Enciclopèdia dels germans de la purea

Archiu:Irakischer Maler von 1287 001.jpg

La Enciclopèdia dels germans de la purea (en àrap رسائل إخوان الصفا, Rasail Ikhwan al-Safa) també coneguda com les Epístoles dels germans de la sinceritat, Epístoles dels germans de la purea o Epístoles dels germans de la purea i dels amics lleals va ser una extensa enciclopèdia^[1] en 52 tractats (rasā'il) escrits pels misteriosos^[2] Germans de la purea de Basora, en algun moment de la segona mitat de el X, o possiblement durant el XI.

Va tindre una gran influència en entorns intelectuals posteriors del món musulmà, com en Ibn Arabi,^[3]^[4] i varen ser transmesos a l'estranger en llocs tan lluntans com al-Ándalus.^[5]^[6]

La Enciclopèdia va contribuir a la popularisació i llegitimació del platonisme en el món islàmic.^[7]

Referències

↑ "L'obra solament pretén ser un epítome, un bosqueig. Els seus autors afirmen que no té originalitat, que solament resumix lo que uns atres han pensat i descobert. Lo que sí reclamen és el sistema i l'integritat. Pretén contindre una visió 'sistematisada', armoniosa i coordinada del univers i la vida, el seu orige i destí, formada a partir de moltes opinions discordantes i incoherents. Afirma ser una 'completa recolecció de totes les coses': contindre, en epítome, tot lo que es coneixia en el moment en que es va escriure. Es referix a tractats més profunts i especialisats per a obtindre informació més completa sobre les diverses ciències que tracta, pero afirma tocar totes les ciències, tots els departaments de coneiximent i expondre els seus principals resultats. En efecte, és, per la seua pròpia demostració, una 'enciclopèdia de mà de la filosofia àrap en el sigle X'. No és fàcil exagerar l'importància d'esta enciclopèdia. El seu valor radica en la seua integritat, en la sistematisació dels resultats de l'estudi persa'. Stanley Lane-Poole (1883), pp. 190, 191.
↑ "Despuix d'haver estat oculta baix secret des dels seus inicis, els rasā'il han proporcionat molts punts de discussió i han segut una font constant de disputa entre erudits musulmans i occidentals. L'identificació dels autors, o possiblement l'autor, el lloc i el moment de l'escritura i la propagació de les seues obres o la naturalea de la germandat secreta la manifestació externa de la qual comprén els rasā'il, fan que moltes de les preguntes secundàries permaneixquen sense resposta." Nasr (1964), p 25.
↑ "És provable que haja influït en alguns dels pensadors més destacats de l'Islam, com al-Ghazzali (f. 1111) i Ibn al'Arabi (f. 1240)." Van Reijn (1995), p. "v".
↑ "ElsRasa'il varen ser àmpliament consultats per la majoria dels erudits de periodos posteriors, inclosos Ibn Sina i al-Ghazzali i s'ha seguit aixina fins als nostres dies, havent-se traduït al persa, turc o indostánico. Per la cantitat de manuscrits presents en diverses biblioteques del món musulmà, deu considerar-se entre les obres islàmiques més populars per a l'aprenentage." Nasr (1964), pg. 36.
↑ Van Reijn (1945), p "v".
↑ "Pero varen produir esta enorme enciclopèdia que tots varen llegir i sabem que va ser àmpliament consultada per matemàtics i filòsofs en Espanya. Lo més crucial és que va ser llegida per ibn al-Arabi, el més famós sufí que va produir Espanya, de fet un dels sufies més famosos de l'història del misticisme islàmic. Va absorbir moltes de les seues idees i, a la seua volta, va ser llegit per ministres del monarca nazarí ibn al-Khratib i ibn al-Zamrak, els qui tenien fortes tendències místiques." Robert Irwin; "In the Footsteps of Muhammad", Programa de la BBC.
↑ "George Sales observa que este Corán no creat no és més que la seua idea o arquetip platònic; és provable que al-Ghazali haja usat l'idea d'arquetips, comunicats a l'Islam per la Enciclopèdia dels Germans de la Purea i per Avicena per a justificar la noció de la Mare del Llibre." De Sobre el cult dels llibres, 'No ficcions seleccionades', Jorge Luis Borges; Ed. Eliot Weinberger, trad. Ester Allen, Suzanne Jill Levine i Eliot Weinberger; 1999. ISBN 0-670-84947-2.

