Anar al contingut

Equació de quart grau

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Polynomialdeg4.png
Gràfic d'una funció polinòmica de quart grau.

En àlgebra, una equació de quart grau o equació cuártica en una incògnita és una equació algebraica[1] que assumix l'anomenada forma canònica:


a on a, b, c, d i i (sent a0) són números que pertanyen a un cos, usualment als racionals i ocasionalment són els número real o els complexos .

Cas general

[editar | editar còdic]

Siga K un cos, a on es poden extraure raïls quadrades i cúbiques i per lo tant també de quart orde, puix equival a extraure raïls quadrades dos voltes seguides. En este cos, és possible factorizar per tot a, i l'identitat següent és vàlida: (ab)4=a44a3b+6a2b24ab3+b4.[2][3]

En un cos algebraicamente tancat, se sap que tot polinomi de grau 4 té quatre raïls. És el cas del cos dels complexos, segons el Teorema Fonamental de l'Àlgebra.

Equació cuártica en cos finito

[editar | editar còdic]
  • Resoldre l'equació en el conjunt {0,1,2,3,4,5,6,7,8,9,10}
x4x2240=0

una raïl en el conjunt finito dels restants de sancers de mòdul 11, o siga F[11] és

x=4

Per mig de la divisió sintètica queda (x+1)(x3x2)240=0[4]

Característiques

[editar | editar còdic]
  • Si el terme independent té signe - té per lo manco una raïl real.
  • Si l'número complejo z=a+bi és la raïl d'una equació cuártica, també ho és el seu conjugat z=abi.
  • La gràfica d'una funció polinòmica (generatriz d'equació) talla a l'eix X en 0, 1, 2, 3 o 4 punts.

Un cas senzill

[editar | editar còdic]

Esta equació cuártica

x4+x3+x2+x+1=0,

que és unitària, com a polinomi per a valors reals mai s'anula.

Per lo tant les seues quatre raïls són complexes, en parells de conjugats. Precisament la raïls quintes primitives de l'unitat. Estructurades sobre la base de sen i coseno de 2π5 radianes i els seus múltiples fins al quarto.[5]

Métodos resolutius

[editar | editar còdic]

Existixen métodos resolutius per a resoldre equacions de quart grau, en els quals podem aplegar a les solucions d'estes, per lo que el conjunt dels número real no és algebraicamente tancat, resultant sempre en quatre solucions, comunament en dos solucions reals i dos solucions complexes conjugades (pero no sempre pot resultar aixina). Es pot aproximar les solucions de l'equació en el método de Newton-Raphson, pero solament s'obtindrà una de les solucions reals, fent que este método resulte molt desventajoso per les seues llimitacions en el context del càlcul infinitesimal.

Factorización

[editar | editar còdic]

Siga P(x)=ax4+bx3+cx2+dx+e el polinomi al que es vol trobar les seues raïls els coeficients de les quals són sancers, considerem a un factor llineal Q(x)=qxp com un dels divisores de dit polinomi, a on és possible trobar un cocient R(x) de tercer grau que pot ser resolt aplicant factorización novament, o resolent-ho pel método de Cardano (si dit cocient cúbic és irreducible per factors racionals). En efectuar la divisió de P(x) i Q(x), obtenim el cocient R(x) dau per

R(x)=aqx3+bq+apq2x2+cq2+bpq+ap2q3x+dq3+cpq2+bp2q+ap3q4,

el residu resultant del qual és:

S(x)=eq4+dpq3+cp2q2+dp3q+ap4q4,

per lo que si S(x)=0, llavors x1=pq és una raïl racional de P(x) i per tant, és una divisió exacta. No obstant, si S(x)0, llavors P(x) és un polinomi irreducible, i deu resoldre's per métodos alternatius.

