Anar al contingut

Estàtues de Sperlonga

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Estàtues de Sperlonga
Detall del cap de Ulises en el «grup Polifemo».
Reconstrucció arbitrària del «grup Escila».
Gruta i estany en 2006, en el triclinium cobert de herbes. L'illot del grup «Escila» es troba en la gruta.
Vista des de l'interior de la gruta.
Pla de la vila i de la gruta.

Les estàtues de Sperlonga són un vast conjunt d'escultures descobertes en 1957 en la vila de Tiberio en Sperlonga.

Els seus restants es varen trobar en l'interior d'una gran gruta natural davant la mar, que en l'Antiguetat va servir per als festins de Tiberio. En 1963 es va crear un museu en Sperlonga (Museu Archeologico Nazionale i Area Archeologica vaig donar Sperlonga)[1] per a expondre les escultures reconstruïdes i atres peces arqueològiques de la vila, seguint criteris que Mary Beard, especialiste en història del Mediterràneu antic, ha descrit com "reinvención creatives".[2]

Els grups escultòrics representen distints episodis de mitologia grega. Encara que són d'estil helenístic, haurien segut eixecutats al començ del periodo imperial romà. Atenent a una inscripció gravada en el barco atacat per Escila,[3] les obres s'han atribuït als mateixos escultors de l'escola rodia[4] els noms del qual Plinio el Vell arreplega com a autors del famós grup de Laocoonte i els seus fills: Agesandro, Atenodoro i Polidoro; pero tal atribució està qüestionada.

Tácito i Suetonio arrepleguen que la gruta es va afonar en l'any 26, estant a punt d'afectar al propi emperador. Va deure ser en eixe moment, o en algun afonament posterior, quan les escultures es varen reduir a fragments, lo que explica per qué falten trossos en les reconstrucció modernes.

Els quatre grups principals

[editar | editar còdic]

Quatre grups escultòrics principals es disponien entorn a un estany circular artificial que ocupa la major part de la gruta, i que està lligat a un estany major en l'exterior. Al fondo de la gruta es trobava un grup («grup de Polifemo»)[5] que representa a Ulises i els seus companyers cegant al cíclope Polifemo, en el que la figura central és un Polifemo recostado a causa de la seua embriaguea. Més prop de l'eixida de la gruta, sobre un illot en el mig d'un estany, es trobava el «grup de Escila», que representa l'atac d'Escila contra el barco de Ulises. A abdós costats de l'entrada es trobaven dos grups que representen escenes relatives a Ulises, pero que no figuren en la narració homérica, sino en atres fonts (com Les metamorfosis d'Ovidio), i que mostren aspectes oposts del héroe: el «grup Pasquino»,[6] que representa a Ulises carregant el cos d'Aquiles despuix d'una batalla (lo que és mostra de pietas), i el «grup Paladi», que representa a Diomedes i Ulises furtant el Paladi, una estàtua sagrada de la ciutat de Troya.[7]

Rapte de Ganimedes

[editar | editar còdic]

En una base especialment construïda a l'efecte, sobre el centre de l'entrada a la gruta, se situava un grup que representa el rapte de Ganimedes, compost per la figura de Ganimedes i la de Zeus transformat en àguila. Actualment s'ha dispost una rèplica en la posició original. A diferència de l'iconografia habitual de Ganimedes, se li representa completament vestit, i lo que és encara més estrany, els seus robages són orientals, lo que pot explicar-se com una indicació de la seua pàtria (era un príncip troyano, en la major part de les versions del mit un tio-yayo del rei Príamo, en unes atres tio o germà), encara que esta és l'única representació coneguda de Ganimedes en que s'emfatisa esta relació.[8] El seu cos està tallat en un bell marbre polícromo, procedent de Frigia (lo que torna a relacionar-se en una proximitat a Troya), mentres que el seu cap ho està en marbre blanc, que possiblement va ser pintat.

  1. donar-sperlonga El Museu Archeologico Nazionale i Area Archeologica vaig donar Sperlonga en la pàgina web del Ministeri dels bens i de les activitats culturals i del turisme d'Itàlia (en italià)
  2. Beard, 2001, p. 208.
  3. La literalitat de l'inscripció és: "Atenodoro, fill de Agesandro", "Agesandro, fill de Peonio" i "Polidoro, fill de Polidoro" Rice, E. E., "Prosopographika Rhodiaka", The Annual of the British School at Athens, Vol. 81, (1986), pg. 239.
  4. L. Laurenzi, Art ellenistica rodia, in Enciclopèdia dell'art antica classica i orientale, vol. 6, Roma, Istituto della enciclopèdia italiana, 1965. Font citada en Scuola rodia
  5. Gisela Marie Augusta Richter, L'art greca, traduzione vaig donar Mila Leva Pistoi, Torino, Einaudi, 1969. Font citada en Gruppo vaig donar Polifemo
  6. El Pasquino, una popular estàtua romana a on es permetia fixar mensages anònims crítics en l'autoritat, s'ha identificat en un grup escultòric helenístic molt difòs en el que un guerrer sosté a un companyer, les personalitats del qual s'identifiquen en distints héroes homéricos, com Menelao sostenint el cos de Patroclo Francis Haskell and Nicholas Penny, Taste and the Antique: The Lure of Classical Sculpture 1500–1900 (Yale University Press) 1981: 291–96, cat. no 72. "Pasquino"; Giovanna Giusti Galardi, The Statues of the Loggia Della Signoria in Florence: Masterpieces Restored 2002:45–51. Fonts citades en Menelaus supporting the body of Patroclus.
  7. Schneider, 2012, p. 92 realisa una descripció dels grups, recolzant-se en els treballs de Bernard Andreae.
  8. "... is the only known depiction of Ganymede as distinctively Trojan" (Schneider, Rolf Michael, The Making of Oriental Rome, in Universal Empire: A Comparative Approach to Imperial Culture and Representation in Eurasian History, Editors, Peter Fibiger Bang, Dariusz Kolodziejczyk, 2012, Cambridge University Press, ISBN 1107022673, 9781107022676, 90–94, cita en la pg. 92 -inclou bones fotografies-).

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Mary Beard, Arms and the Man: The restoration and reinvention of classical sculpture], Claves Literary Supplement, 2 de febrer de 2001 (reproduït en Confronting the Classics: Traditions, Adventures and Innovations, 2013, Profile Books, ISBN=1847658881, ISBN2=9781847658883
  • Schneider, Rolf Michael, The Making of Oriental Rome, en Universal Empire: A Comparative Approach to Imperial Culture and Representation in Eurasian History, Peter Fibiger Bang et Dariusz Kolodziejczyk, 2012, Cambridge University Press ISBN=1107022673


Referències

[editar | editar còdic]