Equació de quart grau
En àlgebra, una equació de quart grau o equació cuártica en una incògnita és una equació algebraica[1] que assumix l'anomenada forma canònica:
a on a, b, c, d i i (sent ) són números que pertanyen a un cos, usualment als racionals i ocasionalment són els número real o els complexos .
Cas general
[editar | editar còdic]Siga K un cos, a on es poden extraure raïls quadrades i cúbiques i per lo tant també de quart orde, puix equival a extraure raïls quadrades dos voltes seguides. En este cos, és possible factorizar per tot a, i l'identitat següent és vàlida: .[2][3]
En un cos algebraicamente tancat, se sap que tot polinomi de grau 4 té quatre raïls. És el cas del cos dels complexos, segons el Teorema Fonamental de l'Àlgebra.
Equació cuártica en cos finito
[editar | editar còdic]- Resoldre l'equació en el conjunt {0,1,2,3,4,5,6,7,8,9,10}
una raïl en el conjunt finito dels restants de sancers de mòdul 11, o siga F[11] és
Per mig de la divisió sintètica queda [4]
Característiques
[editar | editar còdic]- Si el terme independent té signe - té per lo manco una raïl real.
- Si l'número complejo és la raïl d'una equació cuártica, també ho és el seu conjugat .
- La gràfica d'una funció polinòmica (generatriz d'equació) talla a l'eix X en 0, 1, 2, 3 o 4 punts.
Un cas senzill
[editar | editar còdic]Esta equació cuártica
que és unitària, com a polinomi per a valors reals mai s'anula.
Per lo tant les seues quatre raïls són complexes, en parells de conjugats. Precisament la raïls quintes primitives de l'unitat. Estructurades sobre la base de sen i coseno de radianes i els seus múltiples fins al quarto.[5]
Métodos resolutius
[editar | editar còdic]Existixen métodos resolutius per a resoldre equacions de quart grau, en els quals podem aplegar a les solucions d'estes, per lo que el conjunt dels número real no és algebraicamente tancat, resultant sempre en quatre solucions, comunament en dos solucions reals i dos solucions complexes conjugades (pero no sempre pot resultar aixina). Es pot aproximar les solucions de l'equació en el método de Newton-Raphson, pero solament s'obtindrà una de les solucions reals, fent que este método resulte molt desventajoso per les seues llimitacions en el context del càlcul infinitesimal.
Factorización
[editar | editar còdic]Siga el polinomi al que es vol trobar les seues raïls els coeficients de les quals són sancers, considerem a un factor llineal com un dels divisores de dit polinomi, a on és possible trobar un cocient de tercer grau que pot ser resolt aplicant factorización novament, o resolent-ho pel método de Cardano (si dit cocient cúbic és irreducible per factors racionals). En efectuar la divisió de i , obtenim el cocient dau per
- ,
el residu resultant del qual és:
- ,
per lo que si , llavors és una raïl racional de i per tant, és una divisió exacta. No obstant, si , llavors és un polinomi irreducible, i deu resoldre's per métodos alternatius.
Siga l'equació cuártica
- ,
Es reduïx a la forma mónica dividint per :
- ,
a on
La seua equació cúbica resolvent és:
- ,
que pot ser resolta pel método de Cardano, a on és considerada una raïl real d'esta (sense importar si és una raïl real positiva o negativa), sent de primera prioritat la primera raïl. No obstant, la naturalea de les raïls de l'equació cúbica resolvent determinarà les solucions de l'equació original, considerant les següents possibilitats:
- 1) Si l'equació cúbica resolvent té una raïl real, l'equació cuártica tindrà dos solucions reals i dos solucions complexes conjugades.
- 2) Si l'equació cúbica resolvent té dos o tres raïls reals, l'equació cuártica tindrà quatre solucions de manera aleatòria definides aixina:
- a) Quatre solucions reals distintes.
- b) Dos parells de solucions complexes conjugades.
- c) Dos raïls reals dobles.
- d) Una raïl real simple i una raïl real triple.
- i) Una raïl real cuádruple.
- f) Una raïl real doble i dos solucions complexes conjugades.
- g) Dos raïls complexes conjugades dobles.
- h) Una raïl real doble i dos raïls reals simples.
Una volta obtenim la raïl positiva de l'equació cúbica resolvent, calculem els següents valors:
D'estos valors, resoldrem dos equacions quadràtiques:
En resoldre-les per la fòrmula quadràtica, obtenim les solucions de l'equació cuártica original:
Siga l'equació cuártica
Dividim l'equació inicial per la component cuártica, obtenim:
Procedim a realisar una transformació de Tschirnhaus, és dir, substituir per a convertir-la en la seua forma reduïda:
- ,
les components del qual es donen per:
L'equació cúbica resolvent del método de Descartes és:
No obstant, a diferència de l'equació cúbica resolvent del método de Ferrari, una de les seues raïls reals deu ser positiva, en la que resoldrem dos equacions quadràtiques:
En resoldre-les per la fòrmula quadràtica, llavors les solucions de l'equació cuártica reduïda són (ordenant-les per signes positius i negatius):
Com l'objectiu és trobar les solucions de l'equació original, utilisem la següent fòrmula:
Per tant, reemplacem en la fòrmula per a :
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Àlgebra superior de A. Adrian Albert
- Curse d'Àlgebra superior de A. G. Kurosch
- OTRAS SOLUCIONES ALGEBRAICAS A LAS ECUACIONES POLINÓMICAS DE TERCER I CUARTO GRADO de LUIS ALBERTO RAMÍREZ CASTELLANOS, revista de matemàtica de l'universitat de l'Atlàntic, MATUA, vol. 5 N.º 2 2018.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ecuación de cuarto grado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.