Anar al contingut

Estadística direccional

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
La forma general d'una proteïna es pot parametrizar com una seqüència de punts en l'esfera unitat. Es mostren dos vistes del histograma esfèric de dits punts per a una gran colecció d'estructures de proteïnes. El tractament estadístic de dits senyes pertany a l'àmbit de les estadístiques direccionals[1]

L'estadística direccional (també estadística circular o estadística esfèrica) és la subdisciplina de l'estadística que s'ocupa de les direccions (els vectores unitaris en l'espai euclídeo, Rn ), eixos (rectes des de l'orige en Rn) o al moviment de rotació en Rn. De manera més general, les estadístiques direccionals s'ocupen d'observacions sobre varietats de Riemann compactes, inclosa la varietat de Stiefel.

El fet de que 0 graus i 360 graus siguen ànguls idèntics, de modo que, per eixemple, 180 graus no siga una mija coherent per a 2 graus i 358 graus, ilustra que es requerixen métodos estadístics especials per a l'anàlisis d'alguns tipos de senyes (en este cas case, senyes angulars). Atres eixemples de senyes que poden considerar-se direccionals inclouen estadístiques que involucren periodos temporals (per eixemple, hores del dia, semanes, mesos o anys), direccions de la brúixola, ànguls diedros en molècules, orientacions o rotacions entre uns atres.

Distribucions circulares

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Distribució circular.


Qualsevol funció de densitat de provabilitat (FDP)  p(x) en la recta real pot ser "envolta" al voltant de la circumferència d'un círcul de radi unitari.[2] És dir, la FDP de la variable envolta

θ=xw=xmod2π  (π,π]

és

pw(θ)=k=p(θ+2πk).

Este concepte es pot estendre al context multivariado per mig d'una extensió de la suma simple a una cantitat de sumes F que cobrixen totes les dimensions en l'espai de característiques:

pw(𝜽)=k1=kF=p(𝜽+2πk1𝐞1++2πkF𝐞F)

a on 𝐞k=(0,,0,1,0,,0)𝖳 és el k-ésimo vector d'una base euclídea.

Les següents seccions mostren algunes distribucions circulares rellevants.

Distribució circular de von Mises

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Distribució de von Mises.


La distribució de von Mises és una distribució circular que, com qualsevol atra distribució circular, pot considerar-se com una envoltura d'una determinada distribució de provabilitat llineal al voltant d'una circumferència. La distribució de provabilitat llineal subjacent per a la distribució de von Mises és matemàticament intractable; no obstant, per a fins estadístics, no és necessari abordar la distribució llineal subjacent. L'utilitat de la distribució de von Mises és doble: és la més manejable matemàticament de totes les distribucions circulares, lo que permet un anàlisis estadístic més simple, i és una aproximació propenca a la distribució normal envolta, que, de manera anàloga a la distribució normal llineal, és important perque és el cas llímit per a la suma d'un gran número de chicotetes desviacions angulars. De fet, la distribució de von Mises a sovint es coneix com a distribució "normal circular" per la seua facilitat d'us i a la seua estreta relació en la distribució normal envolta (Fisher, 1993).

La FDP de la distribució de von Mises és:


f(θ;μ,κ)=eκcos(θμ)2πI0(κ) a on I0 és la funció de Bessel modificada d'orde 0.

Distribució uniforme circular

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Distribució circular uniforme.


La funció de densitat de provabilitat (FDP) de la distribució circular uniforme ve donada per

U(θ)=12π.

També es pot considerar com κ=0 de la distribució de von Mises vista anteriorment.

Distribució normal envolta

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Distribució normal envolta.


La FDP de la distribució normal envolta (NE) és:

NE(θ;μ,σ)=1σ2πk=exp[(θμ2πk)22σ2]=12πϑ(θμ2π,iσ22π)

a on μ i σ són la mija i la desviació estàndar de la distribució no envolta, respectivament i ϑ(θ,τ) és la funció theta de Jacobi:

ϑ(θ,τ)=n=(w2)nqn2 a on weiπθ i qeiπτ.

Distribució de Cauchy envolta

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Distribució de Cauchy envolta.

El pdf de la distribució de Cauchy envolta (CE) és:

CE(θ;θ0,γ)=n=γπ(γ2+(θ+2πnθ0)2)=12πsinhγcoshγcos(θθ0)

a on γ és el factor d'escala i θ0 és la posició màxima.

Distribució de Lévy envolta

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Distribució de Lévy envolta.


