Anar al contingut

Eparquía de Lutsk i Ostroh (catòlica)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Eparquía de Lutsk i Ostroh (catòlica)

L'eparquía de Lutsk i Ostroh (en latín: Eparchia Luceoriensis et Ostrogiensis Ruthenorum i ) va ser una circumscripció eclesiàstica de l'Iglésia catòlica en Ucrània. Es tractava d'una eparquía uniata rutena, sufragánea de l'archieparquía de Pólotsk, Vítebsk i Mścisław. Va ser suprimida el 25 de març de 1839 pel Imperi rus, restaurada com sèu titular en 1921 i suprimida en 1973.

Territori i organisació

Reconstrucció de la Catedral de Sant Joan el Teòlec, en Lutsk, que en 1633 va passar als ortodoxos i va ser desmantellada en 1775

La eparquía estenia originalment la seua jurisdicció sobre els fidels de rito bizantí greco-catòlics residents en part de l'actual óblast de Volinia.

Monasteri de Sant Nicolás, en Zhydychyn, residència episcopal des de 1608 fins a 1826

La sèu de la eparquía es trobava en la ciutat de Lutsk, en a on es trobava la Catedral de Sant Joan el Teòlec, que va ser abandonada en 1803, quan va passar a ser la catedral l'iglésia de la Intercesión de la Santíssima Verge Maria , mentres que en 1608 el eparca es va traslladar al monasteri de Sant Nicolás, en Zhydychyn, que es va mantindre com a residència fins a 1826. En 1839 el monasteri va ser clausurat i ocupat pels ortodoxos en 1894, des de 2003 pertany a l'Iglésia ortodoxa d'Ucrània.[1] La catedral va ser abandonada en 1826 i en 1831 es va incendiar, va ser reconstruïda pels ortodoxos en 1873 i hui pertany a l'Iglésia ortodoxa ucraniana del patriarcat de Moscou. En Ostroh es trobava la Concatedral de la Epifanía, que va ser destruïda per la Rebelió de Jmelnitski a mitan del XVII. Va ser reconstruïda entre 1887 i 1891 i hui pertany a l'Iglésia ortodoxa ucraniana del patriarcat de Moscou.

Làmina de la primera mitat del XIX que mostra els restants del castell i la Concatedral de la Epifanía, en Ostroh

Història

Eparquía ortodoxa

Artícul principal → Eparquía de Lutsk i Ostroh (ortodoxa).


Des de l'época de la cristianisació de la Rus de Kiev (circa 980), les terres de l'actual óblast de Volinia es varen incloure en la eparquía de Volodímir-Volinski, i en 1288 es va erigir una eparquía independent en Lutsk baix la jurisdicció del metropolitanato d'Hálych o Galitzia en 1303-1308, 1345-1347, 1371-1378, i baix la jurisdicció del metropolitanato de Lituània en 1356-1362 i 1415-1419. En algun moment entre 1326 i 1356 la eparquía va adoptar el nom de Lutsk i Ostroh.

La eparquía de Lutsk i Ostroh estava entre les sufragáneas de metropolitanato de Kiev i tota la Rus quan el papa Pío II va nomenar en 1458 a Gregorio II el Búlgar com el nou primat uniato del metropolitanato despuix de l'unió en l'Iglésia ortodoxa en el Concili de Florencia, que va durar fins a 1481.[2]

Eparquía greco-catòlica

El 2 de maig de 1594, en els anys immediatament anteriors a l'Unió de Brest ocorreguda el 9 d'octubre de 1596, el eparca de Lutsk i Ostroh Cyryl Terlecki es va unir a la comunió en l'Iglésia de Roma. Va fer una professió de la fe catòlica en Roma el 23 de decembre de 1595 en presència del papa Clemente VIII,[3] qui va erigir eixe dia la eparquía greco-catòlica de Lutsk i Ostroh per mig de la bula Magnus Dominus et laudabilis.[4]

