Festa dels bous en Castella-la Mancha
Festa dels bous en Castella-la Mancha fa referència a les corregudes de bous que s'oferixen al públic en els cosos taurins, estables o portàtils, de la comunitat autònoma espanyola de Castella-la Mancha. Des de 2011 conta en l'estatus de be d'interés cultural.
Història
[editar | editar còdic]La relació entre el ser humà i el bou es remonta a temps molt remots i pot rastrejar-se fins al Paleolític numeroses manifestacions que expressen en claritat eixa estreta vinculació. Les representacions de bóvidos en les coves paleolíticas reflectixen l'admiració dels humans cap a estos animals, la presència dels quals en estos panels rupestres és interpretada com a elements simbòlics vinculats en ritos de fertilitat i fecunditat.[1]
El protagonisme de la figura del bou continuarà en la pintura llevantina, contant en abundants eixemples en la geografia peninsular, entre els que es poden destacar les representacions de bous en Cocinilla del Bisbe, Barranc del Navazo i Barranc de les Olives en la província d'Albacete i en Villar del Fum en la província de Conca. A partir dels temps neolítics tot l'àmbit mediterràneu està profusament fitat de múltiples assentaments humans en els que les imàgens de bóvidos adquirixen un especial relleu.[1]
Resulta significatiu que l'entrada de la península ibèrica en els temps històrics a través de relats semilegendaris es realise per mig de certes descripcions d'autors grecolatinos, que destaquen les riquees de Tartessos, comentant, entre atres curiositats, la calitat dels seus ganados vacuns, com els que criava Gerión, mític rei de Tartessos, que va patir el robo dels seus millors bous per part d'Hércules. Els pobles prerromanos peninsulars també varen concedir una gran importància al bou i bona mostra d'això és la freqüent aparició en la plàstica ibèrica de representacions de bóvidos, podent citar com a eixemples recuperats en la comunitat autònoma les escultures d'Alhambra i Alcubillas (Ciutat Real) i, especialment, el famós bou androcéfalo de Balazote (Albacete). Estes imàgens, que solen aparéixer en entorns sagrats, fonamentalment necròpolis, expressen en un clar simbolisme religiós la força genésica del bou, al mateix temps que complixen la funció de protectors dels difunts.[1]
La relació entre bous i divinitat es mantindrà en época cristiana, de fet, resulta prou cridaner que algunes de les referències més antigues a la pràctica de festes de bous similars a les actuals es troben en texts del sigle XIII relacionats en relats marianos, concretament les Cantigas d'Alfonso X i els Milacres de La nostra Senyora de Gonzalo de Berceo. En les cantigas 144 i 351 es referix la celebració de corregudes de bous i en la compilació de Berceo l'actuació miraculosa de la Verge per a salvar a un monge de ser alcançat per un bou. Per tot el territori peninsular existixen llegendes i tradicions sobre intervencions miraculoses divines per a socórrer a hòmens acossats per bous. Un bon eixemple en la regió seria el Crist de Torrijos que va lliurar a un picador de ser corneado per un bou.[1]
Les referències més antigues a la celebració de festejos taurins en el territori que constituïx en l'actualitat Castella-la Mancha procedixen de finals del sigle XIII. Concretament es pot mencionar la festa de bous que Sancho IV va oferir al poble de Molina en juny de 1293. En el sigle XV es va produir cert auge de les corregudes i sembla que a això va contribuir el respal otorgat pel rei Juan II, que va fomentar el desenroll d'espectàculs taurins en la participació de nobles locals, com va succeir en 1433 en la plaça de Zocodover de Toledo i en 1434 en la localitat d'Escalona. Per estos mateixos anys es tenen algunes referències de la pràctica de preparar l'arribada de bous des del camp a les poblacions a on se celebraven posteriorment acontenyiments taurins. D'esta forma varen poder sorgir les denominades “tancades”, de llarga tradició en la regió, com s'atesta en Almodóvar del Camp (Ciutat Real), a on se celebren uns de les tancades més antigues d'Espanya, puix alguns autors estimen que podrien remontar-se al començament del sigle XVI. També mereixen ser citats atres afamados tancades com els de Brihuega (Guadalajara), constatats documentalment, a lo manco, des de 1584. La celebració de corregudes per a homenajar a personages pertanyents a la realea continuarà a lo llarc del sigle XVI. Aixina poden citar-se les oferides per les ciutats de Toledo i Guadalajara en 1502 en honor de Felipe el Bell, l'organisada en Guadalajara en 1525 per a rebre a Francisco I de França o la celebrada en Toledo en 1562 en motiu de la boda de Felipe II i Isabel de Valois.[1]
