L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diversitat sexual en Paraguay

Les persones de la diversitat sexual i de gènero en Paraguay s'enfronten a certs desafius llegals i socials no experimentats per atres residents. L'homosexualitat s'ha tractat històricament com un tabú dins de la societat paraguayana. Tant l'activitat sexual entre hòmens com entre dònes és llegal, no obstant, les parelles homosexuals i les llars encapçalades per parelles del mateix sexe no són elegibles per a totes les proteccions socials i llegals disponibles per a les parelles casades heterosexuals. Inclús les persones lesbianes, gais, bisexuals, transgénero i intersexuals (LGBTI) poden enfrontar penes llegals ya caducades en atres països.

Si be la diversitat sexual sol ser més acceptada entre la generació jove, actualment la majoria de l'opinió pública manifesta una forta tendència conservadora sobre l'homosexualitat, demostrant un rebuig majoritari als drets de les minories sexuals, inclús en comparació a atres països suramericans. l'Iglésia catòlica ha eixercit una forta influencia opositora a les unions homosexuals en el país,[1] no obstant, durant la visita del papa Francisco a Paraguay en 2015, representants d'organisacions de la comunitat LGBTI varen ser invitats a una recepció junt a atres líders socials. cita requerida

Pese a açò, Paraguai seguix sent un dels països més conservadors d'Amèrica del Sur, a on qüestions com les temàtiques LGBT, l'abort, l'eutanàsia, entre unes atres, encara són, en gran mida, evitades tant per polítics com per la societat paraguayana en general, en part per la gran influència que té l'Iglésia catòlica en el país, sent este a la seua volta el país més religiós del subcontinent.[2]

Història

Dictadura de Stroessner (1954-1989)

Les morts de Bernardo Aranda en 1959 i Mario Luis Palmieri en 1982, varen anar dos dels casos de persecució i repressió a homosexuals més emblemàtics de la dictadura encapçalada per Alfredo Stroessner. Abdós casos, caracterisats per la detenció arbitrària d'un gran número d'hòmens respecte a els qui les autoritats suponien eren homosexuals, donant orige a la persecució als «amorals», com els cridava la prensa escrita, baix el pretext d'estar involucrats en abdós crims.[3]

La falta d'acceptació, tant llegal com a social de l'homosexualitat, forçava als gais a viure en la clandestinitat; la vida social es restringia a grups reduïts d'amics i a certes reunions socials de forma amagada o disfrassada. La dificultat d'organisar-se, el desconeiximent dels drets i l'impossibilitat d'eixercir-els, feyen molt més agreujant la situació. Existien molt poques possibilitats de construir una relació estable. La forta repressió social obligava als hòmens gais a tindre trobades furtius, a on l'anonimat era la targeta de presentació pel temor de ser delatat com a homosexual, i aixina sofrir la repressió de la dictadura.[3]

Les primeres persones trans conegudes públicament en Asunción varen ser provablement les travestis que varen prendre com el seu espai l'Escalinata d'Antequera i Castro, lloc a on, sense la possibilitat de ser acceptades pels seus familiars, la falta d'ocupació les obligava a instalar-se allí per al comerç sexual com a única eixida laboral possible. En eixe lloc, en vàries ocasions varen ser detingudes i traslladades al Departament d'Investigacions, dependència policial en la que sofrien tractes denigrantes.[3]

En els últims temps de la dictadura varen existir llocs destinats a la recreació nocturna en la que molts dels seus assistents eren considerats homosexuals. Estos llocs eren coneguts per les autoritats, ya que en el sistema d'inteligència, era impossible la realisació d'activitat alguna sense que esta aplegara al seu coneiximent. En els moments de crisis, la policia irrompia en estes trobades per a realisar violents bols i apresamientos arbitraris.[3]