Eustachy Maliński, designat pel rei de Polònia a principis de juny de 1607, ho va succeir en la càtedra de Lutsk i Ostroh. No obstant, va haver algunes dificultats per a la seua consagració episcopal, ya que havia contret matrimoni en tres ocasions; en març de 1609 el rei va ordenar al metropolità de Kiev que ho consagrara bisbe.[5] Va morir entre octubre de 1620 i maig de 1621. Ho va succeir Jeremiasz Poczapowski, pero en agost de 1620 el patriarca Teófanes III de Jerusalem de pas per Kiev i a petició del hetman cosaco Petro Konashevych-Sahaidachny va consagrar una nova jerarquia ortodoxa en obediència al patriarcat de Constantinopla i baix protecció cosaca. L'11 de giner de 1621 el patriarca va consagrar a Isaac Boriskovich-Chernichitsky com eparca de Lutsk i Ostroh. Pronte va ser expulsat de la eparquía pels uniatos i va residir primer en el monasteri de Stepanski i despuix en el monasteri de Sant Miguel de les Cúpules Dorades, per lo que va deure gestionar els assunts del seu eparquía des de Kiev.

El rei Segismundo III Vasa de Polònia va prohibir esta jerarquia ortodoxa, pero en 1633 va ser reconeguda pel rei Ladislao IV de Polònia, quedant establida com a jerarquia rival de la greco-catòlica. Despuix de la mort de l'eparca greco-catòlic Jeremiasz Poczapowski entre març i novembre de 1637,[6] per decret del rei Ladislao IV la eparquía va ser tornada a l'Iglésia ortodoxa despuix de la pren del poder sobre la catedral de Lutsk pel eparca ortodox Aleksander Atanazy Puzyna, lo que va significar la liquidació de la eparquía uniata i la reactivació de la eparquía ortodoxa. La eparquía greco-catòlica de Lutsk i Ostroh va permanéixer vacant durant vàries décades. No obstant, segons l'informe del bisbe Jacob Susha de 1664, 100 parròquies i 7 monasteris varen permanéixer baix l'unió en l'Iglésia catòlica.[7]

Va ser administrada primer per Nykyfor Losovskyj[8] (1637-1651), despuix pel eparca de Przemyśl, Prokop Chmielowski (1651-1664), i finalment pels metropolitans de Pólotsk, Vítebsk i Mścisław.[9]

El 4 d'agost de 1702 el metropolità de Kiev, Lev Slubyč-Zalensky, va anunciar al papa Clemente XI l'adheriment de l'eparca Dionizy Żabokrzycki a l'Iglésia catòlica, lo que va significar la liquidació de la eparquía ortodoxa i la restauració de la eparquía greco-catòlica.[10] No obstant, Cyryl Szumlański, nomenat nou eparca catòlic de Lutsk i Ostroh pel rei polac, es va convertir a l'ortodòxia i va ser consagrat bisbe pel metropolità de Kiev. El papa va enviar un mensage al rei, qui va emetre un decret el 17 d'octubre de 1711 que exigia que ningú reconeguera a Cyryl Szumlański com a bisbe i li mostrara obediència o respecte, per lo que este va partir cap a Kiev (llavors baix domini rus), a on en 1715 va ser nomenat bisbe de Pereyáslav. La eparquía va ser assumida pel bisbe uniato Józef Wyhowski. Es va produir una important reorganisació de la ret parroquial quan en 1703 les parròquies i monasteris del districte de Volodímir i les protopopías (decanats) de Lókachi i Turiisk varen passar a l'eparquía greco-catòlica de Volodímir-Brest, i les parròquies dels districtes de Krémenets i Lutsk, aixina com les protopopías de Krémenets i Zbárazh, li varen ser tornades.

Durant la Gran guerra del Nort (1700-1721) el territori de Lutsk va ser ocupat per l'eixèrcit rus. El bisbe Dionizy Żabokrzycki va ser fet presoner i dut a Siberia, en a on va morir en 1711.[11]

Com a resultat de la primera partició de la Mancomunidad Polac-Lituana en 1772, la eparquía de Lutsk i Ostroh va perdre 10 decanat i 116 parròquies a mans d'Àustria, que, a pesar dels esforços de l'eparca Kypriyan Stetsky per reemplaçar-els en part de la diòcesis de Kamianets-Podilski, varen ser anexades formalment a l'eparquía de Leópolis en 1786.

L'emperatriu Catalina II de Rússia va emetre un edicte el 22 d'abril de 1794 per a eliminar tots els obstàculs per a la tornada dels uniatos a l'ortodòxia. El metropolitanato de Kiev incloent la eparquía de Lutsk i Ostroh va ser suprimit per les autoritats russes en 1798 despuix de la desaparició de Polònia a conseqüència de les particions de Polònia entre Prusia, Rússia i Àustria en 1772, 1793 i 1795.

