Els Plantadets

Els Plantadets és un parage natural municipal ubicat en el terme municipal de Xixona, província d'Alacant, Espanya. En una superfície de 254,03 ha, constituïx una àrea verda formada per pins carrascos i en vistes cap a la costa i serres com Aitana, Font Roja o el Puig Campana.

Va ser declarat parage natural municipal per Acort del Consell de la Generalitat Valenciana de data 17 de febrer de 2006.

Relleu

Des del punt de vista geomorfològic, la zona pertany a l'unitat del Prebético meridional, caracterisada per l'alternança de serres i valls sobre materials carbonatados, de direcció predominantment NE-BAIX, característica de la cordillera Bètica. Els materials predominants corresponen al terciario, destacant la presència de margas miocenas blanques i blaves en intercalació de materials detrítics, fonamentalment areniscas, que ocupen la major part del sector central; mentres que en el sector oriental de l'espai, coincidint en la zona de major altitut, afloren materials calcáreos.

Flora

La vegetació existent en l'àmbit del parage és molt homogénea en tota la seua extensió. Predominen els pinadaés densos de pi carrasco, que, encara que procedixen de repoblament, es troben molt naturalizados. Es troben també bosquetes dispersos de carrasca i algun peu dispers de roure valencià.

L'estrat arbustiu de la pinada ho formen espècies pròpies de la garriga termófila mediterrànea, com la coscoja, el ginebrera de miera, la sabina mora, el lentisco, el espino negre, el aladierno, el margallonera o margalló, i el ginestell.

L'estrat subarbustiu ho formen espècies de leguminosas, cistàcees i labiadas aromàtiques corresponents a l'etapa de regressió de la série de la carrasca, com la aliaga, el petorra, el tomello, la sàlvia de mariola, la coa de gat, la jara blanca, el romer mascle i la estepa negra. Poden trobar-se també espècies com la esparraguera, el gamón i la cesquera. En les zones més umbrosas poden trobar-se lianes com la zarzaparrilla, la rogeta, la madreselva, les albarzers i la vidiella, junt a la hedra.

Fauna

Sobre la fauna, es constata la presència de mamífers com el rabosot, el teixó, la gineta, el javalí, el conill i, encara que menys freqüent, la llebre. D'un temps a esta part s'ha constatat la presència en la zona del arruí, ungulat procedent del nort d'Àfrica i que va ser introduït en la península en fins cinegéticos.

Sobre la herpetofauna, cal citar la presència del sapo comú, del sapo corredor, la lagartija colilarga, la lagartija cenicienta i el fardacho ocelado. Entre els ofidis, cal constatar la presència de la culebra bastarda, la culebra de ferradura i la escurçó hocicuda.

La ornitofauna és la pròpia de les masses de pinada, en espècies com la coloma torcaz, el chiulet real, la tórtola comuna, el papamoscas gris, el mit, el carbonero garrapinos, el herrerillo capuchino, el torcecuello, el agateador comú, el rossinyol comú o el cheu molinero. El gavilà, el cárabo, el autillo i el muçol real són espècies que poden també trobar-se en la zona i que en alguns casos poden establir nidificació en la mateixa. En les zones més obertes de la pinada pot trobar-se espècies com el cernícalo vulgar, la cogujada comuna, el capçot real, el capçot comú, la collalba rossa, la tarabilla comuna i el abejaruco.

Paisage

Paisajísticamente, la zona alberga un gran interés en l'àmbit local, ya que constituïx una extensa taca verda en un entorn àrit com és el paisage de la part baixa del terme de Xixona, des de les zones de la conca baixa del riu Motnegre a la costa. A això, cal afegir que les panoràmiques des de la part alta del parage són de gran interés, comprenent gran part de les formacions montanyoses del nort d'Alacant, com Aitana, Puig Campana, Serrella, Menejador, etc.

Sobre el patrimoni etnològic, cal destacar l'existència de dos coves i un aljibe vinculats històricament a l'activitat ganadera i la vida rural de Xixona.

Enllaços externs

• El Plantadets en la base de senyes d'àrea protegides de Protected Planet.