Estàtua de Marduk

La Estàtua de Marduk, també coneguda com la Estàtua de Bêl (Bêl, que significa "senyor", sent una designació comuna para Marduk), era la representació física del deu Marduk, la deidad patrona de l'antiga ciutat de Babilonia. tradicionalment ubicat en el temple principal de la ciutat, l'Esagila. Hi havia sèt estàtues de Marduk en Babilonia, pero 'la' Estàtua de Marduk generalment es referix a l'estàtua principal del deu, colocada de manera prominent en el Esagila i utilisada en els rituals de la ciutat. Esta estàtua va ser malnomenada Asullḫi i estava feta d'un tipo de fusta anomenada mēla seua i coberta d'or i argent.

L'Estàtua de Marduk representada montada en el dragó de Marduk Mušḫoššo i de peu victoriós en les aigües primordials de Tiamat. D'un sagell cilíndric de el IX, el rei babilònic Marduk-zakir-shumi I.

De la mateixa manera que les estàtues de deidades en atres ciutats de Mesopotamia, els babilonios varen combinar esta estàtua en el seu deu real, creent que el propi Marduk residia en la seua ciutat a través de l'estàtua. Com a tal, l'estàtua tenia un enorme significat religiós. Es va usar durant el festival d'Any Nou de Babilonia i els reis de Babilonia ho varen incorporar als seus rituals de coronació, rebent la corona "de mans" de Marduk.

Per l'enorme significat de l'estàtua, a voltes els enemics de Babilonia l'usaven com un mig de guerra sicològica. Els poders enemics com els hititas, els assiris i els elamitas varen furtar l'estàtua durant els saquejos de la ciutat, lo que va provocar disturbis religiosos i polítics, ya que els rituals tradicionals de Babilonia no varen poder completar-se. Casualment, tots els reis estrangers que se sap que varen furtar l'estàtua varen terminar sent assessinats més vesprada pels seus propis familiars, alguna cosa que els babilonios aclamaven com un castic diví. Les devolucions de l'estàtua, ya siga a través dels enemics tornant-la o per mig de la campanya d'un rei babilònic per a recuperar-l'en èxit, varen ser ocasions per a grans celebracions.

El destí final de l'estàtua és incert. Una suposició comuna és que va ser destruïda pel rei persa aqueménida Jerjes I despuix d'un alçament babilònic contra el seu govern en 484 a. C., pero les fonts històriques utilisades per a esta suposició podrien estar referint-se a una estàtua completament diferent. La corona de l'estàtua va ser restaurada per Alejandro Magne en el 325 a. C., lo que significa que encara estava en el Esagila en eixe moment. Hi ha un grapat de referències a governants posteriors que varen donar obsequios "a Marduk" en el Esagila, alguns d'ells fins a durant l'época del govern partixc en Mesopotamia en el II

Antecedents

Artícul principal → Marduk.

L'estàtua de Marduk en una estela kudurru del rei babilònic Meli-Shipak (XII)

Marduk era la deidad patrona de la ciutat de Babilonia, havent ocupat este càrrec des del regnat d'Hammurabi (XVIII) en la primera dinastia de Babilonia. Encara que l'adoració babilònica de Marduk mai va significar la negació de l'existència d'atres deus en el panteón mesopotámico, a voltes s'ha comparat en el monoteisme. El història de l'adoració de Marduk està íntimament lligada a el història de Babilonia mateixa i, a mida que aumentava el poder de Babilonia, també ho feya la posició de Marduk en relació en la d'atres deus mesopotámicos. A fins del segon mileni abans de Crist, a voltes es feya referència a Marduk simplement com Bêl, que significa "senyor".

En la mitologia mesopotámica, Marduk era un deu creador. Seguint l'Enûma Elish, el mit de la creació babilònic, Marduk era el fill d'Enki, el deu mesopotámico del saber, i va botar a la fama durant una gran batalla entre els deus. El mit conta cóm l'univers es va originar com un regne caòtic d'aigua en el que originalment hi havia dos deidades primordials, Tiamat (aigua salada, femella) i Apsu (aigua dolça, macho). Estos dos deus varen donar a llum a atres deidades. Estes deidades (inclosos deus com Enki) tenien poc que fer en estes primeres etapes d'existència i, com a tals, s'ocupaven de diverses activitats.

