Ermita de la Divina Pastora (Bétera)
L'ermita de la Divina Pastora, Calvari i Panteó de Dos Aigües, és un conjunt situat en el centre de la població de Bétera, entre els carrers Espronceda i la de Marqués de Dos Aigües en accés des de la Plaça del Calvari, en la comarca del Camp de Turia, de la província de Valéncia. Es tracta d'un be d'interés cultural, catalogat com a tal en la Direcció general de Patrimoni cultural de la Conselleria de Turisme, Cultura i Deport de la Generalitat Valenciana, en còdic: 46.11.070-003, que no presenta encara anotació ministerial.[1]
Descripció històric-artística
El calvari s'ubica en el primitiu cementeri i presenta una topografia pla, lo que contrasta en els calvaris tradicionals que solen ubicar-se en les ales dels monts. Per a conseguir l'efecte d'ascensió que solen tindre els calvaris, el Via Crucis està dissenyat en forma de zig-zag, encara que també hi ha un recorregut en llínea recta en la part central. S'entra a ell des de la plaça del Calvari per una porta de tres arcs de mig punt, que s'obri a una espècie de plaça en el centre de la qual pot vore's una creu de fusta datada en 1941. A lo llarc del calvari se situen les casetes en les 14 estacions del Via Crucis, cridats també casilicios, de base quadrada i adornats en rajoletas que aludixen a les escenes de les estacions que representen, i separats uns d'uns atres per arbres. Estos casilicios presenten en la part superior quatre arcs de mig punt en molduras, a modo de capella, en l'interior de la qual es representen les estacions en panels ceràmics a l'estil del XVIII. El sostre forma un chapitel forrat en teixixca àrap i arrematat en una bola de ceràmica i una creu de metal. El calvari finalisa en una plaça oval, al voltant de la qual se situen els sèt dolors i els sèt gojos de la Verge, representats en panels ceràmics ubicats en atres casilicios, i que presenta en el centre un humilladero o creu de terme. Els materials amprats per a la construcció dels casilicios és la rajola i mampostería presa en calç.
Ademés, en el recint existixen atres casilicios en diferents advocaciones marianas i sants, en oracions en vers dedicats per veïns del poble.[1] l'ermita, en advocació a la Divina Pastora, es troba despuix de la plaça, i en l'eix de la mateixa. Es podria datar entre 1798 i 1853, tractant-se d'una construcció d'una sola nau en tres capelles a cada costat. La coberta de la nau forma una volta de canó, que es dividix en quatre trams separats per arcs fajones que se subjecten en pilars jónicos. Té cor als peus, i baix el mateix, una inscripció que data la seua pintura i decoració en l'any 1884.[2] L'image de la Divina Pastora es conserva en una caseta en el abigarrado i policromat retaule de l'altar major, despuix del qual es troba la sacristia. La volta està decorada en pintures ilusionistes de lunetos en finestres emmarcades per arquitectura. L'altar major és d'estil neoclàssic, en volta acabada en una cúpula assentada en un elevat tambor en quatre falses pechinas que representen atributs de la Verge. Per últim, a la dreta de l'ermita està lo que devia ser les dependències de l'ermitaño. La frontera principal té tres arcs de mig punt, sent el central de major dimensió i presentant una caseta que encara que antigament va ubicar una image de la titular, actualment solament té un panel en l'image de la Divina Pastora en rajoletes ceràmiques, de l'any 1983[2] i sobre ell una finestra circular o óculo. La frontera té com arremate una rebanc en forma escalonada ascendent que termina en el centre en una chicoteta espadaña de rajola en una campana. A abdós costats de la frontera hi ha dos piràmides.[1]
Respecte al Panteó de Dos Aigües, es troba junt a l'ermita i que es comunica en ella a través d'una reixa de ferro. Té planta octogonal, en un espai central (permet vore la cripta), cobert en una cúpula decorada en pintures i sostinguda per arcs apuntats recolzats en pilastres de marbre, que està rodejat per una nau o galeria que recorre l'edifici. Esta galeria té com a sostre una volta de creueria en nervis que recauen sobre columnes adossades al mur, en el qual s'òbrin vans en vidrieres per a donar llum a l'interior. A la cripta s'accedix a través d'una escala feta en grans lloses de pedra, i rep la llum a través de l'obertura circular superior, protegida per una barana de marbre italià, que dona a la part central del panteón. Els materials amprats en la construcció són el rajola sobre zócalo de pedra. Exteriormente està acabada en rajola cara vista, destacant l'acabament dels vans i el rebanc que recorre tot l'edifici, en el que utilisa un atre material, jugant en els colors dels mateixos. La coberta té dos cossos de diferent pendent, el més alt és un chapitel en buhardilla, decorat en teixixques de ceràmica combinant el blanc i el blau formant franges horisontals en dibuixos geomètrics.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Ermita de la Divina Pastora, Calvari i Panteó de Dos Aigües». Direcció General de Patrimoni Artístic. Archivat des d'el original, el 3 de març de 2016.
- ↑ 2,0 2,1 «Ermita de la Divina Pastora». Ermites i Santuaris de la Comunitat Valenciana.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ermita de la Divina Pastora (Bétera).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ermita de la Divina Pastora (Bétera)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.