Estrés tèrmic (ambiental)

Una persona sent atesa per estrés tèrmic, després de les inundacions en Luisiana en 2016.

El estrés tèrmic és la sensació de malestar que s'experimenta quan la permanència en un ambient determinat exigix esforços desmesurats als mecanismes de que dispon l'organisme per a mantindre la temperatura interna, mentres s'efectua l'intercanvi d'aigua i demés substàncies del cos.

Els impactes del canvi climàtic inclouen l'aument de temperatures. Les temperatures elevades ocasionen un aument en les morts per estrés tèrmic. Solament en Amèrica Llatina, s'estima que va haver un aument del 160% de morts relacionades en l'estrés tèrmic en el periodo 2000-2021.

Conceptes

Confort higrotérmico

Artícul principal → Confort higrotérmico.

El confort tèrmic ho podem definir com la sensació de benestar que s'experimenta quan la permanència en un ambient determinat no exigix esforços desmesurats als mecanismes de que dispon l'organisme per a mantindre la temperatura interna en 37 °C.

Que nos trobem tèrmicament confortables depén de tres aspectes: de les condicions ambientals, de l'activitat física i del tipo de vestit que utilisem.

L'ambient és capaç d'influir en la nostra sensació de confort a través de quatre variables: la temperatura de l'aire, l'humitat de l'aire, la temperatura de les parets i objectes que nos rodegen i la velocitat de l'aire.

Cada una d'estes variables pot modificar-se de forma natural o artificial sense alterar cap de les restants.

Incomoditat

La principal condició per a que una situació puga resultar confortable és que satisfaça l'equació del balanç tèrmic, o lo que és lo mateix, és necessari que els mecanismes fisiològics de la termorregulación siguen capaces de dur a l'organisme a una situació d'equilibri tèrmic entre el guany de calor i l'eliminació del mateix.

Quan esta situació no és possible i l'ambient és calorós o fret nos trobarem en una situació no confortable o d'incomoditat, que dista molt de ser una situació d'estrés tèrmic.

Estrés tèrmic

És la causa dels diversos efectes patològics que es produïxen quan s'acumula excessiva calor (estrés per calor) o s'elimina excessiva calor (estrés per fret) en el cos humà.

Entenem per estrés tèrmic la pressió que s'eixercix sobre la persona en estar exposta a temperatures extremes i que a igualtat de valors de temperatura, humitat i velocitat de l'aire, presenta per a cada persona una resposta distinta depenent de la susceptibilitat de l'individu i la seua aclimatació.

L'evaluació dels índexs d'estrés tèrmic és complexa i correspon als Tècnics de Prevenció de les atres especialitats la seua valoració.

• Risc d'hipertermia
• Disconfort per calor
• Confort tèrmic
• Disconfort per fret
• Risc d'hipotèrmia

Estrés tèrmic per calor

Quan treballem exposts a situacions de calor excessiva, el treball pot resultar incómodo, o inclús generar riscs per a la salut i la seguritat del treballador. Esta situació s'agrava si no circula l'aire i la humitat és alta. Per això, l'humitat relativa de l'aire deu estar entre el 45 i el 65 %.

És aixina mateix important, tindre en conte el temps de treball expost a la calor. Aun cuando la temperatura no siga molt elevada, l'estar moltes hores expost, provocaria l'acumulació de calor en cantitat perillosa.

També intervenen agravant la situació, factors personals com el sobrepés, la mala forma física, l'estat de salut, la falta d'aclimatació...etc.

Pot sobrevindre la mort quan se superen els 40 °C.

Aclimatació

Una de les més característiques peculiaritats de la resposta fisiològica de l'home davant l'exposició a la calor és la coneguda com aclimatació. L'aclimatació pot definir-se com la disminució del cost fisiològic que implica una determinada exposició quan esta es repetix varis dies successius.

Durant l'exposició a la calor, la persona no aclimatada presenta una elevada temperatura rectal, alt ritme cardíac i baixa perduda de suor. En dies successius d'exposició les funcions fisiològiques es modifiquen considerablement pel procés d'aclimatació.

