Anar al contingut

Feralia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Feralia era un antic festival públic romà[1] a on se celebraven els Manes (esperits romans dels morts, particularment les ànimes de les persones fallides)[2] que caïa el 21 de febrer tal i com escriu Ovidio en el Llibre II del seu Fasti.[1] Este dia va marcar el final de Parentalia, un festival de nou dies (del 13 al 21 de febrer) en honor als antepassats morts.[3]

Els ciutadans romans eren cridats a dur ofrenes a les tombes dels seus antepassats morts que consistien en, a lo manco, "un apany de corones, un bri de gra i una miqueta de sal, pa empapat en vi i violetas escampades".[4] Es permetien ofrenes adicionals, no obstant, els morts s'assossegaven solament en lo mencionat anteriorment.[4] Estes senzilles ofrenes als morts potser varen ser introduïdes en el Latium per Eneas, qui va derramar vi i va escampar flors de violeta sobre la tomba del seu pare Anquises.[5] Ovidio parla d'una época en la que els romans, en mig de la guerra, varen descuidar la Feralia, lo que va provocar que els esperits dels difunts s'alçaren de les seues tombes enfurits, aullando i vagant pels carrers.[4] Despuix d'este event, es va rendir homenage a les tombes i varen cessar les aparicions espantoses. Per a indicar el duel públic, els matrimonis de qualsevol tipo estaven prohibits durant la Feralia, i Ovidio va instar a les mares, nóvies i viudes a que s'abstingueren d'encendre les antorches de la seua boda. Els magistrats varen deixar de dur les seues insígnies[1][6] i es va prohibir qualsevol cult als deus ya que "deu estar amagat darrere de les portes tancades del temple; sense incens en l'altar, sense fòc en la llar".[4]

Ritos i tradició

Sobre els ritos públics, res d'ells sobreviu,[7] no obstant, durant este dia, com ho descriu Ovidio, una vella borracha (anus èbria)[8] s'assentava en un círcul en atres chiquetes realisant ritos en nom de la deesa muda Dea Tacita[4] a qui s'identifica en la nimfa Lara o Larunda.[9] El ritual consistix que la vella deposita en tres dels seus dits tres trossos d'incens baix un llindar a on, sense saber-ho, està enterrat una rata. Després fa rodar sèt judeues negres en la seua boca i unta el cap d'un peix en alquitrà, la travessa en una agulla de bronze i la torra en el fòc. Despuix proclama formalment el propòsit de les seues accions, com és habitual en el ritual màgic grecorromano,[5] dient: "He amordaçat les llengües rencorosas i amordaçat les boques hostils" (Hostils linguas inimicaque uinximus ora).[5] Despuix d'això, es marcha èbria.[4] L'us de les judeues negres en el ritual de la vella pot estar relacionat en ritos que es presten a una atra festa de morts en el més de maig, cridada Lemuria.[7][10] Durant la Lemuria, els esperits dels ancestros morts, particularment els insepultos, cridats lémurs, emergixen de les seues tombes i visiten les cases en les que havien vixcut. Llavors era necessari confrontar als esperits no desijats i atraure'ls fòra de la casa usant accions i càntics específics.[7] Segons Ovidio, açò inclou la participació de judeues negres per a atraure a un esperit fora de la llar. "I despuix de llavar-se les mans en aigua de manantial (l'amo de la casa), es torna, i primer rep judeues negres i les tira en la cara cap a l'atre costat; pero mentres els tira, diu: 'En estos grans em redimo a mi i als meus.' Açò ho diu nou voltes, sense mirar arrere: es creu que l'ombra arreplega els frijoles i els seguix sense ser vist. Torna a tocar l'aigua, i choca el bronze temesano, i demana a l'ombra que ixca de la seua casa. Quan haja dit nou voltes: '¡Fantasmes dels meus pares, ixcau!' mira cap a arrere i pensa que ha realisat degudament els ritos sagrats.”[10] Potser les judeues negres duyen en si connotacions d'alluntar o dissipar les coses males en general, ya anaren esperits no desijats que aguaitaven en una casa com es va vore durant la Lemuria, o evitar sòries no desijades cap a un individu com en el ritual de la vella bruixa durant la Feralia. Ademés, en el context dels sacrificis, les judeues negres són similars als animals negres usats en el sacrifici a les 'deïtats ctòniques'.[3]


