Ekeko
El equeco[1][2] o ekeko (de el aimara iqiqu)[3][4] és un símbol andino de l'abundància, fecunditat i alegria.
Aixina mateix, és una manifestació cultural característica del altiplà andino i que rep cult en l'occident andino de Bolívia, principalment en La Pau, en les regions sur del Perú, nort de Chile i l'Argentina.
És un ídol que es creu proveïx de l'abundància a la llar a on se li tributa ofrenes de cigarrets, full de coca, billets, etcétera. Pren la forma d'un home de curta estatura, somrient, llaugerament gros, vestit en robes típiques del altiplano o també roba d'eixecutiu o home de negoci i inclús roba de menic. Sol carregar gran cantitat de bultos d'aliments i atres bens de primera necessitat que pengen de les seues robes, i, en molts casos, en un peu li falta una sandalia.
Actualment, l'estatuilla que ho representa, dispon d'un orifici apropiat en la seua boca per a poder introduir-li un cigarret o pur encés.
Història
[editar | editar còdic]Referències precolombinas
[editar | editar còdic]Es pensa que es va originar entre els habitants de les cultures prehispánicas suramericanes. La tradició d'adoració a l'ídol illa del equeco es remonta a temps prehispánico de les cultures pucará[5] i tiahuanaco[6] en l'actual Altiplano bolivià.
Aixina mateix, despuix de troballes trobades per l'arqueòlec bolivià Carlos Ponce Sanginés de ceràmica i escultura en la capital tiahuanacota, segons el mateix historiador les representacions del deu del equeco, haurien aparegut entre l'etapa IV-V del periodo imperial de Tiahuanaco, com una representació del raig i de la felicitat, ho haurien adaptat els aimaras, els qui ho adaptaren a una deïtat de l'aigua, i després els inques, els qui ho varen convertir en símbol de la fertilitat i la bona sòrt.[7]
Deu va ser tingut destos indis vno a qui llamauan Tunuupa, de qui conten infinites coses, dellas molt indignes no solament de Deu, sino de qualquier home de raó, unes atres tiren alguna cosa als misteris de la nostra fe...
L'arqueòlec bolivià Carlos Ponce Sanginés opinava que les antiquíssimes figures antropomorfas (en joroba prominent i apèndix fàlic), serien de l'época del Imperi inca, i antecessores del equeco de l'época de la colónia.[9] Manuel Rigoberto Parets Iturri va escriure que estes diminutes estatuillas fàliques serien remanentes de remotes festes sagrades del solstici d'estiu.[10]
En els seus inicis, el equeco era de pedra, jorobado, tenia traces indígenes i no duya cap tipo de vestimenta: el seu desnudez era el símbol de la fertilitat.
En la colónia el cult a la deïtat va prendre nova força en La Pau (actual sèu de govern de Bolívia) durant el sege que esta ciutat va soportar durant l'alçament indígena de Túpac Katari contra el control espanyol. Inclús l'aspecte blancoide que va prendre el rostre del equeco, segons els estudiosos bolivians, té relació en l'autoritat espanyola don Sebastián de Segurola qui va instaurar la famosa festa de les Alasitas.
l'Iglésia catòlica va intentar erradicar el seu cult en temps de la colónia, sense major èxit, encara que l'image va aplegar a sofrir certs canvis: va ser vestida i les seues traces varen canviar als d'un mestizo.