Este artícul conté una traducció derivada de «Enciclopedia de los hermanos de la pureza» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[ency-studies-in-a-mosque-3-1] "L'obra solament pretén ser un epítome, un bosqueig. Els seus autors afirmen que no té originalitat, que solament resumix lo que uns atres han pensat i descobert. Lo que sí reclamen és el sistema i l'integritat. Pretén contindre una visió 'sistematisada', armoniosa i coordinada del univers i la vida, el seu orige i destí, formada a partir de moltes opinions discordantes i incoherents. Afirma ser una 'completa recolecció de totes les coses': contindre, en epítome, tot lo que es coneixia en el moment en que es va escriure. Es referix a tractats més profunts i especialisats per a obtindre informació més completa sobre les diverses ciències que tracta, pero afirma tocar totes les ciències, tots els departaments de coneiximent i expondre els seus principals resultats. En efecte, és, per la seua pròpia demostració, una 'enciclopèdia de mà de la filosofia àrap en el sigle X'. No és fàcil exagerar l'importància d'esta enciclopèdia. El seu valor radica en la seua integritat, en la sistematisació dels resultats de l'estudi persa'. Stanley Lane-Poole (1883), pp. 190, 191.

[ency-25-seyyed-2] "Despuix d'haver estat oculta baix secret des dels seus inicis, els rasā'il han proporcionat molts punts de discussió i han segut una font constant de disputa entre erudits musulmans i occidentals. L'identificació dels autors, o possiblement l'autor, el lloc i el moment de l'escritura i la propagació de les seues obres o la naturalea de la germandat secreta la manifestació externa de la qual comprén els rasā'il, fan que moltes de les preguntes secundàries permaneixquen sense resposta." Nasr (1964), p 25.

[ency-influence-3] "És provable que haja influït en alguns dels pensadors més destacats de l'Islam, com al-Ghazzali (f. 1111) i Ibn al'Arabi (f. 1240)." Van Reijn (1995), p. "v".

[ency-more-influence-4] "ElsRasa'il varen ser àmpliament consultats per la majoria dels erudits de periodos posteriors, inclosos Ibn Sina i al-Ghazzali i s'ha seguit aixina fins als nostres dies, havent-se traduït al persa, turc o indostánico. Per la cantitat de manuscrits presents en diverses biblioteques del món musulmà, deu considerar-se entre les obres islàmiques més populars per a l'aprenentage." Nasr (1964), pg. 36.

[5] Van Reijn (1945), p "v".

[ency-dispersal-6] "Pero varen produir esta enorme enciclopèdia que tots varen llegir i sabem que va ser àmpliament consultada per matemàtics i filòsofs en Espanya. Lo més crucial és que va ser llegida per ibn al-Arabi, el més famós sufí que va produir Espanya, de fet un dels sufies més famosos de l'història del misticisme islàmic. Va absorbir moltes de les seues idees i, a la seua volta, va ser llegit per ministres del monarca nazarí ibn al-Khratib i ibn al-Zamrak, els qui tenien fortes tendències místiques." Robert Irwin; "In the Footsteps of Muhammad", Programa de la BBC.

[ency-borges-7] "George Sales observa que este Corán no creat no és més que la seua idea o arquetip platònic; és provable que al-Ghazali haja usat l'idea d'arquetips, comunicats a l'Islam per la Enciclopèdia dels Germans de la Purea i per Avicena per a justificar la noció de la Mare del Llibre." De Sobre el cult dels llibres, 'No ficcions seleccionades', Jorge Luis Borges; Ed. Eliot Weinberger, trad. Ester Allen, Suzanne Jill Levine i Eliot Weinberger; 1999. ISBN 0-670-84947-2.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]