L'aclimatació és un procés complex en el que participen l'aparat circulatori (aumentant la despesa cardíaca, elevant el volum/clapit, ya que es reduïx la freqüència cardíaca màxima), el sistema endocrí (aumenta l'aldosterona per a elevar la volemia, volum de sanc i plasma circulant) i les glàndules sudoríparas que segreguen més cantitat de suor i en menys sodi. Tot açò ajuda a dissipar la calor per mig de la vasodilatación cutànea i la sudoració.

Este progressiu ajust fisiològic, incrementant la duració de l'exposició a la calor, fa possible que una persona treballe eficaçment baix condicions que serien insoportables prèviament a l'aclimatació.

L'aclimatació es conseguix en periodos breus de 5 a 10 dies, recomanant-se que l'exposició es llimite a un temps d'exposició del 50% del total durant el primer dia, continuant-se en increments diaris del 10% fins a alcançar el sext dia el 100% de l'exposició diària.

Els efectes de l'aclimatació es perden tan fàcilment com s'han conseguit, despuix d'un periodo d'absència del treball (1-2 semanes), vacacions, periodo d'incapacitat (baixa laboral) prolongat.

Atres paràmetros que poden tindre incidència sobre el procés d'aclimatació són l'envergadura física i l'edat de la persona. Resulta recomanable no expondre a condicions extremes a les persones de menys de 50 kg i tampoc a persones en obesitat evident que acostumen a tindre problemes cardiovasculars.

L'edat també és un factor a tindre en conte. L'edat idònea d'aclimatació es fixa entre els 18 i els quaranta anys, motivat per les respostes cardiovasculars altes (200 pulsacions minut), consum d'oxigen(5 l/m) que en l'edat es reduïx sensiblement.

Trastorns relacionats en la calor

Alteracions cutànees

La milaria o erupció per calor és l'alteració cutànea més comuna associada a l'exposició a la calor. Es produïx quan l'obstrucció dels conductes sudoríparos impedix que la suor alcance la superfície cutànea i s'evapore. El síndrome de retenció de la suor apareix quan l'impossibilitat d'eliminar la suor afecta a tota la superfície corporal.

Rampes tèrmiques

Són contracció musculars involuntàries i doloroses, que apareixen en els individus que reponen l'aigua pero no el sodi perdut en la suor. Apareix en persones someses a treballs pesats a temperatures elevades. Els baixos nivells de sodi eleva la concentració de calci en les fibres musculars produint la contracció muscular.

Síncope per calor

És una pèrdua de coneiximent temporal com a conseqüència de la reducció del rec cerebral. La vasodilatación cutànea i l'hipovolemia per la sudoració profusa pot reduir la precarga al cor fins a provocar hipotensió ortostática. Els gots cutàneus es veuen influenciats per la vasodilatación per a favorir la termólisis i per la vasoconstricción per a mantindre la tensió arterial, dominant en este cas la vasodilatación. S'instaurarà un quadro de debilitat, sigau, nàusees, bossades , sudoració pell freda i humida, hipotensió i taquicardia.

Agotament per calor

Es produïx com a resultat d'una deshidratació severa despuix de perdre-se una gran cantitat de suor. És una reacció sistémica secundària a la depleción d'aigua i sales per sudoració profusa quan esta no es repon adequadament. La pèrdua d'aigua causa set intensa i debilitat (cansanci), depleción de volum (hipotensió, taquicardia) i hiperventilación. La pèrdua de sal ocasiona rampes musculars, nàusees, bossades, debilitat i també hipotensió i taquicardia.

Colp de calor

És un quadro clínic complex caracterisat per una hipertermia incontrolada que causa importants lesions en els teixits. Es produïx un fracàs del sistema de refredat, acumulant-se calor en l'organisme, elevant-se la temperatura central per damunt dels 41°, danyant les cèlules. Quan se supera la capacitat de termólisis, es desnaturalizan les proteïnes i sorgixen lesions que poden aplegar a la citólisis o mort celular. L'aument de temperatura aumenta el metabolisme en lo que s'establix un círcul viciós, aumentant d'un 10 a un 15% per cada grau que s'eleva la temperatura.