La FDP de la distribució de Lévy envolta (LE) és:

fLE(θ;μ,c)=n=c2πec/2(θ+2πnμ)(θ+2πnμ)3/2

a on el valor del sumant es pren com zero quan θ+2πnμ0, c és el factor d'escala i μ és el paràmetro d'ubicació.

Distribució normal proyectada

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Distribució normal proyectada.


La distribució normal proyectada és una distribució circular que representa la direcció d'una variable aleatòria en distribució normal multivariada, obtinguda per proyecció radial de la variable sobre l'esfera unitària (n-1). Per açò, i a diferència d'atres distribucions circulares comunament utilisades, no és simètrica ni unimodal.

Distribucions en varietats de dimensions superiors

[editar | editar còdic]
Tres conjunts de punts presos de diferents distribucions de Kent en l'esfera

També existixen distribucions en l'esfera (com la distribució de Kent),[3] en l'esfera N-dimensional (com la distribució de von Mises-Fisher),[4] o en un bou (com la distribució bivariada de von Mises).[5]

La matriu de distribució de von Mises-Fisher[6] és una distribució sobre una varietat de Stiefel, i es pot utilisar per a construir distribucions de provabilitat sobre matrius de rotació.[7]


La distribució de Bingham és una distribució sobre eixos en N dimensions, o de manera equivalent, sobre punts en l'esfera (N − 1)-dimensional en les antípodes identificades.[8] Per eixemple, si N = 2, els eixos són rectes no dirigides que passen per l'orige en el pla. En este cas, cada eix talla el círcul unitari en el pla (que és l'esfera unidimensional) en dos punts que són antípodes entre sí. Per a N=4, la distribució de Bingham és una distribució en l'espai del cuaternión unitat (versorés). Ya que un versor correspon a una matriu de rotació, la distribució de Bingham per a N=4 es pot utilisar per a construir distribucions de provabilitat en l'espai de les rotacions, de la mateixa manera que la distribució de la matriu de von Mises-Fisher.

Estes distribucions s'utilisen, per eixemple, en geologia,[9] en cristalografia[10] i en bioinformática.[1] [11] [12]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Hamelryck, T., Kent, J., Krogh, A. (2006) Sampling realistic protein conformations using local structural bias. PLoS Comput. Biol., 2(9): i131” (2006). PLOS Computational Biology 2 (9): i131. doi:10.1371/journal.pcbi.0020131. PMID 17002495. Bibcode2006PLSCB...2..131H.
  2. Bahlmann, C., (2006), Directional features in online handwriting recognition, Pattern Recognition, 39
  3. Kent, J (1982) The Fisher-Bingham distribution on the sphere. J Royal Stat Soc, 44, 71-80.
  4. Fisher, RA (1953) Dispersion on a sphere. Proc. Roy. Soc. London Ser. A., 217, 295-305
  5. “Protein Bioinformatics and Mixtures of Bivariate von Mises Distributions for Angular Data” (2007). Biometrics 63 (2): 505-512. doi:10.1111/j.1541-0420.2006.00682.x. PMID 17688502.
  6. “Conjugate Priors and Posterior Inference for the Matrix Langevin Distribution on the Stiefel Manifold” . Bayesian Analysis 15 (3): 871-908. doi:10.1214/19-BA1176. ISSN 1936-0975.
  7. “Orientational statistics” (1972). Biometrika 59 (3): 665-676. doi:10.1093/biomet/59.3.665.
  8. “An Antipodally Symmetric Distribution on the Sphere” (1974). Ann. Stat. 2 (6): 1201-1225. doi:10.1214/aos/1176342874.
  9. Fitting mixtures of Kent distributions to aid in joint set identification” (2001). J. Am. Stat. Assoc. 96 (453): 56-63. doi:10.1198/016214501750332974.
  10. “On the statistical analysis of orientation data” (1994). Acta Crystallogr A50 (6): 741-748. doi:10.1107/S010876739400437X.
  11. Kent, J.T., Hamelryck, T. (2005). Using the Fisher-Bingham distribution in stochastic models for protein structure. In S. Barber, P.D. Baxter, K.V.Mardia, & R.E. Walls (Eds.), Quantitative Biology, Shape Analysis, and Wavelets, pp. 57-60. Leeds, Leeds University Press
  12. A generative, probabilistic model of local protein structure” (2008). Proceedings of the National Academy of Sciences 105 (26): 8932-8937. doi:10.1073/pnas.0801715105. PMID 18579771. Bibcode2008PNAS..105.8932B.


Referències

[editar | editar còdic]