O-bon
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El Obon o O-Bon (お盆?), o simplement Bon (盆?), és una festivitat japonesa.
L'O-bon és una festivitat de cult als antepassats que té lloc del 13 al 16 d'agost (Calendari solar) en Japó. És una tradició semirreligiosa que honra als esperits dels antepassats fallits. Esta costum d'orige budiste ha acabat convertint-se en part de la cultura de Japó, no solament en els aspectes religiós i cultural, sino també com una ocasió d'interacció social en la comunitat. és celebrat des de fa 500 anys i tradicionalment inclou danses i balls com el Bon Odori, o festivals com el Gogen no Okuribi.
La major part de Japó celebra O-bon en agost, pero alguns llocs se celebra en juliol. Originalment se celebrava en juliol de Calendari llunar. Existix una diferència d'un més a un més i mig entre el calendari llunar.
"Bon" de juliol se celebra entre el 13 i el 15 de juliol, principalment en una part de Tòquio i Yokohama, Shizuoka i una part de Regió de Tōhoku i Hokuriku).
Orígens
Obon és una forma abreviada de la Ullambana, que en el japonés és urabon'i (于蘭盆會 o 盂蘭盆會?). En la llengua sánscrita significa "penjat boca avall" i implica un gran sofriment.[1]
Segons diu la llegenda l'o-bon s'origina en el història de Maha Maudgalyayana (Mokuren), un discípul de Buda Gautama que va amprar els seus poders sobrenaturals per a intentar contactar en la seua mare fallida. Va descobrir que esta havia caigut en el regne dels fantasmes famolencs i patia sofriments.[2] Sumament inquiet, es va dirigir a Buddha i li va preguntar cóm podia lliberar a la seua mare d'este regne. Este li va donar instruccions per a fer ofrenes el dia quinze del sèptim més. El discípul ho va fer i, per tant, va poder vore la seua mare. També va començar a vore la verdadera naturalea del seu desinterés passat i els molts sacrificis que havia fet per ell. Feliç per la lliberació de la seua mare i agraït per la seua bondat, abdós varen ballar en entusiasme. D'esta dansa de l'alegria vindria el Bon Odori, una festivitat en que els antepassats i els seus sacrificis són recordats i apreciats.
Ya que el Bon transcorre en la calor de l'estiu, els participants tradicionalment duen un yukata o kimonos de cotó llauger. Numeroses celebracions de Obon inclouen un gran carnestoltes en desfilades, jocs i menjar típic estiuenc com el meló d'Alger.[3]
Dates de celebració
El festival de Obon dura tres dies, encara que la seua data d'inici varia en diferents regions de Japó. El calendari llunar tradicional es va canviar al calendari gregorià en el començ de l'era Meiji, encara que les localitats de Japó varen reaccionar de manera diferent i açò es va traduir en tres celebracions diferents de Obon:
- El Hachigatsu Bon ("Bon" d'agost) es basa en el calendari solar i se celebra entre el 13 i el 15 d'agost, constituint la data més comuna de celebració en el país (especialment en la Regió de Kinki (Kansai)).
- El Kyu Bon (Bon Antic) se celebra el dia 15 del sèptim més del calendari llunar, i per lo tant diferix cada any; El "Kyu Bon" se celebra en àrees com la partix nort de la regió de Kantō, regió de Chūgoku, Shikoku i Illes Ryūkyū.
Estos tres dies no estan registrats com a dies oficials de vacacions, encara que generalment solen concedir-se vacacions quan tenen lloc les celebracions.[4]
Vore també
- Festival japonés (Matsuri)
- Tanabata
- Gion Matsuri
Referències
- ↑ K. Chen (1968), Filial Piety in Chinese Buddhism, Harvard Journal of Asiatic Studies, pág. 88
- ↑ What is Obon, 1998, Shingon Buddhist International Institute, Califòrnia
- ↑ Obon: Japanese festival of the dead, 2000, Àsia Society [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ «Bon A-B-C, 2002, Bonodori.net, Japan». Archivat des d'el original, el 15 de març de 2012. Consultat el 8 d'abril de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «O-bon» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.