Event de Hangenberg

El event de Hangenberg, també conegut com a crisis de Hangenberg o extinció del Devónico final, és una extinció massiva que va ocórrer al final de l'etapa Fameniana, considerada l'última del Periodo Devónico (fa aproximadament 358.9 ± 0.4 millons d'anys). Generalment es considera la segona extinció més gran del Periodo Devónico, ocorreguda aproximadament 13 millons d'anys despuix de l'extinció massiva del Devónico Tardà (event Kellwasser) en el llímit Frasniano-Fameniano. L'event rep el seu nom de la formació de Hangenberg, que forma part d'una seqüència que s'estén a lo llarc del llímit Devónico- Carbonífero en el Massiç Renano d'Alemània.

Evidència geològica

L'event de Hangenberg es pot reconéixer per la seua seqüència de múltiples capes sedimentarias, que representa un interval de temps relativament curt en el que varen ocórrer fluctuacions extremes en el clima, el nivell de la mar i la biodiversitat. Tot l'acontenyiment va tindre una duració estimada de 100 000 a varis centenars de mils d'anys, ocupant el terç superior del 'Struniano' (últim Fameniano) i una chicoteta porció del Tournaisiano primerenc. El seu nom deriva de la pissarra negra de Hangenberg, una capa distintiva de sediment anóxico que originalment es va trobar a lo llarc del brode nort del massiç renano en Alemània. Esta capa i les seues unitats geològiques circumdants definixen la successió renana "clàssica", un dels eixemples geològics millor estudiats de l'extinció. S'han trobat seqüències equivalents a la successió renana en més de 30 llocs en tots els continents, llevat l'Antàrtida, lo que confirma la seua naturalea global.

• The Hangenberg succession at Kowala Quarry in Poland:A – cephalopod-rich nodular limestone (equivalent to Wocklum Limestone)B – marly shale, including the Hangenberg Black Shale (HBS) at its baseC – marly limestone (equivalent to Stockum Limestone)D – marls and limestones (equivalent to Stockum Limestone and later units)
  <o>La successió de Hangenberg en la pedrera de Kowala en Polònia:</o>
  A – calcàrea nodular rica en cefalòpodes (equivalent a la calcàrea Wocklum)
  B – pissarra margosa, inclosa la pissarra negra Hangenberg ( HBS ) en la seua base
  C – calcàrea margosa (equivalent a la calcàrea de Stockum)
  D – margas i calcàrees (equivalents a la calcàrea de Stockum i unitats posteriors)

Preludi i extinció: l'interval inferior

Baix dels estrats de l'Event Hangenberg es troba la calcàrea Wocklum, una unitat pelágica rica en fòssils (especialment ammonoides). En alguns llocs, la calcàrea es transforma en un prim depòsit de turbidita, denominada arenisca Drewer. L'aument de l'erosió i l'aporte siliciclástico indiquen que esta es va depositar durant una regressió marina menor (caiguda del nivell de la mar). Açò pugues haver segut causat per una chicoteta fase glacial, pero atres evidències sugerixen un clima càlit i humit en eixe moment. També pertanyen a la zona de conodontos praesulcata (cridada aixina per Siphonodella/Eosiphonodella praesulcata ) i a la zona de foraminíferos DFZ7 (caracterisada per Quasiendothyra kobeitusana ). Les últimes fauna de ammonoideos anteriors a l'extinció estan dominades per wocklumeriidos, que formen la genozona de Wocklumeria (també coneguda com a zona UD VI-D). Una subzona molt curta (UD VI-D2) diagnosticada per Epiwocklumeria ocorre en les primeres capes de l'interval de crisis inferior.

El principal pols d'extinció marina comença abruptament en la posterior deposición de la pissarra negra de Hangenberg, una capa de material orgànic depositada en aigües profundes durant una gran transgressió marina (aument del nivell de la mar), com ho indiquen la disminució d'espores terrestres i l'aument de l'eutrofización. Els foraminíferos desapareixen del registre fòssil durant l'interval de pissarra negra. La datació per urani-plome dels estrats de cendres de Polònia proporciona dates de 358,97 ± 0,11 Ma i 358,89 ± 0,20 Ma per davall i per damunt de la pissarra negra. Açò llimita el principal pols d'extinció marina a una duració de 50 000 a 190 000 anys.