La eparquía de Lutsk i Ostroh va ser restaurada com a catòlica per l'emperador Pablo I de Rússia en el decret del 28 d'abril de 1797 com sufragánea de la archieparquía de Pólotsk, Vítebsk i Mścisław.[12] El territori de l'unitat administrativa estava dins de les governacions de Kiev, Podolia i Volinia. Les noves fronteres de la eparquía incloïen la porció de Volodímir de l'antiga eparquía de Volodímir-Brest. Estes decisions varen ser aprovades pel papa Pío VI per mig de la bula Maximis undique pressi del 15 de novembre de 1798, el bisbe Stefan Lewiński va ser nomenat ordinari de Lutsk i Ostroh, qui va elegir el monasteri basiliano de la Dormición de la Mare de Deu, en Poczajów, com a lloc de la seua residència.

L'últim bisbe en comunió en l'Iglésia catòlica va ser Jan Krassowski, fallit el 23 d'agost de 1827. Posteriorment varen deixar de ser nomenats bisbes d'esta eparquía. De fet, a través del ucase del 22 d'abril de 1828, el sar Nicolás I de Rússia va ordenar la supressió de la eparquía de Lutsk i Ostroh i l'anexió de les parròquies dels comtats de Dubno i Kovel a la diòcesis de Zhirovytsia i el restant a la archieparquía de Pólotsk, Vítebsk i Mścisław, lo que no va ser acceptat per la Santa Sèu.[13]

El sínodo de l'Iglésia rutena celebrat en Pólotsk en febrer de 1839 va cancelar ex auctoritate l'Unió de Brest de 1596, suprimint de facto totes les eparquías catòliques de l'Imperi rus el 14 de març de 1839. Esta decisió va ser aprovada pel sar Nicolás I el 25 de març de 1839. Este acte va supondre el fi de la presència greco-catòlica en l'Imperi rus i el pas forçat dels seus fidels a l'Iglésia ortodoxa.[14] L'Anuari Pontifici va continuar llistant a la eparquía de Lutsk i Ostroh fins a 1872.

En 1914 el metropolità greco-catòlic de Leópolis-Hálych, Andrzej Szeptycki, va intentar reviure la eparquía i va ordenar secretament a Josyf Bocian com a bisbe de Lutsk i Dmytro Jaremka com a bisbe d'Ostroh. Abdós, no obstant, varen ser presos com a rehens i deportats a les profunditats de Rússia.

En el periodo d'entreguerras, durant un intent de reconstruir el rito greco-catòlic en Volinia, el papa Pío XI va nomenar a Mikołaj Czarnecki com a bisbe titular de Lebedus i inspector apostólico en Volinia, Polesia i Podlaquia per als fidels del rito bizantí-eslau (1931), pero en última instància, les parròquies neocatólicas de Volinia de l'Iglésia catòlica llatina estaven subordinades a la diòcesis catòlica romana.

El títul de bisbe de Lutsk també va ser otorgat al bisbe auxiliar de Leópolis, Wasyl Wełyczkowski, ordenat en secret en 1963 pel metropolità Josyf Slipyj.

En 1921 va ser recategorizada com a sèu titular, fins que en 1973 va tornar a ser suprimida.

En 1990 es va registrar una comunitat de greco-catòlics en Lutsk, i es va formar el decanat de Lutsk en parròquies en Lutsk (2), Kovel, Rivne, Sarny i Volodímir-Volinski, que inicialment estava subordinada al exarcado archiepiscopal de Kiev-Vyshhorod. El 15 de giner de 2008 el papa Benedicto XVI va confirmar la decisió del Sínodo dels Bisbes de l'Iglésia greco-catòlica ucraniana d'establir l'exarcado archiepiscopal de Lutsk en sèu en Lutsk.

