Festes parentals
Les festes parentals o Parentalia eren festes fúnebres que se celebraven en l'Antiga Roma tots els anys del 13 al 21 de febrer en honor als difunts d'una família (parentes) i, a voltes, d'un país.
En tals ocasions, es reunien els parents i amics dels morts, visitaven les tombes i realisaven sobre elles sacrificis. També feyen ofrenes de llet, vi, mel i farina i celebraven festins.
En el primer dia de la festa (el 13), una Verge Vestal realisava l'obertura dels ritos públics per al colectiu romà dels parentes en la "Tomba de la Vestal Tarpeya.".[1] D'acort a Beard et al., el restant de la Parentalia era essencialment domèstic i familiar.[2] Ovidio descriu ofrenes sagrades (sacrificia) de guirnaldes de flors, blat, sal, pa empapat en vi i violetas per a les "ombres dels morts" (manes o en Festus, vaig donar manes - "els bons") davant les tombes familiars de la necròpolis extramuros, per a enfortiment de les obligacions mútues i els llaços protectors entre els vius i els morts. Est era un deure llegal del paterfamilias (cap de família).[3][4]
Les Parentalia terminaven el 21 de febrer (atres versions parlen del 22) en els ritos de mijanit de Feralia, la verdadera festa dels morts. Es creïa que eixe dia les ànimes dels morts podien moure's lliurement entre els vius.
Era quan els paterfamilias senyalaven els malévolos aspectes destructius dels seus manes. La Feralia era una aplacaació i un exorcisme: Ovidio pensava que era més rural, primitiva i antiga que la pròpia Parentalia. Sembla haver funcionat com un ritual de neteja per al dia següent, la festa de Caristia, quan la família mantenia un convit informal per a celebrar l'amistat entre ells i les seues benevolentes morts ancestrals (lares).[5][6] L'émfasis en el cult colectiu para els manes i els antics vaig donar parentes implica el seu més allà com a vago i en pèrdua de individuaació. En un cult posterior varen ser revestits en qualitats personals i durant el cult imperial, varen adquirir numen diví i es varen convertir en divi.[7]
Des de la Parentalia a la Caristia es tancaven tots els temples, les bodes estaven prohibides, i "els magistrats apareixien sense les seues insígnies" (implicant que no es podia realisar cap treball oficial). W. Warde Fowler descriu la Parentalia com "pràcticament, la renovació anual del rito dels sepelis."[8]
L'últim dia de les festes s'honrava als manes (esperits dels antepassats) i es feya un sacrifici en honor de la deesa Mania Tácito, considerada la senyora de la mort. Ovidio (Fas. II, 571 a 615) recorda a la deesa Tácito, Muta o Lara i el ritual a ella dedicada. Es tractava d'una vella rodejada de chiques que posava tres grans d'incens en la porta, fils que unien la zona obscura i es posava en la boca sèt judeues negres.
Recorda un mit etiológico, segons el qual, la vella representava a la nimfa Lala o Lara, germana de Yuturna, castigada per Júpiter, li va tallar la llengua per haver revelat a Juno la seua història d'amor en Juturna. D'acort en este mit, els Lares serien bessons naixcuts d'ella com a conseqüència de la violència fatal de Mercurio en dur-l'al Hades per orde de Júpiter.
Per la celebració d'estes festes en febrer, este més es tenia per poc propici per a realisar atres activitats de caràcter alegre.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ W. Warde Fowler, The Roman festivals of the period of the Republic, Macmillan, 1899: 306. En internet: [1]
- ↑ Beard, North, Price, Religions of Rome, volume 1, a History, Cambridge University Press, 1998, 50.
- ↑ Ovidio, Fasti, 2.537-539. Ibid 2.534 para manes.
- ↑ W. Warde Fowler, The Roman festivals of the period of the Republic, 306; citant a Festus' vaig donar manes com un eufemisme conciliador aparent: alguns manes eren per a ser temuts
- ↑ Ovidio, Fasti, 2.677.
- ↑ W. Warde Fowler, The Roman festivals of the period of the Republic, 309, té estàtues dels lares, ritualment vestides en esta "menjar sagrat"
- ↑ Fishwick, D. The Imperial Cult in the Latin West: Studies in the Ruler Cult of the Western Provinces of the Roman Empire, vol 1, 1991, 1, 51.
- ↑ W. Warde Fowler, The Roman festivals of the period of the Republic, 308.
- El contingut d'este artícul incorpora material del Diccionari Enciclopèdic Gaspar i Roig de 1870, el qual es troba en el domini públic.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fiestas parentales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.