Glaciació – l'interval de crisis intermija

Archiu:Berea caps block 37 Crawford Co caps block 38 .jpg

La arenisca Berea d'Ohio, un depòsit de farcidura de vall equivalent a l'arenisca Hangenberg .

En l'interval de crisis intermija, la pissarra negra es va transformar en un depòsit més espés de sediment d'aigües poc profundes en major cantitat d'oxigen. Pot estar representada per pissarra (Hangenberg Shale) o arenisca (Hangenberg Sandstone), i els fòssils són encara rars, i els foraminíferos encara estan absents. No obstant, els fòssils d'ammonoides canvien a la genozona inferior <i aneu="mwkQ">de Acutimitoceras (Stockumites</i> ) (UD VI-F), lo que indica que els ammonoides post-Devónicos estaven començant a diversificarse despuix del pols d'extinció principal. Durant l'interval de crisis mig es va produir una important regressió marina, com ho indica la major cantitat d'erosió i material siliciclástico aportat pel riu. Algunes àrees inclús mostren profunts depòsits de farcidura de valls incisos, a on els rius han tallat les seues antigues planures d'inundació. Els estrats en Marroc sugerixen que el nivell de la mar va caure més de 100 metros (328 peus) durant l'interval de crisis mija.

Rèpliques: l'interval de crisis superior

L'interval de crisis superior comença en la tornada de prominents roques carbonatadas: una unitat margosa, la calcàrea Stockum, s'estén a lo llarc del llímit Devónico-Carbonífero (D-C). Els foraminíferos reapareixen en el registre fòssil dins de la calcàrea Stockum, formant la zona DFZ8 caracterisada per Tournayellina pseudobeata. La base de la calcàrea Stockum també veu el començ de la zona de conodontes de Protognathodus kockeli i una major diversificació de ammonoideos dins de la genozona superior de Acutimitoceras (Stockumites) (LC I-A1). Una extinció important entre plantes terrestres i palinomorfos indica el començ de la zona d'espores VI poc abans del llímit D-C. Les fauna 'supervivents' d'invertebrats marins, com els últims ammonoides cimacliménidos i els trilobites facópidos, també s'extinguixen en esta época, lo que la convertix en el segon pols d'extinció més gran de la Crisis de Hangenberg.

Gravetat de l'extinció

Junt en les etapes Givetiana i Frasniana, la Famenniana va ser reconeguda cualitativamente per tindre taxes d'extinció elevades ya en l'artícul històric de 1982 de Raup i Sepkoski sobre les extincions massives. No obstant, les taxes d'extinció del Fameniano tardà es varen considerar típicament de menor severitat taxonómica que les de l'Event Kellwasser, una de les "cinc grans" extincions massives. Depenent del método utilisat, l'Event Hangenberg generalment s'ubica entre la quinta i dècima extincions massives postcámbricas més mortíferas, en térmens de gèneros marins perduts.

Benton (1995) va estimar que entre el 20 i el 23.7 % de totes les famílies es varen extinguir en el Fameniano, i que les famílies marines varen representar una proporció de l'1.2 al 20.4%. Al voltant del 27.4 al 28.66% de les famílies continentals semblen haver desaparegut, pero la naturalea primerenca i de baixa diversitat de la vida continental devónica fa que esta estimació siga molt imprecisa.

Archiu:Bambach 2006 extinction graphs.png

Principals extincions del Fanerozoico rastrejades a través d'extincions de gèneros proporcionals per Bambach (2006). L'event de Hangenberg està denominat "8 Fameniano Tardà".

Utilisant una base de senyes de biodiversitat actualisada, Bambach (2006) va estimar que un total de 31% dels gèneros marins es varen extinguir en l'última subetapa del Fameniano. Segons esta mètrica, l'event Hangenberg va ser la sèptima pijor extinció massiva post-Cámbrica, empatada en la poc estudiada extinció primerenca del Serpujoviense en el Carbonífero.