Anar al contingut

Hipovolemia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


La hipovolemia (del grec ὑπο-, changlot-, 'escassea', i volemia, 'volum de sanc') és una disminució del volum circulant de sanc o atres líquits dins del sistema cardiovascular,[1] per múltiples factors com hemorràgia, deshidratació, cremades, entre uns atres. Es caracterisa perque el pacient es troba pàlit per la vasoconstricció compensadora, en taquicardia per la lliberació de catecolaminas, en pols dèbil i ràpit.[2]

En este cas, el cor aumenta considerablement la seua activitat, en un intent d'elevar la seua despesa (taquicardia), i conservar el fluix de sanc circulant. Dita sanc s'elimina de les àrees superficials i es deriva als òrguens vitals: la pell es torna freda i pegajosa, disminuïx la temperatura (per a reduir les demandes d'oxigen transportat per la sanc) i la respiració es fa ràpida i profunda (per a suministrar oxigen al cos). El cos tolera de millor manera l'anèmia que l'hipovolemia. En cas de presentar-se esta última deuen administrar-se grans cantitats de sèrum fisiològic al 0.9 % a temperatura no menor a 40 graus per a aumentar la pressió sanguínea i normalisar el pols. L'hipovolemia sol confondre's en atres malalties, i controlar un episodi d'este trastorn és difícil, ya que el pacient no sempre és diagnosticat correctament per l'especialiste. ya que els dolors poden no ser significatius o no sofrir sintomatologia greu durant espais de temps prolongats.

Vore també

Referències

  1. ↑ McGee, Steven (2018). Evidence-based physical diagnosis, Philadelphia, PA: Elsevier. OCLC 959371826. ISBN 978-0-323-39276-1. «El terme hipovolemia es referix colectivament a dos trastorns distints: (1) la depleció de volum, que descriu la pèrdua de sodi de l'espai extracelular (és dir, del líquit intravascular i intersticial) que es produïx durant el hemorràgia gastrointestinal, les bossades, la diarrea i la diuresis; i (2) la deshidratació, que es referix a la pèrdua d'aigua intracelular (i d'aigua corporal total) que, en última instància, provoca la dessecació celular i eleva la concentració de sodi i l'osmolalitat del plasma.»
  2. ↑ Kolecki, Paul(2016-10-13).«Hypovolemic Shock».Medscape.