Cas 108

El cas 108 va escomençar el dimarts 1 de setembre de 1959, quan va ser trobat, aparentment cremat, en la peça que habitava, el conegut i prestigiós locutor de radi Comuneros, Bernardo Aranda, de 25 anys d'edat. Com les autoritats sospitaven que Aranda era homosexual, es va imputar arbitrariamente que els autors del crim també ho eren i, per lo tant, qualsevol homosexual podria estar involucrat. Les circumstàncies de la seua mort varen donar començ a una àrdua investigació judicial, mèdica, i policial per part de les autoritats de la dictadura. La prensa de l'época inicia un seguiment constant des del mateix dia del tràgic acontenyiment, prenent ràpidament notorietat en la societat per la tesis de l'orige pasional de l'assessinat. Els prejuïns es varen apoderar de l'opinió pública, que va associar immediatament l'homosexualitat en el crim.[4]

Des del 2 de setembre i en els dies següents, la policia va realisar varis bols en les que es va detindre arbitrariamente a moltes persones per a desburgacions, sent la majoria hòmens que se suponien eren homosexuals. Per un atre costat, les declaracions oficials publicades en els mijos el 3 de setembre senyalaven que: «Fins ara no s'ha practicat cap detenció preventiva. Recent succeirà quan s'aclarixca la causa de la mort del locutor». Les actuacions policials no es donaven a conéixer, al contrari de lo que era costum en l'época. La discreció de la policia responia a no alertar als atres supòsits homosexuals, per a evitar que estos escaparen cap a un atre destí.[4]

El dimecres 9, per primera volta ix a la llum pública, que les persones detingudes, «són de dubtosa conducta moral», estes són, en entendre de l'época, persones homosexuals. El dissabte 12 de setembre, a raïl de les detencions realisades durant eixa matinada, apareix una publicació en el diari El País en el titular: «108 persones de dubtosa conducta moral estan sent interrogades». Despuix de conéixer-se els resultats de l'autòpsia, a on se certifica que el decés d'Aranda es va produir a causa de «asfíxia per sofocació pels gasos en combustió», la cantitat d'hipòtesis sobre la seua mort va aumentar notablement, sent la prensa la que es referia constantment a la «logia d'amorals», com a culpable del crim.[4]

El 30 de setembre, una carta anònima, titulada La carta d'un amoral, és publicada en el diari El País, a on es defén per primera volta els drets dels homosexuals en el país:


Llegislació i drets de la diversitat sexual

Llegalisació de l'homosexualitat

Artícul principal → Despenalisació de l'homosexualitat en Paraguay.

Les activitats sexuals entre persones del mateix són llegals en el Paraguai des de 1990.[5][6]quan va ser promulgada la Llei 104/90, que modificava la redacció de l'artícul 325 del Còdic Penal, eliminant totes les referències a la sodomía i a persones homosexuals, anteriorment es castigaven en penes similars les del delicte de violació.

El 21 de juliol de 1880 va ser promulgat el primer Còdic Penal de la República del Paraguay, en el seu artícul 256 dit text llegal castiga als reus pel delicte de sodomía baix les mateixes penes que els delictes de violació.

Trenta anys més vesprada, el 21 de febrer de 1910, va ser promulgat un nou Còdic Penal, que continuava penalisant la sodomía per mig del seu artícul 325 i que novament equiparava les penes per dit delicte a les condenes per violació.

Després de la caiguda de la dictadura d'Alfredo Stroessner es varen realisar diverses reformes llegals, i entre elles es trobava la Llei 104/90, promulgada el 14 de decembre de 1990 i que modificava la redacció de l'artícul 325 del Còdic Penal, eliminant totes les referències a la sodomía i a persones que tenien relacions en persones del seu mateix sexe, despenalizando oficialment l'homosexualitat en Paraguay.

Edat de consentiment sexual

L'edat de consentiment en Paraguai és de 14 anys per a relaciones heterosexuals. No obstant, per a les relacions homosexuals, l'edat de consentiment és de 17 anys tant entre hòmens com entre dònes.[7]

En 16 de juliol de 2008 es va promulgar la Llei 3440 que Modifica vàries disposicions de la Llei 1.160/97 Còdic Penal:

Artícul 137. Estupre.
1. L'home que per mig de la persuasió conseguira realisar el coit extramarital en una dòna de catorze a setze anys, serà castigat en pena de multa.
2. Quan l'autor siga menor de díhuit anys es podrà prescindir de la pena.
Llei 3440 (2008).[7]
Artícul 138. Actes homosexuals en persones menors.
El que sent major d'edat realisara actes sexuals en una persona del mateix sexe, de catorze a setze anys, serà castigat en pena privativa de llibertat de fins a dos anys o en multa.
Llei 3440 (2008).[7]

El tipo penal de actes homosexuals en menors (artícul 138) és un tipo agravat d'estupre (artícul 137) ya que s'establix una pena més elevada.[7]

Reconeiximent d'unions del mateix sexe

Artícul principal → Matrimoni entre persones del mateix sexe en Paraguay.

