Santuari de La nostra Senyora de les Virtuts

Santuari de La nostra Senyora de les Virtuts

El santuari de La nostra Senyora de les Virtuts, també cridat monasteri de les Virtuts està situat en la pedania de Les Virtuts, en el terme municipal de Villena (Alacant, Espanya). Es troba en un parage natural junt a una antic estany, actualment desecada, i a uns 5 km de la ciutat, en les rodalies de la Font del Chop.

Història

Sembla ser que l'orige va ser una ermita de fins del XIV, de la que hui queden restants en la cripta. Segons la tradició, en 1474 els veïns de Villena varen fugir a la Font del Chop durant una epidèmia de pesta i allí varen proclamar a la Verge de les Virtuts com a nova patrona i «advocada contra la pesta». La llegenda conta lo següent:

En 1474 va aplegar una asoladora pesta sobre la vila i gran part de la població va fugir a la Font del Chop, a on varen alçar barraques per a acaronar-se. Com continuaven els estralls de la pesta, varen decidir elegir un patró o patrona per a confiar en la seua intercesión. Per a això varen depositar en un cànter els noms de sants i santes que cada u preferia i varen elegir a un chiquet per a que traguera un dels noms. L'elegit va ser el de Verge de les Virtuts, que ningú havia escrit. Es va repetir dos voltes més i va tornar a eixir este nom, en lo que es varen donar conte de que la Verge volia que la veneraren baix eixa advocación. Aixina que, varen encarregar a dos villenenses que partiren a diversos pobles i ciutats a fi d'adquirir una image de la patrona. A penes s'havien alluntat uns metros quan varen vore dos jóvens en un arca que contenia l'image de la Verge. Li la varen entregar i, abans de poder mediar paraula, varen desaparéixer. Des de llavors, es va alçar un santuari i es varen fer dos vots a la Verge, que es complixen cada any en març i en setembre.

No obstant, no hi ha constància històrica de que esta data siga la correcta, ya que la primera notícia que es té de dita ermita és en una orde dels Reis Catòlics datada el 30 de juliol de 1490 en la que es conta que els veïns varen fugir de nou allí a causa d'una atra epidèmia de pesta. Per tant, cal buscar una epidèmia de pesta que ocorreguera prop de 1474 i abans de 1490, i hi ha constància de que ocorreguera una en 1476, coincidint en la sublevació contra el marqués de Villena. Aixina s'explica que s'elegira una nova patrona en substitució de l'antiga, la Verge de les Neus, lligada als odiats marquesos de Villena. Tot açò queda documentat de forma molt clara d'una Carta de l'emperador Carlos V, datada el 21 de maig de 1551:

"Sepades que ell liçenciado Martín de Medina, en nom del Conçejo, justiçia i velación diziendo que la çibdad de Villena nos va fer rrelaçión diziendo que avrá més de xixanta anys poc més o menys que per aver avido en la dita çiudad gran pestelençia es varen eixir tots o els més vezinos della a vn terme que dizen la Font el Chop, en a on per devoçión hizieron i varen fundar vna casa i monesterio de que diz que és patró de la dita çiudad, en la qual dita casa de La nostra Senyora de les Virtuts es an fet munchos milacres i acodixen a ella en rromeria de munchas parts i espeçialmente de les comarques dell rreyno de Balençia,i que en cada vn any la dita çiudad en la clerezía van en proçesión a ella dos vezes, la vna el dia de La nostra Senyora de Março i l'atra el dia de La nostra Senyora de Setembre, en a on es haze molt solemne festa i proçesión i per a això es duen menestriles, i per que la dita casa està en vna llegua de la dita çiudad, dona de menjar el conçejo als clercs i menestriles, i els paguen, i ansy sy la dita despesa no es hiziese no es faria processons i es perdria la devoció de la dita casa[...]".

Posteriorment va ser ocupat pels monges agustinos, si ben el monasteri era de propietat municipal. L'image que oferix hui el santuari data del XVI (1581, segons la data inscrita en una clau de l'iglésia).

Característiques

S'accedix al conjunt des del costat este a on es troba la portada renaixentista. Esta es dividix en dos cossos; l'inferior en un arc de mig punt entre columnes compostes sobre un basamento. Un friso decorat en elements figuratius i antropomorfos dona pas al cos superior, que té en la part central una hornacina avenerada a on es troba l'image de la verge de les Virtuts. Està realisada en pedra en decoració en bajorrelieves de guirnaldas i medallones en figures, característic de l'estil renaixentiste.

L'accés conduïx al pati rectangular de dos pisos. La part baixa s'ordena per mig d'arcs carpaneles realisats en rajola. El pis superior presenta finestres balconeras. Les galeries del claustre es cobrixen en revoltones i voltons de fusta cara vista.

L'iglésia consta d'una nau principal i dos laterals de menor tamany. Està dividida en tres trams, en un camarín a la dreta de l'altar i cor alt als peus. L'accés es realisa pel claustre al segon tram del costat de l'Epístola (el de la dreta). Arcs apuntats separen els trams coberts en voltes de crucería que recolzen en ménsulas recayentes en pilars quadrangulars. Al costat de l'altar es troba el camarín de la Verge, d'estil barroc, realisat en el XVII i de planta quadrada; està decorat a pur d'estuc i pintures que cobrixen tot l'espai. Les pintures són del XVIII.

A l'exterior s'advertixen els contraforts de l'iglésia, el campanar de reduïdes dimensions i la chicoteta cúpula del camarín. A l'entrada de l'Ermita s'arrepleguen en rajoletes l'història i milacres obrats per la Verge de les Virtuts. En l'esplanada d'accés es troba situada la font en l'escultura de La Granota, que data de 1916.

Protecció

El santuari va ser declarat be d'interés cultural en 2007 per la Conselleria de Cultura i Deports de la Generalitat Valenciana..

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Santuari de La nostra Senyora de les Virtuts.
• Fundació Ntra. Sra. María de les Virtuts