Notes

Referències

  1. ↑ (en anglés) Zhydychyn Saint Nicholas's Monastery
  2. ↑ BYZANTINE KYIVAN RITE METROPOLITANATES, EPARCHIES AND EXARCHATES NOMENCLATURE AND STATISTICS. Autor: DMYTRO BLAZEJOVSKYJ
  3. ↑ Błażejowśkyj, Hierarchy of the Kyivan Church, p. 261.
  4. ↑ (en llatí) Bula Magnus Dominus et laudabilis, en Bullarium pontificium Sacrae congregationis de propaganda fide, tom I, Roma, 1839, pp. 15-23.
  5. ↑ Błażejowśkyj, Hierarchy of the Kyivan Church, pp. 261-262.
  6. ↑ Błażejowśkyj, Hierarchy of the Kyivan Church, p. 262.
  7. ↑ (en polac) Łucka Diecezja unicka // Encyklopedia Katolicka. Volum 11. Lublin 2006. pp. 600-601. ISBN 83-86668-00-8, ISBN 83-7306-300-5 (t. XI)
  8. ↑ Nykyfor Losovskyj en Catholic Hierarchy.
  9. ↑ Błażejowśkyj, Hierarchy of the Kyivan Church, p. 263.
  10. ↑ Vetera monumenta Poloniae et Lithuaniae historiam illustrantia, vol. IV (1697-1775), Roma 1864, p. 17.
  11. ↑ Błażejowśkyj, Hierarchy of the Kyivan Church, p. 264.
  12. ↑ «History of the Ukrainian church».
  13. ↑ Augustin Theiner, Vicende della chiesa cattolica vaig donar amendue i riti nella Polònia i nella Russia dona Caterina II sino a' nostri vaig donar, Lugano 1843, pp. 399-400.
  14. ↑ La documentació relativa al sínodo de Pólatsk en: Allocuzione della santità vaig donar nostro signore Gregorio PP. XVI al sacre collegio nel concistoro segreto del 22 luglio 1842, Roma 1842, pp. 74-84.

Bibliografia

  • (en italià) Girolamo Petri, Gerarchia della Santa Chiesa cattolica apostolica Romana, Roma 1851, p. 115
  • (en italià) Girolamo Petri, Prospetto della gerarchia episcopale in ogni rito i dei vicariati, delegazioni i prefetture in luogo vaig donar missione della S. Chiesa Cattolica Apostolica i Romana in tutto l'Orbe al Primer Gennajo 1850, Roma s. d., p. XX
  • (en llatí) Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, [1], p. 267
  • (en anglés) Dmytro Błażejowśkyj, Hierarchy of the Kyivan Church (861-1990), Roma 1990, pp. 261-267
  • (en llatí) Congregationes particulars Ecclesiam Catholicam Ucrainae et Bielarusjae spectantes, editat per Atanasij Velykyj, Roma 1957.
  • (en llatí) Documenta pontificum Romanorum historiam Ucrainae illustrantia, editat per a. G. Welykyj, Roma 1954.
  • (en polac) Ks. Kazimierz Dola, Katalog arcybiskupów i biskupów rezydencjalnych eparchii polskich obrządku grecko-unickiego od Unii Brzeskiej (1596) do roku 1945, en Història Kościoła w Polsce t. II 1764-1945, cz. 2 1918-1945, Poznan-Varsòvia 1979, pp. 304-311.
  • (en llatí) Epistolae metropolitarum Kioviensium Catholicorum..., editat per a. O. Welykyj, Roma 1959.
  • (en llatí) Isydorus Patrylo, Archiepiscopi-metropolitani Kievo-Halicienses attentis praescriptis M. P. «Cleri sanctitatis», Roma 1962.
  • (en ucranià) Іриней Назарко, Київські і галицькі митрополити: біографічні нариси (1590-1960), Рим, 1960.
  • (en polac) Michał Kowaluk, Nowy egzarchat UKGK. Krok do odnowienia eparchii greckokatolickiej w Łucku, en Wołanie z Wołynia nr 1 (80) ze stycznia-lutego 2008, pp. 3-4.
  • (en polac) Michał Kowaluk, Sakra biskupia pierwszego egzarchy wołińskiego UKGK, en Wołanie z Wołynia nr 2 (81) z marca-kwietnia 2008, pp. 5-6.
  • (en italià) Gaetano Moroni, v. Luceoria o Luck, en Dizionario vaig donar erudizione storico-ecclesiastica, vol. 40, Venècia 1846, pp. 76-80


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Eparquía_de_Lutsk_i_Ostroh_(catòlica)&oldid=1584445»