Els equecos són amulets per a atraure prosperitat i abundància, segons una creència del Altiplano (replanell al voltant del llac Titicaca que compartixen Perú i Bolívia). Aixina que quant més carregat el equeco, major és la promesa de riquea per al seu amo. Moltes famílies peruanes tenen un equeco en casa i la seua image sol aparéixer en bolletes de loteria.[11]
Hui en dia, existix especialment en regions de Bolívia, la creència de que el equeco és capaç de concedir els desijos dels seus seguidors si estos li oferixen una còpia d'ells en miniatura, i molts tenen en casa una image per a que els resolga els problemes, deixant diners al seu costat i mantenint un cigarro encés en la seua boca, que si es consumix fins a la mitat és senyal de mal auguri, pero si s'aplega a consumir totalment li pot concedir el desig al ofrendante. Les figures que li oferixen són de ceràmica, metal o pedra reproduccions exactes de l'objecte de les seues peticions: automòvils, electrodomèstics i aliments. Quan es desija amor, se li entreguen miniatures de galls i gallines. La deïtat és coneguda en els diferents llocs del món, a on colónies d'emigrants bolivians han estés el seu cult.
La figura del equeco va prendre gran popularitat en la província de Buenos Aires (Argentina) durant el periodo de l'hiperinflaació dels anys huitanta. Allí els seus adeptes ho prenen com una espècie de patró de la fortuna.
En Argentina i Chile, el nom equeco s'utilisa com a apelatiu coloquial per a referir-se a algú que carrega molts objectes, com la deidad. Aixina mateix, és comú que una persona que aplegue a un lloc carregant moltes coses durant el seu camí afirme que «semblava un equeco» respecte als demés.
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- CAVOUR, Ernesto: Alasitas. La Pau (Bolívia): Maquev, 1996.
- DÍAZ VILLAMIL, Antonio: Llegendes de la meua terra. La Pau: Urquizo, 1989.
- PORTELA, Juan B.: Compendio de les tradicions pampeanas (1143 pág.). Buenos Aires: Editorial Argentina, 1909.
- POSNASKY, Arthur: «El ekeko i la festa de Alasitas». En Revista d'Antropologia de Bolívia. La Pau, 1942.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Acadèmia Peruana de la Llengua. «equeco». DiPerú | Diccionari de peruanismos en llínea. Acadèmia Peruana de la Llengua. Consultat el 2024-08-16.
- ↑ Huayhua Pari, Felipe (2009). Diccionari bilingüe polilectal aimara-castellà, castellà-aimara, 1. ed edició, Llima: Universitat Nacional Major de Sant Marcos, Fondo Editorial, p. 104. ISBN 978-9972-46-410-2. Vocabulario de la lengua aymara.
- ↑ L'actual ortografia usual en castellà és una versió fosilizada de l'ortografia usual en quechua i aimara a inicis del sigle XX. Dita ortografia, hui abandonada, era pentavocálica i escrivia el fonema oclusivo uvular /q/ en la lletra <k>.
- ↑ «L'Illa vs. el Ekeko: ¿una image que busca desplaçar a l'atra?».Diari Pagina Sèt.Consultat el 24 de giner de 2019.
- ↑ «Bolívia recupera illa del Ekeko que fa 156 anys estava en poder d'un museu en Suïssa». Consultat el 24 de giner de 2019.
- ↑ «TRES ARTÍCULOS ACERCA DEL ORIGEN DEL EKEKO | Històries de Bolívia». TRES ARTÍCULOS ACERCA DEL ORIGEN DEL EKEKO | Històries de Bolívia. Consultat el 4 de maig de 2020.
- ↑ Ludovico Bertonio (1557-1625): Vocabulari de la llengua aymara. Chucuito (Perú): Impr. en la Companyia de Jesús per Francisco de la Vora, 1612.
- ↑ Carlos PONCE SANGINÉS (1925-2005): Tunupa i Ekako. La Pau: Burillo, 1969. Citat en Adaptació i canvi cultural en la Fira de Alasitas.
- ↑ Manuel Rigoberto PAREDES ITURRI: Mits, superstició i supervivència populars de Bolívia. La Pau: Atenea, 1936. Citat en Adaptació i canvi cultural en la Fira de Alasitas
- ↑ Pierina Pighi Bel. «Ekeko: d'on ve el hombrecito carregat de bens que moltes famílies peruanes (i suramericanes) tenen en casa».
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ekeko» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.