En àlgebra, una equació de quart grau o equació cuártica en una incògnita és una equació algebraica[1] que assumix l'anomenada forma canònica:

Gràfic d'una funció polinòmica de quart grau.


a on a, b, c, d i i (sent a≠0) són números que pertanyen a un cos, usualment als racionals ℚ i ocasionalment són els número real o els complexos ℂ.

Cas general

Siga K un cos, a on es poden extraure raïls quadrades i cúbiques i per lo tant també de quart orde, puix equival a extraure raïls quadrades dos voltes seguides. En este cos, és possible factorizar per tot a, i l'identitat següent és vàlida: (a−b)4=a4−4a3b+6a2b2−4ab3+b4.[2][3]

En un cos algebraicamente tancat, se sap que tot polinomi de grau 4 té quatre raïls. És el cas del cos dels complexos, segons el Teorema Fonamental de l'Àlgebra.

Equació cuártica en cos finit

  • Resoldre l'equació en el conjunt {0,1,2,3,4,5,6,7,8,9,10}
x4−x2−240=0

una raïl en el conjunt finit dels restants de sancers de mòdul 11, o siga F[11] és

x=4

Per mig de la divisió sintètica queda (x+1)(x3−x2)−240=0[4]

Característiques

  • Si el terme independent té signe - té per lo manco una raïl real.
  • Si el número complex z=a+bi és la raïl d'una equació cuártica, també ho és el seu conjugat z′=a−bi.
  • La gràfica d'una funció polinòmica (generatriz d'equació) talla a l'eix X en 0, 1, 2, 3 o 4 punts.

Un cas senzill

Esta equació cuártica

x4+x3+x2+x+1=0,

que és unitària, com a polinomi per a valors reals mai s'anula.

Per lo tant les seues quatre raïls són complexes, en parells de conjugats. Precisament la raïls quintes primitives de l'unitat. Estructurades sobre la base de sen i coseno de 2π5 radianes i els seus múltiples fins al quarto.[5]

Métodos resolutius

Existixen métodos resolutius per a resoldre equacions de quart grau, en els quals podem aplegar a les solucions d'estes, per lo que el conjunt dels número real no és algebraicamente tancat, resultant sempre en quatre solucions, comunament en dos solucions reals i dos solucions complexes conjugades (pero no sempre pot resultar aixina). Es pot aproximar les solucions de l'equació en el método de Newton-Raphson, pero solament s'obtindrà una de les solucions reals, fent que este método resulte molt desventajoso per les seues llimitacions en el context del càlcul infinitesimal.

Factorisació

Siga P(x)=ax4+bx3+cx2+dx+e el polinomi al que es vol trobar les seues raïls els coeficients de les quals són sancers, considerem a un factor llineal Q(x)=qx−p com un dels divisores de dit polinomi, a on és possible trobar un cocient R(x) de tercer grau que pot ser resolt aplicant factorisació novament, o resolent-ho pel método de Cardano (si dit cocient cúbic és irreducible per factors racionals). En efectuar la divisió de P(x) i Q(x), obtenim el cocient R(x) dau per

R(x)=aqx3+bq+apq2x2+cq2+bpq+ap2q3x+dq3+cpq2+bp2q+ap3q4,

el residu resultant del qual és:

S(x)=eq4+dpq3+cp2q2+dp3q+ap4q4,

per lo que si S(x)=0, llavors x1=pq és una raïl racional de P(x) i per tant, és una divisió exacta. No obstant, si S(x)≠0, llavors P(x) és un polinomi irreducible, i deu resoldre's per métodos alternatius.

Siga l'equació cuártica

ax4+bx3+cx2+dx+e=0,

Es reduïx a la forma mónica dividint per a:

x4+Bx3+Cx2+Dx+E=0,

a on

B=ba,C=ca,D=da,E=ea

La seua equació cúbica resolvent és:

y3−Cy2+(BD−4E)y+(4CE−B2E−D2)=0,


que pot ser resolta pel método de Cardano, a on y és considerada una raïl real d'esta (sense importar si és una raïl real positiva o negativa), sent de primera prioritat la primera raïl. No obstant, la naturalea de les raïls de l'equació cúbica resolvent determinarà les solucions de l'equació original, considerant les següents possibilitats:

  • 1) Si l'equació cúbica resolvent té una raïl real, l'equació cuártica tindrà dos solucions reals i dos solucions complexes conjugades.
  • 2) Si l'equació cúbica resolvent té dos o tres raïls reals, l'equació cuártica tindrà quatre solucions de manera aleatòria definides aixina:
  • a) Quatre solucions reals distintes.
  • b) Dos parells de solucions complexes conjugades.
  • c) Dos raïls reals dobles.
  • d) Una raïl real simple i una raïl real triple.
  • i) Una raïl real cuádruple.
  • f) Una raïl real doble i dos solucions complexes conjugades.
  • g) Dos raïls complexes conjugades dobles.
  • h) Una raïl real doble i dos raïls reals simples.

Una volta obtenim la raïl positiva de l'equació cúbica resolvent, calculem els següents valors:

m=B24−C+y
n=y24−E;Sim=0
n=2D−By4m;Sim≠0

D'estos valors, resoldrem dos equacions quadràtiques:

x2+(B2+m)x+(y2−n)=0
x2+(B2−m)x+(y2+n)=0

En resoldre-les per la fòrmula quadràtica, obtenim les solucions de l'equació cuártica original:

{x1=12[(−B2−m)+B24+Bm+m2−2y−4n]x2=12[(−B2−m)−B24+Bm+m2−2y−4n]x3=12[(−B2+m)+B24−Bm+m2−2y+4n]x4=12[(−B2+m)−B24−Bm+m2−2y+4n]

Siga l'equació cuártica

ax4+bx3+cx2+dx+e=0

Dividim l'equació inicial per la component cuártica, obtenim:

x4+bax3+cax2+dax+ea=0

Procedim a realisar una transformació de Tschirnhaus, és dir, substituir x=w−b4a per a convertir-la en la seua forma reduïda:

w4+jw2+kw+l=0,

les components del qual es donen per:

j=ca−3b28a2=8ac−3b28a2
k=da−bc2a2+b38a3=b3−4abc+8a2d8a3
l=ea−bd4a2+b2c16a3−3b4256a4=256a3e−64a2bd+16ab2c−3b4256a4

L'equació cúbica resolvent del método de Descartes és:

y3+2jy2+(j2−4l)y−k2=0

No obstant, a diferència de l'equació cúbica resolvent del método de Ferrari, una de les seues raïls reals deu ser positiva, en la que resoldrem dos equacions quadràtiques:

w2+yw+j+y−ky2=0
w2−yw+j+y+ky2=0

En resoldre-les per la fòrmula quadràtica, llavors les solucions de l'equació cuártica reduïda són (ordenant-les per signes positius i negatius):

{w1=12(y+−y−2j−2ky)w2=12(y−−y−2j−2ky)w3=12(−y+−y−2j+2ky)w4=12(−y−−y−2j+2ky)

Com l'objectiu és trobar les solucions de l'equació original, utilisem la següent fòrmula:

xn=wn−b4adonden=1,2,3,4.

Per tant, reemplacem w en la fòrmula per a n=1,2,3,4:

{x1=12(y+−y−2j−2ky)−b4ax2=12(y−−y−2j−2ky)−b4ax3=12(−y+−y−2j+2ky)−b4ax4=12(−y−−y−2j+2ky)−b4a

Bibliografia

  1. Àlgebra superior de A. Adrian Albert
  2. Curse d'Àlgebra superior de A. G. Kurosch
  3. OTRAS SOLUCIONES ALGEBRAICAS A LAS ECUACIONES POLINÓMICAS DE TERCER I CUARTO GRADO de LUIS ALBERTO RAMÍREZ CASTELLANOS, revista de matemàtica de l'universitat de l'Atlàntic, MATUA, vol. 5 N.º 2 2018.

Vore també

Referències

  1. ↑ Les equacions algebraiques duen polinomis en coeficients racionals
  2. ↑ Per al compliment de la quarta potència del binomi, basta que es treballe en anell conmutativo
  3. ↑ Hefez: Àlgebra I, Imca Llima
  4. ↑ Kostrikin: Introducció a l'Àlgebra, editorial Mir, Moscou, (1983)
  5. ↑ Uspensky: Teoria d'equacions


Referències