Edat de Pedra en el Sur d'Àsia

Erro al crear miniatura:

Edat de Pedra en el Sur d'Àsia

Este artícul es referix a la Edat de la Pedra en el sur asiàtic.

En tot el sur d'Àsia, les evidències més antigues de Homo sapiens anatómicament moderns s'han trobat en els llocs rupestres de Batadombalena i Belilena, en l'illa de Sri Lanka.

En Mehrgarh ―en lo que hui és l'oest de Pakistan―, el periodo Neolític va començar cap a l'any 7000 a. C. i va durar fins al 3300 a. C., quan es varen desenrollar els primers indicis de l'Edat del Bronze. En el sur de l'Índia, el Mesolítico va durar fins al 3000 a. C., i el Neolític fins al 1400 a. C. Va ser seguit per un periodo de transició en la seua majoria megalític que es salteó l'Edat del Bronze.

Al voltant del 1200 al 1000 a. C. es va introduir l'Edat del Ferro simultàneament en el nort de l'Índia (cultura de l'alfarería grisa) i en el sur (per eixemple, en el lloc arqueològic de Jalur, en el districte de Javeri).

Paleolític

Homo erectus

El Homo erectus va viure en el sur d'Àsia durant l'época del Pleistoceno. Les tradicions de l'astral i de la cuchilla bifaz varen poder haver-se originat en el Pleistoceno mig (segons Kennedy, 2000: pág. 136). El començ de l'us de les ferramentes achelenses i instruments tallants es pot datar aproximadament en el Pleistoceno mig (segons Kennedy, 2000: pág. 160).

Homo sapiens

Els llocs explorats en una cova de Sri Lanka han demostrat la presència més primerenca dels Homo sapiens moderns en el sur d'Àsia. Varen ser datats en 34 000 AP (segons Kennedy, 2000: pág. 180). L'anàlisis del ADN mitocondrial data l'immigració dels Homo sapiens en el sur d'Àsia en el 70 000 a 60 000 (vore la migració humana).

Els sers humans varen emigrar d'Àfrica cap a l'Índia molt abans de lo que es pensava, conduint als més antics homínits en l'Índia actual a l'extinció i creant alguna cosa de l'art i de l'arquitectura més primerenca de l'época, d'acort a un estudi sugerit. L'investigació coloca a sers humans moderns en l'Índia, dèu mil anys abans de la seua arribada a Europa.

L'investigadors Michael Petraglia i Hannah James, de l'Universitat de Cambridge, varen desenrollar una nova teoria despuix d'analisar el valor dels treballs trobats en el territori de l'Índia. Varen publicar la seua investigació en la revista Current Anthropology. Segons Petraglia, Sheela Athreya, antropòlec en l'Universitat de Texas, va afirmar: «Estos [homínits] varen ser els primers que ensamblaron tot, abans d'ells ningú ho havia fet».

Els sers humans moderns varen aplegar a Europa fa aproximadament 40 000 anys, varen destacar per les seues pintures en la coves, joyeria, i s'evidencia que varen conduir als neandertal a l'extinció.

Petraglia i James discutixen que acontenyiments similars ocorregueren en l'Índia quan els sers humans moderns varen aplegar allí fa aproximadament 70 000 anys (Petraglia 2005, Current Anthropology, vol. 46).

Les proves de carbono han indicat que les troballes en Belan (en el sur d'Uttar Pradesh) posseïxen una edat de 18 000 a 17 000 anys. També l'art rupestre palaeolítico és ben conegut.

En Bhimbetka els sers humans varen viure des de l'últim Pleistoceno fins a mediats del Holoceno. La vall del riu Narmadá, el Sivaliks i la regió de Potwar tenen exposts molts restants fòssils de vertebrats i ferramentes paleolíticas.

Durant este periodo, els sers humans utilisaven freqüentment el jaspi, la quarsita i el sílex. En Bhimbetka també es varen trobar ferramentes paleolíticas superiors.

Mesolítico

El Mesolítico en el sur d'Àsia va ser més divers i innovador en l'Índia que en atres llocs del món (per eixemple, que en Europa). El lloc de Bhimbetka ha revelat moltes pintures en coves (art rupestre).

Bibliografia

• Kenneth A. R. Kennedy (2000): God-apes and fossil men: palaeoanthropology of South Àsia. Ann Arbor (Míchigan): University of Michigan Press, 2000.