Doctor Fausto
Doctor Fausto (títul original en alemà: Doktor Faust) és una òpera de Ferruccio Busoni en un llibret del propi compositor basat en el mit de Fausto. Busoni va treballar en l'òpera, que ell pretenia que fora la seua obra mestra, entre els anys 1916 i 1924, pero encara estava inacabada quan va morir. El seu alumne Philipp Jarnach va terminar l'òpera póstumament. Més recentment, en 1982, Antony Beaumont va completar l'òpera usant esbossos de Busoni que abans es va pensar que estaven perduts.[1] Nancy Chamness ha publicat un anàlisis del llibret de Doktor Faust i una comparació en el de Goethe.[2]
Història de les representacions
Doctor Fausto va tindre la seua estrena en el Teatre estatal de Sajonia (Sächsiches Staatstheater), en Dresde, el 21 de maig de 1925, usant la versió terminada per Philipp Jarnach. L'estrena va ser dirigida per Fritz Busch, produït per Alfred Reucker i dissenyat per Karl Danneman.[3] A lo llarc dels següents anys l'òpera va ser interpretada en molts dels teatres d'òpera d'Alemània, incloent els de Dortmund, Duisburgo, Karlsruhe, Weimar i Hanóver en 1925; Hanóver i Wiesbaden en 1926; i Stuttgart, Dortmund, Hanover, Colónia, Leipzig, Hamburc i Fráncfort del Meno en 1927. L'obra va ser interpretada en Praga, la primera representació fòra d'Alemània, en juny de 1928.[4]
La primera representació en Anglaterra va ser el 17 de març de 1937 en una versió de concert presentada en el Queen's Hall, de Londres, dirigida per Adrian Boult. L'òpera la varen cantar en una traducció a l'anglés preparada per Edward J. Dent i protagonisada per Dennis Noble com Faust i Parry Jones com Mefistófeles.[4]
L'òpera es va estrenar en Itàlia en el Maggio Musicale Fiorentino el 28 de maig de 1942 baix la batuta de Fernando Previtali i la va protagonisar Enzo Mascherini com Fausto, Renato Gigli com Mefistófeles i Augusta Oltrabella com la duquesa.
La primera interpretació de Doctor Fausto en França va tindre lloc en el Teatre dels Campos Elíseos el 19 de juny de 1963. Poc despuix, l'obra va tindre la seua estrena en els Estats Units l'1 de decembre de 1964 en format de concert presentat per l'American Opera Society en el Carnegie Hall. La producció va ser dirigida per Jascha Horenstein i ho va protagonisar Dietrich Fischer-Dieskau en el rol titular en George Shirley com Mefistófeles i Ingrid Bjoner com la Duquesa de Parma.[5]
Esta òpera rara volta es representa en l'actualitat; en les estadístiques de Operabase apareix en només huit representacions per al periodo 2005-2010.
Personages
| Personages | Tesitura | Elenc de l'estrena, 21 de maig de 1925 (Director: Fritz Busch) |
|---|---|---|
| El poeta | parlat | Erich Ponto[6] |
| Doktor Faust | baríton | Robert Burg |
| Wagner, el seu fámulo, més vesprada Rector magnificus |
baix | Willy Bader |
| Mefistófeles, sexta veu, un home vestit de negre, un monge, un heralt, capellà de la cort, correu, seré |
tenor | Theo Strack |
| El duc de Parma | tenor o baríton | Josef Correck |
| La duquesa de Parma | soprano | Meta Seinemeyer |
| Mestre de Cerimònies | baix | Adolf Schoepflin |
| El germà de la chica, un soldat | tenor o baríton | Rudolf Schmalnauer[7] |
| Un tinent | tenor | Ludwig Eybisch[8] |
| Primer estudiant de Cracovia | tenor | E. Meyerolbersleben |
| Segon estudiant de Cracovia | tenor | Paul Schöffler |
| Tercer estudiant de Cracovia | baix | Wilhelm Moy |
| Teòlec | baríton | Robert Büssel[9] |
| Estudiant de dret | baríton | Wilhelm Moy |
| Naturalista | baríton | Heinrich Hermanns |
| Primer estudiant de Wittenberg | tenor | Heinrich Tessmer[10] |
| Segon estudiant de Wittenberg | tenor | E. Meyerolbersleben |
| Tercer estudiant de Wittenberg | tenor | Ludwig Eybisch |
| Quart estudiant de Wittenberg | baríton | Paul Schöffler |
| Gravis,[11] primera veu d'esperit | baix | Heinrich Hermanns |
| Levis, segona veu d'esperit | baix | Robert Büssel |
| Asmodus, tercera veu d'esperit | baríton | Paul Schöffler |
| Beelzebuth, quarta veu d'esperit | tenor | Heinrich Kuppinger |
| Megäros,[12] quinta veu d'esperit | tenor | Ludwig Eybisch |
| Veus de lo alt | Erna Berger Irmgard Quitzow Adelma von Tinty Elfriede Haberkorn Ludwig Eybisch E. Meyerolbersleben Paul Schöffler Heinrich Hermanns | |
| Cor: parroquianos, veus d'esperit, soldats, correus, catòlics i luteranos estudiants, caçadors, llauradors; Ballarins | ||
Referències
- ↑ Beaumont, p. 312.
- ↑ Keith-Smith, B., Crítica "The Libretto as Literature: Doktor Faust by Ferruccio Busoni", The Modern Language Review, 98(4), 1 d'octubre de 2003, p. 1078.
- ↑ Beaumont, p. 311.
- ↑ 4,0 4,1 Roberge, p. 344.
- ↑ Harold C. Schonberg. «Music: Busoni's 'Doktor Faust' Is Presented at Carnegie Hall; Opera Society Gives It First Hearing Audience Impressed by Unusual Score», New York Claves, 2 de decembre de 1964. Consultat el 9 de maig de 2009.
- ↑ Erich Ponto va aparéixer com un baríton en l'estrena de L'òpera de tres penics de Kurt Weill, i com un actor en películes, incloent Die Feuerzangenbowle, Kleider machen Leute, No Greater Love, Sauerbruch – Dones war mein Leben, i The Third Man.
- ↑ Rudolf Schmalnauer també va intervindre en l'estrena de Die schweigsame Frau.
- ↑ Ludwig Eybisch també va intervindre en l'estrena de Arabella.
- ↑ Robert Büssel també va intervindre en les estrenes de Arabella i Die toten Augen
- ↑ Heinrich Tessmer també va intervindre en la gravació de La nóvia venuda dirigida per Thomas Beecham.
- ↑ Gravis i Levis són antònims en llatí que signifiquen "pesat" i "llauger." Smith, pp. 484 and 633.
- ↑ Megäros, un fill de Zeus i una nimfa, va escapar a l'inundació en el temps de Deucalión, ascendint al monte Gerania. - Pausanias, Guide to Greece 1.40.1, accedit el 5 de febrer de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Doctor Fausto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.