Les Relacions Topogràfiques encarregades per Felipe II arrepleguen en alguns casos la descripció de celebracions taurines com les que es desenrollaven en Carrascosa del Camp (Conca) en honor a santa Ana, patrona d'esta localitat, que ya llavors contava en un coser adossat a l'iglésia. Les notícies més antigues que es conserven en l'Archiu Històric Provincial d'Albacete de la celebració de festes de bous en esta ciutat daten de 1529, quan les autoritats albaceteñas varen decidir celebrar en la plaça del Altozano una correguda de bous en coincidir en el mateix dia la festa del Corpus i la de Sant Joan.[1]
.jpg)
A lo llarc de el XVII seguixen sent habituals els festejos taurins en distints llocs de l'actual comunitat de Castella-la Mancha, que de forma habitual utilisaran la plaça principal de la localitat, encara que sembla que escomença a plantejar-se la necessitat de construir recints exclusius per a este tipo de celebracions, edificant-se places de bous com la situada en el Santuari de La nostra Senyora de les Virtuts en Santa Creu de Mudela (Ciutat Real).[1]
No obstant, sembla que serà en el sigle XVIII quan escomence a proliferar la construcció de places de bous com la d'Almadén i la de La nostra Senyora de les Neus en Almagro. Despuix d'un cert decliu des de finals del sigle XVIII, en gran mida per la prohibició dels festejos taurins per part de Carlos IV, a partir de mediats del sigle XIX es vares agarrar a un nou auge de les celebracions taurines en la regió, a lo que contribuirà l'aparició de toreros d'esta terra com Antonio Vert “el Tato” de Toledo i Ángel Pastor d'Ocaña. Mereix ser destacada la figura de la primera dòna torera de la regió, Ignacia Fernández “La Guerrita”, que es pot considerar com el precedent d'atres dònes matadores de bous com l'albaceteña Maribel Atiénzar, que va ser una de les primeres en incorporar-se a esta activitat despuix d'eliminar-se en 1974 la norma que prohibia a les dònes ser toreres.[1]
L'aparició de grans figures del toreig com Joselito, Dominguín i Manolete va donar en el sigle XX un nou impuls a la festa dels bous en tota Espanya, realitat a la que no va ser aliena la comunitat, florint per tots els racons de la geografia regional espectàculs taurins, que en alguns casos han quedat com a referents per a el història taurina per grans faenes, pero també, per tràgics acontenyiments com la mort de Joselito el 16 de maig de 1920 en la plaça de bous de Talavera de la Reina o la d'Ignacio Sánchez Mejías com a conseqüència de la cornada sofrida en agost de 1934 en la plaça de bous de Manzanares.[1]
Pels distints cosos de la regió han torejat les millors figures del toreig contemporàneu i, ademés, Castella-la Mancha ha segut breçol de destacats toreros, que han deixat memorables mostres del seu bon fer artístic tant per la geografia peninsular com en places franceses i iberoamericanes. Sense ànim de fer una relació exhaustiva es podrien mencionar, entre molts atres, a Morenito de Talavera, José Luis de la Casa, Gabriel de la Casa, Dumenge González “Dominguín”, Manuel Jiménez “Chicuelo II”, Dámaso González, Mariano, Pedro, Luis i Jerónimo Montes, Dumenge Ortega, Juan Montero, Pedrés, Gregorio Sánchez, Paco Alcalde, Manuel Cavaller, Calatraveño, Sánchez Port, Víctor Port i Aníbal Ruiz.[1]
Estatus patrimonial
[editar | editar còdic]El 22 de decembre de 2011, la festa dels bous en Castella-la Mancha va ser declarada Be d'Interés Cultural, per mig d'un decret publicat el dia 26 d'eixe mateix més en el Diari Oficial de Castella-la Mancha, en la rúbrica de Jesús Labrador Carrasques, secretari de Consell de Govern.[1]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fiesta de los toros en Castilla-La Mancha» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.