Akitu

Archiu:Assyrians celebrating Assyrian New Year (Akitu) year 6769 (April 1st 2019) in Nohadra (Duhok) 23.jpg

Akitu

Archiu:Baylon 2443.png

Pla parcial de Babilonia en el Éufrates a l'esquerra, l'Esagila avall i la Porta de Ishtar dalt.

Akitu o Zagmuk (terme acádico del sumerio, Akītum, ezen á-ki-tum, akiti-šekinku (á-ki-tu-ši-gur₁₀-ku₅) "cort d'ordi", akiti-šununum "sembra d'ordi", babilonio, akitu, també rêš-šattim "cap o començ de l'any") va ser una festa de primavera en l'Antiga Mesopotamia.

El seu nom prové del sumerio, per a "ordi", i originalment marcava dos festivals que se celebraven al començ de cada u dels dos mijos anys del calendari sumerio, en motiu de la sembra d'ordi en l'autumne i el tall de l'ordi en la primavera. La religió babilònica va aplegar a dedicar-la a la victòria de Marduk sobre Tiamat.

En el Próximo Oriente, també apareix des de l'antiguetat la noció de que els deus determinen el destí de tots els sers, inclosos els humans, cada volta que s'alcança un Any Nou. En eixa data, dictaminen la sòrt que han de córrer en els mesos venidors fins al pròxim any. S'evoca el cicle del eterna tornada, que té analogia en innumerables cultures i que en Babilonia queda reflectit en la festa Akitu.

Akitu babilònica

La festa babilònica tradicionalment començava entre el 21 del més Adar i l'1 del Nisannu, considerat el primer més de l'any (equivalent a març-abril del calendari gregoriano). Durava dotze dies, comprenent complexos rituals.

Del primer al tercer dia

El sacerdot del temple Ésagila (casa de Marduk) recitaria oracions tristes en atres sacerdots i el poble respondria en oracions igualment tristes que expressarien el temor de l'humanitat a lo desconegut. Esta por a lo desconegut explica per qué el sum sacerdot encapçalaria des de l'Esagila la petició diària de perdó a Marduk, pregant-li que protegira a Babilonia, el seu ciutat santa. Esta oració era anomenada "El Secret de Esagila".

Quart dia

Se seguirien els mateixos rituals dels tres dies anteriors i després, de nit, es recitaria la "Epopeya de la Creació", Enuma Elish, que conta el història de cóm es varen crear l'univers i les estacions de l'any, i cóm, a continuació, tots els deus es reunien (per mig de la colocació de les seues estàtues juntes) davant el deu Marduk despuix de la seua victòria sobre Tiamat. La recitació d'esta epopeya era considerada com l'inici dels preparatius per a la sumissió del rei de Babilonia davant Marduk durant el quint dia de Akitu.

Sèptim dia

Al tercer dia del seu encarcerament Nabu lliberarà a Marduk. Els deus malignes li havien tancat en una enorme porta. Marduk estaria lluitant fins a l'arribada de Nabu, quan trencaria eixa porta i es produiria una batalla de la que finalment, Nabu eixiria victoriós i lliberaria a Marduk.

Octau dia

Quan Marduk és lliberat, les estàtues dels deus són reunides en el Saló dels Destins, "Ubshu-Ukkina", per a deliberar el seu destí. Allí es decidix unir totes les forces dels deus i otorgar-les a Marduk. Ací, el rei implora a tots els deus que recolzen i honren a Marduk, sent esta tradició l'indicació de que Marduk va rebre la sumissió de tots els deus i va ser únic en la seua posició i domini.

Nové dia

Processó victoriosa cap a la "Bit Akitu" ("Casa de Akitu"), a on se celebrava la victòria de Marduk al principi de la Creació sobre el dragó Tiamat (deesa de les aigües inferiors). La Casa de Akitu que els assiris de Nínive cridaven "Bet Ekribi" ("Casa d'Oracions" en antic assiri), estava a uns 200 metros fòra de les muralles de la ciutat, a on hi havia maravellosos arbres decorats i regats cuidadosadament per respecte al deu que estava considerat com l'únic que otorgava naturalea a la vida. La processó triumfal era la forma en que la població expressava la seua alegria a Marduk (Assur per als assiris, que li hauria substituït) per la renovació de la seua poder i la destrucció de les forces del mal que casi controlaven la vida en el principi.

Dia dècim

En aplegar a "Bet Akitu", el deu Marduk començava la celebració, tant en els deus del món inferior, com en els de el superior (les estàtues dels deus s'organisaven entorn a una gran taula, com en un convit), i després Marduk tornava a la ciutat de nit per a celebrar el seu matrimoni en la deesa Ishtar, a on la terra i el cel s'unixen, i com els deus es varen unir, aixina va ser esta unió disposta en la terra. D'esta manera, el rei personifica est matrimoni sagrat, jugant el paper de casar-se en la més alta sacerdot del Esagila (hieródula que representaria a la deesa), a on permaneixerien assentats en el tro davant la població i recitarien poemes específics per a l'ocasió. Este amor durà en si la vida durant la primavera.

Dia undècim

Els deus retornaven acompanyats del seu Senyor Marduk (Assur) per a reunir-se de nou en el Saló dels Destins "Upshu Ukkina", a on es varen reunir per primera volta en l'octau dia, i a on esta volta es decidirà el destí del poble de Marduk (Assur). En l'antiga filosofia asiria de la Creació, en general, es considerava com un pacte entre el cel i la terra, sempre i quan els sers humans servixquen als deus fins a la seua mort, per lo que, la felicitat dels deus no és completa, llevat que els humans siguen feliços també. El destí dels sers humans seria donar la felicitat en la condició de que servixquen als deus. Aixina, Marduk i els deus renovarien el seu pacte en Babilonia i després tornarien a la seua casa superior (cel).

Dia duodècim

Últim dia de Akitu. Els deus retornaven al temple de Marduk (les estàtues tornaven al temple) i es recomençava la vida quotidiana en Babilonia, Nínive, i el restant de les ciutats asirias.

Akitu asiria

Vore també: Asiria

La festa també va ser adoptada en l'Asiria de l'Edat del Ferro. El rei Senaquerib en el 683 a. C. va construir una "Casa de Akitu" fòra de les muralles d'Assur. Una atra "Casa de Akitu" va ser construïda en les afores de Nínive.

Bibliografia

• P. Villard, «Akîtu», en F. Joannès (dir.), Dictionnaire de la civilisation mésopotamienne, París, 2001, p. 20-22.
• J. Bottéro, La plus vieille religion: en Mésopotamie, París, 1998.
• Julye Bidmead (2004). The Akitu Festival: Religious Continuity and Royal Legitimation in Mesopotamia. Piscataway, NJ: Gorgias Press. ISBN 1-59333-158-4.
• Karel van der Toorn (1990). 'Het Babylonische Nieuwjaarsfeest' en Phoenix. Bulletin van het Vooraziatisch-Egyptisch genootschap Ex Oriente Lux 36/1, p. 10-29.