Estany de Curlandia
El estany de Curlandia, també baïa o golf de Curlandia (en rus: Kуршский залив); ; ; en alemán: Kurisches Haff és una estany coster o lagoon d'Europa del Nort, separada del mar Bàltica pel istme de Curlandia. La seua superfície és de 1619 quilómetros quadrats.[1] El riu Niemen aporta al voltant del 90 % de la seua entrada d'aigua; el seu conca hidrogràfica està formada per al voltant de 100.450 quilómetros quadrats en Lituània, Bielorússia i l'óblast de Kaliningrado.[2]
Història humana
En el XIII, la zona al voltant de l'estany formava part de les terres ancestrals dels curonios i els antics prusianos. Més tart va ser la frontera en la regió històrica de la Lituània Menor. En l'extrem septentrional de l'istme, hi ha un pas a la mar Bàltica, i el lloc va ser elegit pels Cavallers Teutónicos en 1252 per a fundar el castell de Memelburg i la ciutat de Memel. La ciutat és anomenada oficialment Klaipėdona des de 1923 quan el Territori de Memel va ser separat del Imperi alemà.
Com a nova frontera d'entreguerres va ser elegit el riu que fluïx a l'estany de Curlandia prop de Rusnė (alemà, Ruß). Els 120 km inferiors del riu en Alemània es diuen die Memel pels alemans, mentres que la part superior ubicada en Lituània era coneguda com Nemunas. La frontera també separava la península prop del chicotet centre d'estiueig de Nida (alemà, Nidden); la part meridional de l'istme i l'estany varen seguir en poder alemà fins a l'any 1945.
Esta frontera permaneix encara en l'actualitat, puix despuix de la Segona Guerra Mundial, l'extrem meridional de l'istme i la zona alemana del sur del riu, la part de Prusia Oriental en la ciutat de Königsberg ubicada en Sambia, es va convertir en part d'un enclavament rus cridat óblast de Kaliningrado.
Història natural i ecologia
L'estany, formada al voltant del 7000 a. C. està classificada com salobre.[3] La profunditat mija de l'aigua és de 3,8 metros.[4] Té una gran biodiversitat, encara que està afectada per la contaminació hídrica.[3] La proliferació d'algues va ser confirmada en els anys 2000.[4]
Referències
- ↑ «Curonian Lagoon». Encyclopedia Britannica. Consultat el 17 d'octubre de 2009.
- ↑ I. Ethem Gönenç, Angheluta Vadineanu (2008). Sustainable Use and Development of Watersheds, Springer. ISBN 9781402085574. Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; noms de paràmetros no vàlits - ↑ 3,0 3,1 «Site name:Lithuanian coastal site». Institut Ecològic de l'Universitat de Vilna. Archivat des d'el original, el 20 de juliol de 2011. Consultat el 17 d'octubre de 2009.
- ↑ 4,0 4,1 «Toxic cyanobacteria blooms in the Lithuanian part of the Curonian Lagoon». Institut de Oceanología de l'Acadèmia de Ciències Polaca. Consultat el 17 d'octubre de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Laguna de Curlandia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.