El fòrum romà de Filipópolis (en búlgar: Римски форум на Пловдив) és una plaça rectangular rodejada per les ruïnes dels diversos edificis administratius antics de Filipópolis, l'actual Plovdiv, en Bulgària. Va ser el centre públic, administratiu, comercial i religiós de l'antiga ciutat, a on se celebraven reunions, debats, celebracions i events d'Estat.

Fòrum romà de Filipópolis

El fòrum alberga una superfície de 20 hectàrees de les que hi ha 11 hectàrees excavades, lo que ho convertix en el fòrum romà més gran Bulgària. Va ser construït en el I durant el regnat de l'emperador Vespasià, quan Filipópolis va sofrir un nou pla urbanístic i es decididó albergar un fòrum al model romà. Els principals carrers de la ciutat, el penca i el decumano, duyen directament fins a este punt, a on també es trobaven l'odèon romà, la biblioteca i l'edifici del tesor. L'oficina de correus està sobre la part occidental del fòrum, mentres que la construcció del bulevar Maria Luiza en la década de 1980 va dividir la part septentrional del restant del fòrum.[1]

Història

 
Pla del fòrum romà de Plovdiv. La zona excavada es resalta en roig.

El fòrum té una forma rectangular, casi un quadrat, en 143 metros en direcció nort-sur i 136 metros en direcció este-oest. Es varen construir una série d'edificis administratius en el nort, que dominaven la vista del restant d'edificis de la plaça. Aixina mateix, existien tres entrades, situades en els extrems oriental, sur i occidental, i que donaven accés a carrers principals a abdós costats del fòrum, especialment, la penca i el documano que dividien la ciutat. S'utilisava en numeroses ocasions per a les transaccions comercials de ciutadans locals i regionals que acodien a intercanviar gra tracio, fusta i mel per ceràmica i vasijas de bronze dutes des de la península itálica. Les tendes s'ubicaven en els eixos oriental, sur i occidental del fòrum i s'accedia a elles a través d'estrets pòrtics. [2] S'han identificat quatre fases constructives en les capes històriques del fòrum, degut a que presenten diferència de nivell, disseny arquitectònic i utilisació de materials per a la construcció. La primera fase de construcció detalla el desenroll d'este complex i mostra l'urbanisació de la mateixa plaça. En una segona intervenció s'observen els nivells de les tendes i la pavimentació per a la trascolada de ciutadans d'uns 11 metros d'ample; incloent un enorme crepidoma que sostenia un estilóbato de columnes d'orde dòric realisades en arenisca. Aixina mateix, es conserva en el seu lloc original la pedra de desaiguador que evacuava l'aigua de pluja des de la teulada del pòrtic. Els màrgens este, sur i oest estaven coberts en quatre columnes d'orde jònic. Durant una tercera fase en el fòrum s'observa una tongada de la decoració plàstica del complex, mentres que el pòrtic al voltant de la zona està realisat en fusta. No obstant, la major cantitat de restants hallagos corresponen a una última quarta fase a on es torna a trobar un nou crepidoma edificat en blocs de sienita en una arcada de marbre i columnes romanes d'orde corinti.[3]

 
Disseny de la columnada del fòrum romà.

Els edificis administratius per al govern local es trobaven en la cara nort del complex del fòrum. S'han trobat documents epigràfics que atesten l'existència d'un tesor públic. Ademés, en el cantó nort-est es troba un odèon sense excavar, i en la zona occidental es troben els restants de la biblioteca de la ciutat. Atres inscripcions trobades en la zona nort revelen la vida quotidiana religiosa i administrativa de la ciutat, aixina com cartes d'invitació per a un espectàcul de gladiadores. S'han trobat pedestals d'escultures, una exedra per a donar discursos i restants d'un altar en inscripcions dedicades a la deesa Demeter i la seua filla Perséfone.[3]

El fòrum va deixar d'utilisar-se al voltant de mediats del V quan les hordes de bàrbars varen obligar als ciutadans de Filipópolis a abandonar la planura i traslladar-se a l'acròpolis: Nebet Tepe.

Conservació

El fòrum de Filipópolis va ser descobert en 1971 durant la construcció de l'oficina de correus central en Plovdiv, quan es varen trobar els màrgens este, nort i part del sur de l'antiga plaça. En 2012 es varen escomençar excavacions en la part nort-occidental, rellevant un àrea de 400 metros quadrats entre l'oficina de correus i els jardins del sar Simeón.

Referències

  1. ↑ «Ancient Roman Forum in Plovdiv». web.archive.org (2016-12-22). Archivat des de l'original, el 22 de decembre de 2016. Consultat el 2022-05-29.
  2. ↑ «Forum and Odeon | Roman Plovdiv». web.archive.org (2019-08-14). Archivat des de l'original, el 14 d'agost de 2019. Consultat el 2022-05-29.
  3. ↑ 3,0 3,1 https://ancient-stadium-plovdiv.eu/?p=41&l=2