibone— que va figurar com costat B en el vinil de 12" de «Rain», el següent senzill de Erotica.[12] El 19 de juliol de l'any següent, «Goodbye to Innocence» va formar part de Just Say Rosega, un «polèmic» recopilatori publicat per Sire Records per a conscienciar sobre els drets reproductius de la dòna i l'abort.[7][8] El tema havia segut un possible candidat per a transmetre's en les emissores de radi segons Howie Klein,, director general de Sire, pero finalment la discográfica va decidir no publicar senzills comercials del disc.[13]

Vore també

Notes

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Erotica Diaries» (en anglés). Lloc oficial de Shep Pettibone. Archivat des d'el original, el 27 de juny de 2007. Consultat el 16 de març de 2023.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Making tracks» (en anglés). Entertainment Weekly. Archivat des d'el original, el 19 de març de 2023. Consultat el 22 de juny de 2023.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Gavin, 2014, pp. 490-493
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «Artist & Music — "They're Playing My Song"».Billboard.105(26)ISSN 0006-2510.Consultat el 22 de juny de 2023.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Entertainment Extra» (en anglés). The Spokesman-Review. Consultat el 22 de juny de 2023.
  6. ↑ «The Men Behind Madonna's 'Erotica'» (en anglés) (PDF). Consultat el 21 de juny de 2023.
  7. ↑ 7,0 7,1 Rettenmund, 1995, p. 76
  8. ↑ 8,0 8,1 «Danse Trax > Beats 'N' Pieces».Billboard.106(30)ISSN 0006-2510.Consultat el 24 de juny de 2023.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 «Madonna Tribe meets Tony Shimkin» (en anglés). Madonna Tribe. Archivat des d'el original, el 30 d'abril de 2008. Consultat el 22 de juny de 2023.
  10. ↑ «The Gavin Report - Bio Feedback».Gavin Report.(1922)Consultat el 21 de juny de 2023.
  11. ↑ 11,0 11,1 «Madonna's 'Erotica' Turns 25: An Oral History of the Most Controversial '90s Pop Album» (en anglés). Billboard. Archivat des d'el original, el 27 de giner de 2022. Consultat el 22 de juny de 2023.
  12. ↑ «Danse Trax > Tid-Beats».Billboard.105(33)ISSN 0006-2510.Consultat el 24 de juny de 2023.
  13. ↑ «Sire's 'Rosega' Set Could Stir Controversy».Billboard.106(27)ISSN 0006-2510.Consultat el 24 de juny de 2023.

Bibliografia

En espanyol
En finés
En francés
En anglés


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Fever_(versió_de_Madonna)&oldid=1502108»