Finalment, els seus fills varen començar a molestar als deus majors i Apsu va decidir desfer-se d'ells matant-los. Alarmat per açò, Tiamat li va revelar el pla de Apsu a Enki, qui va matar al seu pare ans que es poguera portar a terme el complot. Encara que Tiamat li havia revelat el complot a Enki per a advertir-li, la mort de Apsu la va horrorisar i ella també va intentar matar als seus fills, formant un eixèrcit junt en el seu nou consorte Kingu. Cada batalla en la guerra va ser una victòria per a Tiamat, fins que Marduk va convéncer als atres deus per a que ho proclamaren com el seu líder i rei. Els deus varen estar d'acort, i Marduk va eixir victoriós, capturant i eixecutant a Kingu i disparant una gran flecha a Tiamat, matant-la i partint-l'en dos.

En estes caòtiques forces primordials derrotades, Marduk va crear el món i va ordenar els cels. Marduk també es descriu com el creador dels sers humans, que estaven destinats a ajudar als deus a derrotar i contindre les forces del caos i aixina mantindre l'orde en la Terra.

Apariència i atres estàtues

Reconstrucció dels peribolos de Babilonia, inclós el temple d'Esagila, a on es guardava l'estàtua de Marduk. De les Excavacions de Babilonia (1914)

L'estàtua de Marduk era la representació física de Marduk ubicada en el temple principal de Babilonia, Esagila. Encara que en realitat hi havia sèt estàtues separades de Marduk en Babilonia: quatre en Esagila i el complex del temple circumdant; un en l'Etemenanki (el zigurat dedicat a Marduk); i dos en temples dedicats a atres deidades. 'La' estàtua de Marduk generalment es referix a l'estàtua principal de Marduk, colocada de manera prominent en el Esagila i utilisada en els rituals de la ciutat.

Esta estàtua principal de Marduk va ser malnomenada Asullḫi i estava feta d'un tipo de fusta anomenat mēla seua. L'estàtua de fusta tallada també estaria coberta de metals preciosos, com a or i argent. Ademés d'açò, l'estàtua hauria segut proveïda de roba ritual, a lo manco en part feta d'or. Esta estàtua hauria ocupat la sala de cult de Marduk en Esagila, cridada I-umuša. Entre les diverses estàtues de Marduk, la cridada Asullḫi és l'única que es menciona explícitament en relació en els principals rituals de la ciutat (encara que l'estàtua rara volta es nomena, a sovint li la coneix com "Marduk" o "Bêl"). El nom Asullḫi s'havia associat sigles abans en una deidad separada de encantamientos que després es varen combinar en Marduk.

Una atra estàtua de Marduk, cridada Asarre, va ser feta d'una pedra que els babilonios cridaven marḫošo, possiblement clorita o sabonet. El Asarre estava ubicat en una capella dedicada al deu Ninurta en el costat nort del pati central de Esagila. Encara que esta capella hauria estat dedicada a Ninurta, l'estàtua de Marduk hauria ocupat el punt central d'atenció i per lo tant hauria segut la figura principal. Açò podria explicar-se perque el deu Ninurta va ser vist simplement com un aspecte de Marduk; un antic visitant del temple pot no haver-se sorprés en trobar a Marduk en lloc de Ninurta. Atres estàtues varen incloure una feta d'un tipo de fusta anomenada taskarinnu i colocada en una cambra dedicada a Enki (el pare de Marduk) en el temple I-kar-zaginna, part del complex del temple Esagila pero no del temple en sí; una estàtua d'alabastre en el "temple d'I-namtila"; una estàtua d'hematita en la "capella de Ninurta en el temple E-ḫursag-tilla"; i una estàtua de material desconegut en "I-gišḫur-ankia, el temple de Bēlet-Ninua".

Bibliografia

• (1992).«Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia: An Illustrated Dictionary».The British Museum Press.
• Briant, Pierre (2002). From Cyrus to Alexander: A History of the Persian Empire, Eisenbrauns. ISBN 978-1575060316.
• Brinkman, J. A.. “Sennacherib's Babylonian Problem: An Interpretation”. Journal of Cuneiform Studies 25 (2): 89–95. doi:10.2307/1359421.
• Bryce, Trevor (2005). The Kingdom of the Hittites, Oxford University Press. ISBN 978-0-19-928132-9.
• Clifford, Richard J. (2003). «The Roots of Apocalypticism in Near Eastern Myth», The Continuum History of Apocalypticism, Bloomsbury Publishing. ISBN 978-0826415202.
• (1998) Letters From Priests to the Kings Esarhaddon and Assurbanipal, Helsinki University Press. ISBN 978-1575063294.
• Dalley, Stephanie. “Statues of Marduk and the dona't of Enūma eliš”. Altorientalische Forschungen 24 (1): 163–171. doi:10.1524/aofo.1997.24.1.163.
• Dandamaev, Muhammad A. (1989). A Political History of the Achaemenid Empire, BRILL. ISBN 978-9004091726.
• Dandamaev, Muhammad A.. “Xerxes and the Esagila Temple in Babylon”. Bulletin of the Àsia Institute 7: 41–45.

