Festa dels bous en la Comunitat de Madrit

Festa dels bous en la Comunitat de Madrit fa referència a la celebració d'espectàculs taurins en la Comunitat de Madrit, en Espanya, en forma de corregudes oferides al públic en places de bous. Esta tradició conta en l'actualitat en l'estatus de Be d'Interés Cultural.
Antecedents històrics
[editar | editar còdic]En Madrit, com a sèu de la cort, es varen donar des de la monarquia dels Austrias fins a 1846 un gran número de funcions reals per a celebrar els grans fastos del regne. La plaça Major de Madrit ya es va construir pensant, entre atres utilisacions, en estes grans corregudes oficials, que a partir de les bodes reals d'Isabel II ya es varen donar en la gran plaça de bous de la Porta d'Alcalà.
Esta plaça de la Porta d'Alcalà va ser construïda a mitan del sigle XVIII, per orde de Fernando VI i donado als hospitals de Madrit, per a que els beneficis de les corregudes que en ell es donaren repercutiren en l'assistència als pacients, inclosa la carn dels bous que havien segut bregats en ella. Esta plaça circular, en que la seua traça varen participar els arquitectes Sacchetti i Moradillo, i reformada posteriorment per Juan de Villanueva, va anar el model per a totes les que, en permís del rei, es construirien per tot el territori nacional. Est coser taurí va funcionar fins a 1874.
Els nous toreros a peu, ajudats per les seues colles, es varen convertir personages molt populars i la fama d'alguns perdura fins a l'actualitat: Costillares, Pedro Romero, Pepe-Hillo, autor del primer manual de tauromaquia imprés, Paquiro, Cúchares, Lagartijo, Frascuelo, Rafael el Gall i el seu germà Joselito, Belmonte, Gaona, Ignacio Sánchez Mejías, El Chiquet de la Palma, Chicuelo, Cagancho, Dumenge Ortega, Manolete, Arruza, Luis Miguel Dominguín, Antonio Ordóñez i molts atres fins als actuals no solament varen ser uns destacats espases sino que es varen convertir en personages històrics i lliteraris internacionals gràcies a escritors com Federico García Lorca, Ernest Hemingway o Henry de Montherlant, entre uns atres. Tots ells varen torejar i es varen consagrar en Madrit.
Despuix de la plaça de la Porta d'Alcalà, es va erigir una de nova planta en estil neomudéjar, segons proyecte d'Álvarez Capra i Rodríguez Ayuso, en la carretera d'Aragó, coneguda com plaça de bous de la Font del Berro, que el seu solar és actualment ocupat per la plaça de Felipe II. Est coser va servir de model a gran número de places provincials. Es va considerar que el seu aforament era chicotet per a l'afició del moment i es va començar a construir en els anys vint la plaça de Les Vendes, que va entrar en servici entre 1931 i 1934, construïda segons proyecte de José Espelius i Manuel Muñoz Monasteri. Esta plaça va ser propietat primer de la Diputació Provincial de Madrit i, posteriorment, de la Comunitat de Madrit, que la va declarar Be d'Interés Cultural en 1994.
També tenen consideració de Bens d'Interés Cultural les places d'Aranjuez, inaugurada a fins del sigle XVIII, la Plaça Major de Chinchón i la plaça de bous construïda en el pati d'armes central del castell de Buitrago del Lozoya. Actualment, Madrit conta també en tres places de nova planta en coberta mòvil: les de Leganés, Moralzarzal i Vistalegre, en Carabanchel, sent l'última hereua d'una atra plaça antiga, cridada popularment “La Chata”.
Bous en la Comunitat de Madrit
[editar | editar còdic]La Comunitat de Madrit era cap a 2011 la comunitat autònoma que organisava major número d'espectàculs de tota Espanya, representant el 16 % d'ells. En diversos pobles de la comunitat autònoma se seguixen celebrant ritos i festes relacionades en els bous. En algunes localitats com Buitrago del Lozoya o El Molar, el bou apareix representat en el seu escut i en el propi Buitrago del Lozoya es varen celebrar festes en temps de Juan II en el pati d'armes del seu alcasser en l'interior del qual encara es conserva l'estructura de lo que va anar una primitiva plaça de bous.
-
Plaça de Getafe
-
Plaça de Sant Martín de Valdeiglesias
-
Plaça de Sant Sebastià dels Reis

La criança del bou de brega té certa tradició en el territori de la Comunitat de Madrit. En les dehesas madrilenyes pastaban cap a 2011 noranta ganaderies de l'espècie vacuna raça brega, que representen el 8,5 % del total d'explotacions de brega a nivell nacional i que conten en un cens de 9500 reproductores. Estes ganaderies es distribuïxen fonamentalment per la Serra Oest, la Conca del Guadarrama i la Conca Alta del Manzanares. Els municipis en major número d'explotacions cap a 2011 eren Colmenar Vell, L'Escorial, Guadalix de la Serra, Aranjuez i Soto del Real, ocupant una extensió superior a 14 000 hectàrees. Representen més del 6% de les explotacions de ganado vacú en la Comunitat de Madrit. Varis ferro dels de més antiguetat de la ganaderia brava a nivell estatal es troben en la Comunitat de Madrit i en concret un d'ells, el que anara de Manuel Aleas, és el més antic que consta en el Registre de l'Unió de Criadors de Bous de Lidia.
Des de la Comunitat de Madrit s'ha recolzat l'organisació de festejos populars, com corregudes de bous, becerradas, novilladas, festivals, tancades aixina com atres activitats relacionades d'índole cultural com a conferències, seminaris, publicacions taurines, per mig de la concessió reglada de respals i subvencions als ajuntaments i a penyes i associacions taurines existents en la regió.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fiesta de los toros en la Comunidad de Madrid» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.