Esclavitut en Norteamérica britànica

La esclavitut en l'Amèrica britànica va ser una institució establida i sostinguda pel Imperi britànic a través de la seua estructura colonial, en ports com Bristol, Liverpool i Londres com a centres principals de la tracta transatlàntica. Es va desenrollar en territoris que comprenien des del nort d'Amèrica del Sur, a través de les Índies Occidentals, fins al continent nortamericà. Numeroses colónies varen practicar l'esclavitut, des de la Guayana Britànica i Barbados en el sur, passant per Jamaica, fins a les Tretze Colónies i les colónies que conformarien l'actual Canadà en el nort. L'esclavitut en totes les possessions colonials britàniques d'Amèrica va ser abolida en 1833 per mig de la Llei d'abolició de l'esclavitut de 1833.

Segons els Archius Nacionals del Regne Unit, l'esclavitut es va practicar com a treball no lliure en el Carib britànic i en les colónies nortamericanes des del sigle xvi fins al sigle xix. Es considera que el primer traficant d'esclaus anglés va ser John Hawkins, qui va realisar expedicions a principis de la década de 1560, mentres que la primera colónia en tractar a persones esclavizades com a propietat personal va ser Bermudes.

D'acort en la base de senyes Voyages: The Trans-Atlantic Slave Trade Database, l'Imperi britànic va ser el segon país més involucrat en la tracta transatlàntica, solament superat pel Imperi portugués. S'estima que al voltant de 3,2 millons de persones varen ser transportades a través de l'Atlàntic en bucs britànics. Segons la BBC, la transformació de Gran Bretanya —de ser una de les principals nacions esclavistes del sigle xviii a liderar una campanya per a abolir l'esclavitut— ha segut descrita com una de les grans paradoxes de l'història moderna.

Orígens i primers comerciants

La participació anglesa en la tracta d'esclaus va començar en els viages de John Hawkins en la década de 1560. Hawkins va ser el primer comerciant anglés en obtindre beneficis del comerç triangular: intercanviava mercaderies angleses per persones esclavizades en Àfrica occidental, les venia en les colónies espanyoles del Carib i retornava a Anglaterra en productes americans. Les seues expedicions varen contar en el respal financer de la reina Isabel I, qui inclús li va cedir bucs de la Marina Real per als seus viages.

Les primeres colónies britàniques en Amèrica, vàries de les quals varen ser capturades durant l'expedició del Western Design entre 1654 i 1660, varen proporcionar diverses matèries primeres com tabac i cotó. No obstant, durant moltes décades, el principal producte d'exportació va ser el sucre, sent Jamaica la major colónia productora de sucre de Gran Bretanya.

La Royal African Company

A mida que va aumentar la demanda de mà d'obra esclava per a la producció de sucre en les illes del Carib, un grup de pressió conegut com el West Índia Interest va promoure l'expansió de l'esclavitut i va defendre la seua continuïtat en el Parlament. Durant este periodo, segons la Encyclopædia Britannica, es va crear la Royal African Company, que va mantindre el monopoli sobre la tracta d'esclaus britànica. La Companyia, fundada en 1672 baix patrocini real, va transportar, segons l'historiador Kenneth Morgan, més persones esclavizades a les Américas que qualsevol atra empresa de la seua época.

Vore també

• Abolicionisme
• Amèrica britànica
• Comerç atlàntic d'esclaus
• Comerç trasatlántico d'esclaus per Gran Bretanya
• Esclavitut en Amèrica
• Esclavitut en el Carib britànic i francés
• Esclavitut en els Estats Units
• Esclavitut hereditària en Amèrica

Bibliografia

• Beckles, Hilary (2016). The First Black Slave Society: Britain's "Barbarity Clave" in Barbados, 1636–1876 (en anglés), University of the West Indies Press. ISBN 978-976-640-267-9.
• Bernhard, Virginia (1999). Slaves and Slaveholders in Bermuda, 1616–1782 (en anglés), University of Missouri Press. ISBN 978-0-8262-1218-4.
• Bernhard, Virginia (2011). A Tale of Two Colonies: What Really Happened in Virginia and Bermuda? (en anglés), University of Missouri Press. ISBN 978-0-8262-1944-2.
• Bickell, Richard (1825). The West Indies as They Llaure (en anglés), Londres: J. Hatchard & Són.
• Buckner, Phillip Alfred (2008). Canada and the British Empire (en anglés), Oxford University Press. ISBN 978-0-19-927164-1.
• Campbell (2023). Black Harbour: Slavery and the Forgotten Histories of Black People in Newfoundland and Labrador (en anglés), Boulder Books. ISBN 978-1-989417-81-2.
• Handler, Jerome (1978). Plantation Slavery in Barbados: An Archaeological and Historical Investigation (en anglés), Harvard University Press. ISBN 978-0-674-67030-3.
• Morgan (2007). Slavery and the British Empire: From Africa to America (en anglés), Oxford University Press. ISBN 978-0-19-923899-6.
• Olusoga, David (2016). Black and British: A Forgotten History (en anglés), Pa Macmillan. ISBN 978-1-4472-9975-2.
• Solow, Barbara (1987). British Capitalism and Caribbean Slavery: The Legacy of Eric Williams (en anglés), Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-33484-6.
• Viotti dona Costa (1997). Crowns of Glory, Tears of Blood: The Demerara Slave Rebellion of 1823 (en anglés), Oxford University Press. ISBN 978-0-19-510609-1.
• Wilberforce, William (1823). An Appeal to the Religion, Justice, and Humanity of the Inhabitants of the British Empire, in Behalf of the Negre Slaves in the West Indies (en anglés).
• Winks, Robin (1971). The Blacks in Canada: A History (en anglés), McGill-Queen's University Press. ISBN 978-0-7735-0308-3.