Plantilla:LGTB en Amèrica del Sur No existix reconeiximent llegal de parelles del mateix sexe. Des de 1992, la Constitució del Paraguay llimita el matrimoni, les unions de fet i la família a "un home i una dòna".[8] Els artículs relacionats, part del "Capítul IV dels drets de la família", són els següents:

  • Artícul 49, de la protecció a la família:
La família és el fonament de la societat. Es promourà i es garantisarà la seua protecció integral. Esta inclou a l'unió estable de l'home i de la dòna, als fills i a la comunitat que es constituïxca en qualsevol dels seus progenitors i els seus descendents.[8]
  • Artícul 50, del dret a constituir família:
Tota persona té dret a constituir família, en la formació de la qual i desenvolvimiento la dòna i l'home tindran els mateixos drets i obligacions.[8]
  • Artícul 51, del matrimoni i dels efectes de les unions de fet:


  • Artícul 52, de l'unió en matrimoni:
L'unió en matrimoni de l'home i la dòna és un dels components fonamentals en la formació de la família.[8]

Ademés, l'artícul 140 del Còdic Civil indica expressament que no poden contraure matrimoni entre sí les persones del mateix sexe.[9]

En juliol de 2010, l'organisació "SOMOSGAY"[10] va anunciar la seua intenció de presentar un proyecte de llei de matrimoni entre persones del mateix sexe davant el Parlament.[11][12]

En agost de 2011, la Represa Binacional d'Itaipú va emetre la Resolució Nº 6207/11, que establix beneficis socials, específicament sobre el segur mege privat, per a les parelles del mateix sexe que treballen en l'entitat. Els interessats deuen presentar una declaració en la que designen al conviviente del mateix sexe com la seua parella. Com a requisit, el règim de convivència deu tindre un mínim de sis mesos. La disposició equipara en drets als funcionaris i funcionàries en els seus parells de Brasil, a on es reconeix llegalment les unions del mateix sexe.[13]

Adopció

L'actual Llei d'adopció no impedix explícitament la possibilitat de que parelles del mateix sexe o persones fadrines homosexuals adopten chiquets en el Paraguay.[14] Des de 1997, la Llei d'Adopcions establix que les persones fadrines d'un o un atre sexe, poden adoptar independentment del seu estat civil. En el procés d'adopció, els matrimonis, les unions de fet i les dònes fadrines tenen preferència en igualtat de condicions.[15] No obstant, d'igual forma, han conseguit concretar-se adopcions per part d'hòmens fadrins.[16]

Llegislació contra la discriminació

En Paraguay, no existix protecció llegal àmplia contra la discriminació LGBTI per mig d'una llei antidiscriminación, no obstant, algunes lleis específiques i decrets contemplen en els seus artículs la prohibició de discriminació o protecció basada en l'orientació sexual o l'identitat de gènero, tals com:

