Cinta d'àudio digital
La Cinta d'Àudio Digital, (del anglés Digital Àudio Tape i abreviat DAT) va ser un mig de gravació i reproducció de senyal d'àudio digitalisat, el qual va ser desenrollat i presentat per l'empresa japonesa Sony en 1987.[1][2] Va ser el primer format de casset digital comercialisat i, en apariència, és similar a un casset convencional d'àudio, que usa cinta magnètica de 4 mm d'ample encapsulada en una carcassa protectora, pero és aproximadament la mitat del tamany en 73 mm × 54 mm × 10,5 mm.
Principi de gravació
editarCom el seu nom ho indica, la gravació es realisa de forma digital en lloc d'analògica. La gravació i conversió a casset DAT té major, igual o menor taxa de mostreig que per a la producció d'un CD (48, 44,1 o 32 kHz de freqüència de mostreig i 16 bits de quantificació). Si es copia una font digital llavors el casset DAT produirà una còpia exacta, diferent d'atres mijos digitals com el Casset Compacte Digital o el MiniDisc Hi-MD, els quals tenen compressió en pèrdua de senyes.
De la mateixa manera que molts formats de vídeo casset, un casset DAT solament pot ser gravat per un costat, a diferència d'un casset d'àudio análogic.
Com més de 80 companyies (en la seua majoria nipones) estaven desenrollant el DAT en paralel, va haver molts punts en els que no es va aplegar a un acort sobre l'estàndart a utilisar. L'investigació va derivar en dos tecnologies:
- S-DAT (DAT de Cap Estacionaria)
- R-DAT (DAT de Cap Rotatori).
DAT era un format dirigit al sector professional que requeria en el seu moment un sistema de gravació digital en el qual poder realisar masters de gravació per a CD, ya que en el moment de l'invenció del disc compacte tots els master o cintes mestres de 2 pistes, es realisaven en cinta de carret obert d'1/4 de polzada d'ample.
El DAT completava una llínea de productes, en aquells moments, en la qual s'incloïen els sistemes Multipista PCM de Sony (en format S-DAT o DASH "Digital Àudio Tape Stationary Head"), en els quals es podia realisar una gravació, mescla i posterior transferència a CD digitalment.
Actualment queda superat per la potència dels PC, que dotats de potents softwares d'edició, permeten la mescla i la creació posterior del CD, el qual es va a "copiar" en l'empresa de fabricació de CD.
Elements Comuns en el R-DAT i el S-DAT
editar
Gravador i reproductor de Dat
editar
Els tipos de cinta i les seues potencialitats en el R-DAT i S-DAT no són els mateixos. Encara que tenen en comú la seua naturalea, el seu ample i la seua gruixa.
La DAT és una cinta de partícules de metal d'alta coercitividad (1400 oersted), 3,81 mm (1/7 de polzada) d'ample i una gruixa de 13 micras i el seu tamany és aproximadament la mitat d'un casset analògic. Les cintes R-DAT i S-DAT es diferencien en les dimensions concretes del cartuig en el que van insertades.
Correcció d'errors
editarTant R-DAT com a S-DAT utilisen el còdic Reed-Solomon per a la detecció, correcció i cancelació d'errors. És un sistema molt útil si sorgixen problemes durant la reproducció (no tenen perque ser grans problemes, una simple mota de pols, arrapada, o chafada digital poden produir errors). Per a evitar els errors, les senyes no es graven en orde, sino que les mostres d'àudio es intercalan. Si es perden gran cantitat de mostres, estes no estan seguides, en lo que en reproduir el sò, provablement, no siga audible la pèrdua. Per a això, durant la gravació, es destinen una série de bits que controlen estes senyes i ademés codifiquen i registren una determinada cantitat d'informació redundante (una mateixa senya és gravat d'una volta en una ubicació diferent).
Un sistema de correcció d'errors pot reconstruir la senyal si les mostres danyades (ya siguen errors aleatoris o errors de racha) no sobrepasse la capacitat del sistema. Quan es produïxen estos errors lleus, el sistema de reproducció avisa per mig del centelleig d'un diodo LED vert i s'efectua la correcció de manera automàtica.
Quan el número d'errors excedix la capacitat automàtica del sistema, est realisa la mija matemàtica entre dels valors adjacents (anterior i posterior). Encara que el valor interpolado no siga el correcte, a lo manco, no produirà un efecte desagradable. l'interpolació també rep el nom de promediado o ocultació.
Els equips digitals quan fan una interpolació ho indiquen per mig d'un diodo LED taronja. Si es donen molts casos en que haja tingut que ser promediado el valor, podria que els cabezals estaven bruts o l'eix pot haver sofrit una chicoteta desviació.
En els casos en que l'interpolació no és possible, puix, pese al intercalado, alguna de les mostres de referència, l'anterior o la posterior estan també danyades el reproductor reté la mostra anterior (hold). Quan el sistema fa una retenció ho indica per mig d'una llum roja i el sistema reproductor automàticament silencia l'eixida si detecta vàries retencions. Encara que l'equip permeta reproduir la senyal en errors, el sò resultant pot ser desagradable, introduir clic, desaparéixer o inclús trencar-se. També cal realisar revisions periòdiques dels equips perque es poden produir desajusts difícils de detectar que poden supondre que un sò gravat resulta irreproducible. Açò pot donar-se quan es grava una cinta en un equip que tinga algun desgast en els caps o en els seus mecanismes. Si és reproduïda la cinta en eixe aparat, el sò serà el correcte, pero si la reproducció s'efectua en un atre equip la senyal esta completament distorsionada i resulta, pràcticament irrecuperable.
Vore també
editar- Còdic SPARS
Referències
editar- ↑ «Chapter10. Studio Recorders Go Digital» (en en). Sony Corporation. Consultat el 6 de decembre de 2017.
- ↑ «Corporate Info. Recording Mija» (en en). Sony Corporation. Consultat el 6 de decembre de 2017.
Bibliografia
editar- RUMSEY, Francis & McCORMICK, Tim. Sò i gravació. Introducció les tècniques sonores. IORTV. 2004 (2ª edició).
- PARELLA CARRASCAL, Emilio. DAT (Digital Àudio Tape). R-DAT i S-DAT. Ed. IORTVE. Unitat didàctica
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cinta de audio digital» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.