Equació de quart grau
En àlgebra, una equació de quart grau o equació cuártica en una incògnita és una equació algebraica[1] que assumix l'anomenada forma canònica:

a on a, b, c, d i i (sent ) són números que pertanyen a un cos, usualment als racionals i ocasionalment són els número real o els complexos .
Cas general
Siga K un cos, a on es poden extraure raïls quadrades i cúbiques i per lo tant també de quart orde, puix equival a extraure raïls quadrades dos voltes seguides. En este cos, és possible factorizar per tot a, i l'identitat següent és vàlida: .[2][3]
En un cos algebraicamente tancat, se sap que tot polinomi de grau 4 té quatre raïls. És el cas del cos dels complexos, segons el Teorema Fonamental de l'Àlgebra.
Equació cuártica en cos finit
- Resoldre l'equació en el conjunt {0,1,2,3,4,5,6,7,8,9,10}
una raïl en el conjunt finit dels restants de sancers de mòdul 11, o siga F[11] és
Per mig de la divisió sintètica queda [4]
Característiques
- Si el terme independent té signe - té per lo manco una raïl real.
- Si el número complex és la raïl d'una equació cuártica, també ho és el seu conjugat .
- La gràfica d'una funció polinòmica (generatriz d'equació) talla a l'eix X en 0, 1, 2, 3 o 4 punts.
Un cas senzill
Esta equació cuártica
que és unitària, com a polinomi per a valors reals mai s'anula.
Per lo tant les seues quatre raïls són complexes, en parells de conjugats. Precisament la raïls quintes primitives de l'unitat. Estructurades sobre la base de sen i coseno de radianes i els seus múltiples fins al quarto.[5]
Métodos resolutius
Existixen métodos resolutius per a resoldre equacions de quart grau, en els quals podem aplegar a les solucions d'estes, per lo que el conjunt dels número real no és algebraicamente tancat, resultant sempre en quatre solucions, comunament en dos solucions reals i dos solucions complexes conjugades (pero no sempre pot resultar aixina). Es pot aproximar les solucions de l'equació en el método de Newton-Raphson, pero solament s'obtindrà una de les solucions reals, fent que este método resulte molt desventajoso per les seues llimitacions en el context del càlcul infinitesimal.
Factorisació
Siga el polinomi al que es vol trobar les seues raïls els coeficients de les quals són sancers, considerem a un factor llineal com un dels divisores de dit polinomi, a on és possible trobar un cocient de tercer grau que pot ser resolt aplicant factorisació novament, o resolent-ho pel método de Cardano (si dit cocient cúbic és irreducible per factors racionals). En efectuar la divisió de i , obtenim el cocient dau per
- ,
el residu resultant del qual és:
- ,
per lo que si , llavors és una raïl racional de i per tant, és una divisió exacta. No obstant, si , llavors és un polinomi irreducible, i deu resoldre's per métodos alternatius.
Siga l'equació cuártica
- ,
Es reduïx a la forma mónica dividint per :
- ,
a on
La seua equació cúbica resolvent és:
- ,
que pot ser resolta pel método de Cardano, a on és considerada una raïl real d'esta (sense importar si és una raïl real positiva o negativa), sent de primera prioritat la primera raïl. No obstant, la naturalea de les raïls de l'equació cúbica resolvent determinarà les solucions de l'equació original, considerant les següents possibilitats:
- 1) Si l'equació cúbica resolvent té una raïl real, l'equació cuártica tindrà dos solucions reals i dos solucions complexes conjugades.
- 2) Si l'equació cúbica resolvent té dos o tres raïls reals, l'equació cuártica tindrà quatre solucions de manera aleatòria definides aixina:
- a) Quatre solucions reals distintes.
- b) Dos parells de solucions complexes conjugades.
- c) Dos raïls reals dobles.
- d) Una raïl real simple i una raïl real triple.
- i) Una raïl real cuádruple.
- f) Una raïl real doble i dos solucions complexes conjugades.
- g) Dos raïls complexes conjugades dobles.
- h) Una raïl real doble i dos raïls reals simples.
Una volta obtenim la raïl positiva de l'equació cúbica resolvent, calculem els següents valors:
D'estos valors, resoldrem dos equacions quadràtiques:
En resoldre-les per la fòrmula quadràtica, obtenim les solucions de l'equació cuártica original:
Siga l'equació cuártica
Dividim l'equació inicial per la component cuártica, obtenim:
Procedim a realisar una transformació de Tschirnhaus, és dir, substituir per a convertir-la en la seua forma reduïda:
- ,
les components del qual es donen per:
L'equació cúbica resolvent del método de Descartes és:
No obstant, a diferència de l'equació cúbica resolvent del método de Ferrari, una de les seues raïls reals deu ser positiva, en la que resoldrem dos equacions quadràtiques:
En resoldre-les per la fòrmula quadràtica, llavors les solucions de l'equació cuártica reduïda són (ordenant-les per signes positius i negatius):
Com l'objectiu és trobar les solucions de l'equació original, utilisem la següent fòrmula:
Per tant, reemplacem en la fòrmula per a :
Bibliografia
- Àlgebra superior de A. Adrian Albert
- Curse d'Àlgebra superior de A. G. Kurosch
- OTRAS SOLUCIONES ALGEBRAICAS A LAS ECUACIONES POLINÓMICAS DE TERCER I CUARTO GRADO de LUIS ALBERTO RAMÍREZ CASTELLANOS, revista de matemàtica de l'universitat de l'Atlàntic, MATUA, vol. 5 N.º 2 2018.
Vore també
Referències
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ecuación de cuarto grado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.