Siga l'equació cuártica

ax4+bx3+cx2+dx+e=0,

Es reduïx a la forma mónica dividint per a:

x4+Bx3+Cx2+Dx+E=0,

a on

B=ba,C=ca,D=da,E=ea

La seua equació cúbica resolvent és:

y3Cy2+(BD4E)y+(4CEB2ED2)=0,


que pot ser resolta pel método de Cardano, a on y és considerada una raïl real d'esta (sense importar si és una raïl real positiva o negativa), sent de primera prioritat la primera raïl. No obstant, la naturalea de les raïls de l'equació cúbica resolvent determinarà les solucions de l'equació original, considerant les següents possibilitats:

  • 1) Si l'equació cúbica resolvent té una raïl real, l'equació cuártica tindrà dos solucions reals i dos solucions complexes conjugades.
  • 2) Si l'equació cúbica resolvent té dos o tres raïls reals, l'equació cuártica tindrà quatre solucions de manera aleatòria definides aixina:
  • a) Quatre solucions reals distintes.
  • b) Dos parells de solucions complexes conjugades.
  • c) Dos raïls reals dobles.
  • d) Una raïl real simple i una raïl real triple.
  • i) Una raïl real cuádruple.
  • f) Una raïl real doble i dos solucions complexes conjugades.
  • g) Dos raïls complexes conjugades dobles.
  • h) Una raïl real doble i dos raïls reals simples.

Una volta obtenim la raïl positiva de l'equació cúbica resolvent, calculem els següents valors:

m=B24C+y
n=y24E;Sim=0
n=2DBy4m;Sim0

D'estos valors, resoldrem dos equacions quadràtiques:

x2+(B2+m)x+(y2n)=0
x2+(B2m)x+(y2+n)=0

En resoldre-les per la fòrmula quadràtica, obtenim les solucions de l'equació cuártica original:

{x1=12[(B2m)+B24+Bm+m22y4n]x2=12[(B2m)B24+Bm+m22y4n]x3=12[(B2+m)+B24Bm+m22y+4n]x4=12[(B2+m)B24Bm+m22y+4n]

Siga l'equació cuártica

ax4+bx3+cx2+dx+e=0

Dividim l'equació inicial per la component cuártica, obtenim:

x4+bax3+cax2+dax+ea=0

Procedim a realisar una transformació de Tschirnhaus, és dir, substituir x=wb4a per a convertir-la en la seua forma reduïda:

w4+jw2+kw+l=0,

les components del qual es donen per:

j=ca3b28a2=8ac3b28a2
k=dabc2a2+b38a3=b34abc+8a2d8a3
l=eabd4a2+b2c16a33b4256a4=256a3e64a2bd+16ab2c3b4256a4

L'equació cúbica resolvent del método de Descartes és:

y3+2jy2+(j24l)yk2=0

No obstant, a diferència de l'equació cúbica resolvent del método de Ferrari, una de les seues raïls reals deu ser positiva, en la que resoldrem dos equacions quadràtiques:

w2+yw+j+yky2=0
w2yw+j+y+ky2=0

En resoldre-les per la fòrmula quadràtica, llavors les solucions de l'equació cuártica reduïda són (ordenant-les per signes positius i negatius):

{w1=12(y+y2j2ky)w2=12(yy2j2ky)w3=12(y+y2j+2ky)w4=12(yy2j+2ky)

Com l'objectiu és trobar les solucions de l'equació original, utilisem la següent fòrmula:

xn=wnb4adonden=1,2,3,4.

Per tant, reemplacem w en la fòrmula per a n=1,2,3,4:

{x1=12(y+y2j2ky)b4ax2=12(yy2j2ky)b4ax3=12(y+y2j+2ky)b4ax4=12(yy2j+2ky)b4a

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Àlgebra superior de A. Adrian Albert
  2. Curse d'Àlgebra superior de A. G. Kurosch
  3. OTRAS SOLUCIONES ALGEBRAICAS A LAS ECUACIONES POLINÓMICAS DE TERCER I CUARTO GRADO de LUIS ALBERTO RAMÍREZ CASTELLANOS, revista de matemàtica de l'universitat de l'Atlàntic, MATUA, vol. 5 N.º 2 2018.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Les equacions algebraiques duen polinomis en coeficients racionals
  2. Per al compliment de la quarta potència del binomi, basta que es treballe en anell conmutativo
  3. Hefez: Àlgebra I, Imca Llima
  4. Kostrikin: Introducció a l'Àlgebra, editorial Mir, Moscou, (1983)
  5. Uspensky: Teoria d'equacions


Referències

[editar | editar còdic]