Egnacia
Egnacia és un jaciment arqueològic que es troba en la regió d'Apulia en el sur d'Itàlia en la localitat de mar de Savelletri vaig donar Fasano, província de Bríndisi. L'enclavament està situat en la que anara la via Trajana, braç separat de la via Apia que comunicava les ciutats de Bríndisi en Benevent i que va ser realisada entre els anys 108 i 111 a. C. despuix de la victòria de l'emperador Trajano en la Dacia.[1] [2]
Història
No són moltes les notícies que nos apleguen de la ciutat de Egnacia a través dels texts històrics. Els testimonis més destacats són del geógrafo grec Estrabón, a finals del I, i del poeta llatí Horacio que va passar per la ciutat de Egnacia en l'any 38 a. C. en el seu viage de Roma a Brindis i a la que definix com Gnathia lymphis iratis exstructa moltes interpretacions s'han donat d'este vers famós pero sembla cada volta més acceptat el significat per a lymphis iratis d'aigües en tormenta estes aigües es referixen al mar Adriático al que aguaita la ciutat.[3]
Nos remontem a l'Edat del Bronze per a trobar els primers assentaments, cap als sigles XV a XII a. C. grups de barraques es distribuïxen a lo llarc de la costa i cap a l'interior del territori de la ciutat. La part de l'assentament més duradora en el temps i en una densitat de població major estava protegida en una muralla de pedra terra adins, este primer assentament ubicat sobre una chicoteta península de terra es convertirà en el temps i gràcies a la deposició de material en diferents estrats en un autèntic tell, hui dia coneixem esta zona de l'assentament com Acrópolis.
D'época mesapia són les muralles de casi dos quilómetros de llarc. Podem datar esta muralla des del V, protegia la ciutat en disposició semicircular cap a l'interior del territori. Sembla ser que l'extensió de la muralla cap a la mar solament existia cap al nort. La cinta muraria va ser construïda en diferents fases a lo llarc del temps, va ser reforçada i refeta en vàries ocasions i presenta un aspecte poc uniforme no obstant la tècnica utilisada sempre va ser la construcció en blocs esquadrats. En el costat nort de la muralla, el més conegut i l'únic conservat en la seua altura originària de sèt metros, es poden observar dos fases diferenciades. Hi ha tombes prerromanas intramurs de la ciutat pero és extramuros a on es localisen les necròpolis del poble dels mesapios que es varen continuar utilisant en els sigles posteriors per cultures i ritos d'enterrament diferents (necròpolis occidental) foto de la necròpolis occidental
En les tombes de la cultura mesapia es varen descobrir rics aixovar funeraris ceràmics que han donat lloc a la denominació d'eixe tipo de ceràmica com “ceràmica de Egnacia”, es tracta de vasijas que en realitat es varen produir en diferents llocs de Apulia des de la mitat del IV fins als primers decenis del sigle successiu, la ceràmica de Egnacia es caracterisa per una decoració groga, blanca i roja sobre fondo negre de motius predominantment d'inspiració vegetal.
En la mateixa época es realisa la disposició de gust helenístic de la zona als peus de l'acrópolis es pot reconéixer la disposició d'una zona porticada que aguaitava a una plaça irregular (àgora).
En la mateixa zona se situa el centre monumental de la ciutat format posteriorment a la romanisació de la ciutat: la basílica civil, la Capella (sacello) de les divinitats orientals, l'amfiteatre i el fòrum; els barris residencials, productius i per a abastiment de la ciutat es desenrollen a l'atre costat de la via Trajana respecte a la zona monumental.
La via Trajana travessa longitudinalment la ciutat i va ser realisada i pavimentada en el 109 a. C. per l'emperador Trajano de manera que es creava una ruta alternativa per a qui viajava des de Roma per la via Apia per a anar des de Benevent fins a Bríndisi.
L'urbanisme de la ciutat romana s'articula en insulae irregulars delimitades per la via Trajana i per carrers secundaris no asfaltades. De cases i tallers es conserven solament els fonaments, en l'interior d'estes estructures és comuna trobar canals de rec, cisternes i piscines per a arreplegar i usar l'aigua dels pous o per a accedir a l'aigua de la capa freàtica.
En la primera etapa imperial es crea un nou port en l'ensenar al nort de l'acrópolis, ampliat i millorat el proyecte en dos molls artificials mentres seguien utilisant-se com fondeadero els chicotets golfs de la zona.
Entre els sigles IV i VI d. C. es construïxen les dos basíliques paleocristianas, la major elles en un batisteri i es pensa que va ser la sèu episcopal de la ciutat i per això es dedica al bisbe Rufentius Egnatius que va estar present en els concilios romans a inicis del VI
Es hipotiza que la destrucció de la ciutat es deu a Totila rei dels ostrogodos en l'any 545 d. C.. Pero fins al IX la ciutat va existir reduïda a un chicotet assentament en la zona de l'acrópolis. Més tart durant els sigles X i XI d. C. Grups separats de habitants es distribuïxen pel territori ocupant els hipogeus d'época mesapia utilisant-los com a cases.
Posteriorment se seguirà utilisant l'antiga ciutat de Egnacia pero per a saquejar el material de construcció que es reutilisarà en les propenques ciutats de Fasano i Monopoli, fins a l'época del saqueig sistemàtic de les necròpolis en els sigles XVIII i XIX que va durar fins a l'inici de la primera campanya d'excavacions oficial entre 1912 i 1913.
Museu Arqueològic Nacional de Egnacia
Construït extramuros de la que va anar la ciutat alberga restants trobats en les excavacions i una exposició permanent per a ilustrar una introducció a l'història i la topografia de la ciutat. Trobem exposts una selecció de mosaics i fragments arquitectònics pertanyents a la ciutat de Egnacia.
Referències
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Egnacia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.