Anar al contingut

Nebet Tepe

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Nebet Tepe

Nebet Tepe és una dels tossals de Plovdiv, Bulgària, a on va començar a fundar-se la ciutat. Els primers assentaments de Nebet Tepe daten del 4.000 a. C., posteriorment va ser ocupat pels tracios, expandit per Filipo II de Macedònia i l'Imperi romà. Nebet Tepe es va convertir en la ciutadella i acrópolis de l'urbs a mida que esta anava creixent. Es conserven restants de la muralla de la ciutat, torres i un postigo del regnat del emperador bizantí Justiniano que du fins al riu Maritsa. Actualment el complex arqueològic és un dels llocs més turístics de Plovdiv i de gran significat cultural.[1]

Nom

La paraula «nebet» prové de la paraula turca nevbet, que significa guàrdia, i tepe, que significa tossal, per lo tant, «el tossal dels guàrdies». Es creu que en temps antics existiria una chicoteta fortificació que protegiria la ciutat en el cim del tossal. També ha rebut atres noms com «el tossal de Museu», associada al tracio Museu que va ser el millor alumne d'Orfeo.

Arqueologia

S'han trobat restants d'antigues muralles, torres i atres edificis antics durant les excavacions en Nebet Tepe. La part més antiga de les muralles data de el IV i va ser construïda en grans blocs de sienita finament polits i sense us de morters, típic de les construccions ciclópeas.[2] Els restants d'un mur occidental en una torre quadrangular i la seua entrada evidencien un periodo helenístic a on la ciutat antiga es va expandir i Nebet Tepe es va convertir en l'acrópolis de la ciutat. Aixina mateix, es troben sellars d'atres construccions més tardanes.

Una de les excavacions més rellevants va ser la troballa d'un postigo únic en escala d'época romana, un túnel secret en la roca baix el mur septentrional que va ser construït en el VI durant el govern de l'emperador bizantí Justiniano. Alguns historiadors indiquen que l'apòstol Pablo va visitar este túnel. Es creu que el postigo dirigia fins a la vora del riu Maritsa.

El tossal també albergava cisternas per a guardar l'aigua que suministrava a la ciutat. S'ha trobat una cisterna rectangular en un volum de 350 metros cúbics en la part meridional de Nebet Tepe. Va ser construït en capes alternatives de sellars i rajoles mentres que els murs interns i el paviment varen ser revestits en material impermeables.

Les excavacions en 2016 han descobert un mur d'un bastió romà de el I.[3]

Muralles septentrionals en el postigo a l'esquerra.

Referències

  1. ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 23 de setembre de 2016. Consultat el 28 de maig de 2022.
  2. ↑ «Небет тепе». Праисторически находки в Пловдив. Consultat el 2022-05-28.
  3. ↑ http://archaeologyinbulgaria.com/2018/03/26/latest-finds-from-nebet-tepe-fortress-in-bulgarias-plovdiv-roman-fortress-tower-bronze-horse-harness-appliques-2000-year-old-wheat-barrel/


Referències