Eriosyce tuberculosa

Eriosyce tuberculosa és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Eriosyce, dins de la família Cactaceae. És endèmica del nort de Chile, específicament de la regió de Atacama.

Descripció

Eriosyce tuberculosa és una espècie de cactus de chicotet tamany i, per lo general, de porte solitari. El brot presenta una consistència semidura i una forma que varia de globular a subglobular, llaugerament aplanada, en l'àpiç alguna cosa afonat. Alcança aproximadament 5 cm de diàmetro i presenta una epidermis de color gris, encara que les plantes someses a condicions d'estrés adquirixen tonalitats marró rojoses. La superfície del brot està recoberta per una notable capa cerosa d'aspecte harinoso. El sistema radicular és robust i està format per una raïl principal napiforme, sense un estretament en forma de coll entre el brot i la raïl, de la que partixen numeroses raïls laterals de menor tamany.

Presenta de 9 a 12 costelles ben definides, especialment en els eixemplars adults, dispostes de forma vertical i dividides en grans tubèrculs redonejats de fins a 1,4 cm de diàmetro. En ocasions, els tubèrculs desenrollen una curta protuberància en forma de mentó situada baix l'areola, que pot presentar una regata profunda en la seua part superior. Sobre ells se situen areolas redones, d'aproximadament 7 mm de diàmetro, llaugerament afonades i cobertes per tricomas blancs molt curts. En freqüència mostren una coloració grisácea o negruzca per la presència de cianobacterias o al depòsit de pols. Les plantes adultes carixen completament d'espines. En els eixemplars jovenils, de menys de 2 a 3 cm de diàmetro, poden aparéixer d'1 a 3 espines radials molt curtes, de fins a 1,5 mm de llongitut, de color gris obscur a negre, que en l'edat adquirixen tonalitats marró clar o casi transparents. L'espècie no desenrolla espines centrals en cap etapa del seu creiximent.

Les flors sorgixen de les areolas jóvens situades en l'àpiç del brot i alcancen de 3 a 3,5 cm de llongitut. El pericarpelo i l'hipanto presenten una coloració que varia entre el marró, el vert i el groc, i estan coberts per chicotetes escates de 2 mm de llongitut, de color vert a marró. El pericarpelo medix de 6 a 7 mm d'alt i al voltant de 4 mm d'ample, mentres que el hipanto alcança aproximadament 1 cm de llongitut. Les aixelles de les escates presenten tricomas blancs d'uns 2 mm de llarc i més de 200 espines rectes de fins a 1 cm de llongitut, de color marró clar. Els segments interns del periant són lanceolados, d'aproximadament 1,5 cm de llongitut i fins a 3 mm d'ample, en l'àpiç agut i els màrgens serrats. Presenten una coloració groc llima a verdosa i, ocasionalment, mostren l'àpiç de color taronja cremat. Els segments externs del periant són de color taronja cremat. El nectario està eixamplat en la base i presenta un fondo groc. l'ovari té forma ovalada i apareix llaugerament comprimit. l'estil és groc i medix al voltant d'1,1 cm de llongitut, mentres que l'estigma presenta de 10 a 16 lòbuls grocs, d'aproximadament 2 mm de llarc i en l'àpiç redonejat. Els filaments són numerosos, de color groc llima a vert, medixen al voltant de 5 mm de llongitut i s'inserten en la mitat inferior del tubo floral.

Els fruts són semielongados i presenten una coloració que varia del marró al vert obscur. Estan coberts per espines marrons a blanques de 0,8 a 1 cm de llongitut i per tricomas blancs d'aproximadament 2 mm de llarc, que naixen en les aixelles de les bràctees. Alguns fruts desenrollen chicotetes bràctees en aspecte foliar, mentres que uns atres carixen d'elles. La separació del frut es produïx per abscisió basal. En el seu interior contenen entre 150 i 170 llavors de color negre, superfície rugosa i forma vagament reniforme, casi globosa. Medixen aproximadament 1 mm de llarc, 0,6 mm d'ample i 0,4 mm de gruixa.

Distribució i hàbitat

L'espècie és endèmica del nort de Chile i es distribuïx en la regió de Atacama. Habita principalment en biomas desérticos i de xares seques, a on creix sobre terrenys àrits, relativament plans o en tossals de pendent suau. Estes àrees es troben rodejades per montanyes escarpadas que aïllen la conca i la separen d'atres hàbitats en característiques geològiques similars.

El substrat és molt rocós i presenta una vegetació perenne molt escassa. En este ambient, Eriosyce tuberculosa conviu únicament en unes poques espècies adaptades a les condicions extremes del desert, entre les que destaquen Eulychnia acida i Miqueliopuntia miquelii.