Es dona a entendre per mig de l'elecció de paraules de Ovidio, "hostils linguas" i "inimicaque ora", que el ritual té l'intenció de frenar les sòries sobre la reputació d'una chiqueta.[5] Les sòries són de tal naturalea i les seues conseqüències són el tema de la causa, que Ovidio oferix, de la festa de Dea Tacita, que se celebrava el mateix dia que la Feralia.[5] Ovidio despuix conta una història per a explicar els orígens de Dea Tacitia, començant en la luxúria indómita de Júpiter per la nimfa Juturna. Juturna, conscient de la luxúria de Júpiter per ella, es va amagar en el bosc d'avellaners i es va sumergir en les aigües de les seues germanes. Despuix Júpiter va reunir a totes les nimfes del Latium en busca de la seua ajuda per a capturar a Juturna, dient: "La teua germana s'està despreciant a sí mateixa en evitar la seua pròpia ventaja, un enredre en el deu suprem. Cuida-nos als dos. Lo que serà un gran plaure per a mi serà de gran interés per a la teua germana. Bloqueja-la mentres fuig cap a la vora del riu per a evitar que ix-te a les seues aigües".[4] Una de les nimfes a les que es dirigix, Lara, no es va mossegar la llengua i li va advertir a Juturna que fugira. Ademés, es va acostar a l'esposa de Júpiter, Juno, dient: "El teu marit ama a la náyade Juturna".[4] Com a resultat, Júpiter li arranca la llengua a Lara en ira i convoca a Mercurio per a que l'acompanye a ser una nimfa en l'inframón. Durant esta missió, Mercurio es torna lujurioso en Lara i copula en ella, engendrant bessons. Estos bessons es convertixen en els Lares, els guardians de les interseccions que vigilen la ciutat de Roma.[4]

Vore també

Observances similars en atres cultures:

Notes

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Dumézil, Georges. Archaic Roman Religion. pg 366.
  2. ↑ Brill's New Pauly. "Vaig donar Manes."
  3. ↑ 3,0 3,1 Brill's New Pauly. "Dead, cult of the."
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 Ovidio. Fasti, Llibre II. Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre «OvidII» está definido varias veces con contenidos diferentes
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Littlewood. Latomus, pg. 922
  6. ↑ Brill's New Pauly. "Parentalia."
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Dumézil. Archaic Roman Religion. pg. 367
  8. ↑ Cokayne. Experiencing Old Age in Ancient Rome. pg. 145 (from google books. see References).
  9. ↑ Brill's New Pauly. "Tacita."
  10. ↑ 10,0 10,1 Ovidio. Fasti, Llibre V.

Referències

  • Antoni, Silke (Kiel). "Tacita." Brill's New Pauly. Antiquity volumes edited by Hubert Cancik and Helmuth Schneider. Brill, 2009. Brill Online. Universitat de Califòrnia UC Santa Bàrbara CDL. 31 de juliol de 2009 [enllaç trencat]
  • Baudy, Gerhard (Konstanz). "Parentalia." Brill's New Pauly. Antiquity volumes edited by Hubert Cancik and Helmuth Schneider. Brill, 2009. Brill Online. Universitat de Califòrnia UC Santa Bàrbara CDL. 31 de juliol de 2009 [enllaç trencat]
  • Cokayne, Karen. Pg 145. Experiencing Old Age in Ancient Rome. Routledge, 2003. Routledge, 2003. trobat ací en Google Books
  • Dumézil, Georges. Religió romana arcaica. Volúmen 1. Chicago i Londres: The University of Chicago Press, 1966. 2 vols.
  • Littlewood, J. R. "Ovid among the Family Dead: the Roman Founder Legend and Augustan Iconography in Void's Feralia and Lemuria.". Latomo. 60 (2003): 916-935.
  • Ovidio. Fastos de Ovidio. Trans.
  • Prescendi, Francesca (Genf). "Manes, Vaig donar." Brill's New Pauly. Antiquity volumes edited by Hubert Cancik and Helmuth Schneider. Brill, 2009. Brill Online. Universitat de Califòrnia UC Santa Bàrbara CDL. 31 de juliol de 2009 [enllaç trencat]
  • S.LU.; von Lieven, Alexandra (Berlin); Prayon, Friedhelm (Tübingen); Johnston, Sarah Iles (Princeton); Doubordieu, Annie (Paris); Jastrzebowska, Elisabeth. "Dead, cult of the." Brill's New Pauly. Antiquity volumes edited by Hubert Cancik and Helmuth Schneider. Brill, 2009. Brill OnlineUniversidad de Califòrnia UC Santa Bàrbara CDL. 31 de juliol de 2009 [enllaç trencat]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Feralia&oldid=1594456»