• Deloucas, Andrew Alberto Nicolas (3 de agost 2016). “Balancing Power and Space: a Spatial Analysis of the Akīel teu Festival in Babylon after 626 BCE”. Research Master's Thesis for Classical and Ancient Civilizations (Assyriology). Universiteit Leiden.
• George, A. R.. “Marduk and the cult of the gods of Nippur at Babylon”. Orientalia (NOVA Séries) 66 (1): 65–70.
• Herring, Stephen L. (2013). Divine Substitution: Humanity as the Manifestation of Deity in the Hebrew Bible and the Ancient Near East, Vandenhoeck & Ruprecht. ISBN 978-3525536124.
• Hoover, Oliver D. (2011). «Never Mind the Bullocks: Taurine Imagery as a Multicultural Expression of Royal and Divine Power Under Seleukos I Nikator», More Than Men, Less Than Gods: Studies on Royal Cult and Imperial Worship, Peeters. ISBN 978-9042924703.
• Johns, C. H. W. (1913). Ancient Babylonia, Cambridge University Press, p. 124. «Shamash-shum-ukin.»
• Kosmin, Paul (2014). «Seeing Double in Seleucid Babylonia: Rereading the Borsippa Cylinder of Antiochus I», Patterns of the Past: Epitēdeumata in the Greek Tradition, Oxford University Press. ISBN 978-0199668885.
• (2017) Royal Events: Rituals, Innovations, Meanings, Routledge. ISBN 978-1315652085.
• Lipschits, Oded (2005). The Fall and Rise of Jerusalem: Judah under Babylonian Rule, Eisenbrauns. ISBN 978-1575060958.
• Leick, Gwendolyn (2009). The Babylonian World, Routledge. ISBN 978-0415497831.
• Luckenbill, Daniel David (1926). Ancient Records of Assyria and Babylonia Volume 1: Historical Records of Assyria From the Earliest Claves to Sargon, University of Chicago Press.
• Oppenheim, A. Leo. “The Golden Garments of the Gods”. Journal of Near Eastern Studies 8 (3): 172–193. doi:10.1086/370928.
• Sancisi-Weerdenburg, Heleen (2002). «The Personality of Xerxes, King of Kings», Brill's Companion to Herodotus, BRILL, pp. 579–590. doi:10.1163/9789004217584_026. ISBN 9789004217584.

• Schaudig, Hanspeter. “"Bēl Bows, Nabû Stoops!" the Prophecy of Isaiah XLVI 1-2 as a Reflection of Babylonian "Processional Omens"”. Vetus Testamentum 58 (4/5): 557–572. doi:10.1163/156853308X325281.
• van der Spek, R. J.. “The Theatre of Babylon in Cuneiform”. Veenhof Anniversary Volume: Studies Presented to Klaas R. Veenhof on the Occasion of His Sixty-fifth Birthday: 445–456.
• Steinkeller, Piotr. “New Light on Marhaši and its Contacts with Makkan and Babylonia”. Aux Marges de l'Archéologie: 261–274.
• Waerzeggers, Caroline. “The Babylonian Revolts Against Xerxes and the 'End of Archives'”. Archiv für Orientforschung 50: 150–173.
• Waerzeggers, Caroline (2018). «Introduction: Debating Xerxes’ Rule in Babylonia», Xerxes and Babylonia: The Cuneiform Evidence, Peeters Publishers. ISBN 978-90-429-3670-6.
• (1999) «The Induction of the Cult Image in Ancient Mesopotamia: The Mesopotamian mīs pî Ritual», Born in Heaven, Made on Earth: The Making of the Cult Image in the Ancient Near East, Winona Lake, Indiana: Eisenbrauns. ISBN 978-1575063423.