  • Llei 5162/2014 Còdic d'Eixecució Penal, Títul II sobre Eixecució de mides impostes a adolescents, Capítul III, part de l'artícul 274 establix que: "Quan es dega estajar adolescents en dormitoris colectius, es tindran en conte l'edat, l'orientació sexual i el grau de desenroll psíquic per a la distribució respectiva."[17]
  • Decret 6973 pel qual es reglamenta la Llei 577/2016 de "Protecció integral a les dònes contra tota forma de violència", en el seu artícul 3 sobre "Persones protegides" establix que la protecció de la dòna en situació de violència sense cap tipo de discriminació en raó de l'orientació sexual.[18]
  • Llei 6149/2018 de Protecció i Facilitats per a la Naturalisació de les Persones Apátridas, en el seu artícul 9 sobre "No discriminació" establix que: "Les autoritats garantisaran el lliure i ple eixercici de tots els drets reconeguts en esta llei a la persona apátrida o solicitant del reconeiximent de tal condició que es trobe subjecta a la jurisdicció del país, sense discriminació alguna per motius d'orientació sexual i l'identitat de gènero."[19]
  • Llei 6534/2020 de Protecció de Senyes Personals Creditícies, en el seu artícul 3(b) definix com a senyes personals sensibles "Aquells que es referixquen a l'esfera intima del seu titular, o l'utilisació indeguda del qual puguen donar orige a discriminació o comporte un risc greu per a est. Es consideren sensibles les senyes personals que puguen revelar aspectes com a orige racial o ètnic; creències o conviccions religioses, filosòfiques i morals; afiliació sindical; opinions polítiques; senyes relatives a la salut, a la vida, preferència o orientació sexual, senyes genètiques o senyes biométricos dirigits a identificar de manera univoca a una persona física."[20]

La Constitució establix en el seu artícul 46: “Tots els habitants de la República són iguals en dignitat i drets. No s'admeten discriminacions. L'Estat remourà els obstàculs i impedirà els factors que les mantinguen o les propicien. Les proteccions que s'establixquen sobre desigualtats injustes no seran considerades com a factors discriminatoris sino igualitarios”.[8]

L'artícul 48 sobre "Principi d'Igualtat" del Reglament Intern del Ministeri de la Defensa Pública, establix que "en l'eixercici de la potestat disciplinària, els subjectes obligats seran tractats sense discriminació alguna per raons de gènero, preferències polítiques, religió, raça, condició social, orientació sexual, o per qualsevol atre motiu que vulnere el principi constitucional d'igualtat davant la llei.[21]

Proyectes de llei

En 2007, els senadors Carlos Filizzola i Miguel Abdón Saguier varen presentar el "Proyecte de Llei Contra Tota Forma de Discriminació", que incloïa com a categories protegides l'orientació sexual i l'identitat de gènero.[22] En novembre de 2014, despuix de 7 anys d'haver segut presentat, el Senat va rebujar i va archivar definitivament el proyecte, en 21 vots en contra, 17 a favor, una abstenció i sis absències.[23]

En novembre de 2015, un proyecte de llei contra tota forma de discriminació, que inclou l'orientació sexual i l'identitat de gènero, va ser presentat novament en el Congrés. El proyecte va ser presentat per la Contra Tota Forma de Discriminació i els llegisladors Carlos Filizzola, Miguel Abdón Saguier, Adolfo Ferreiro i Blanca Fonseca.[24][25]

Identitat i expressió de gènero

En Paraguay, a les persones transgénero no se'ls permet canviar llegalment el seu nom i sexe en els documents oficials. En decembre de 2016, dos dònes trans varen interpondre una demanda per a canviar el seu nom, basada en l'artícul 25 de la Constitució sobre llibertat d'expressió i lliure construcció d'identitat, i l'artícul 42 del Còdic Civil que permet el canvi de nom.[26] En maig de 2017, es va autorisar el canvi de nom solicitat per l'activista de l'Associació Panambi, Yren Rotela Ramírez, sent el primer cas del país pel qual s'ordena el canvi de nom d'una persona transgénero. No obstant, la Fiscalia en lo Civil i Comercial va apelar el fallo i l'acció deu ser resolta per un Tribunal d'Apelació en lo Civil i Comercial.[27]

Resolucions ministerials

El "Protocol d'Atenció a Persones Trans Privades de Llibertat" aprovat per la Resolució 744 del Ministeri de Justícia en agost de 2015, entre atres disposicions, establix com a objectiu millorar l'atenció i assegurar el goge dels drets garantisant l'igualtat i la no discriminació en el tracte. En l'àmbit administratiu se senyala que les persones trans privades de llibertat no deuen ser objecte de cap acte degradant, garantisar l'accés a la salut, deixar constància de cóm es fan cridar, la generació de senyes estadístiques, i capacitar al personal per al tracte adequat a les persones trans.[28]

En octubre de 2016, el Ministeri de Salut Pública i Benestar Social va aprovar la Resolució 695 establint que totes les persones transgénero poden utilisar el seu nom social en els registres mèdics, historials clínics i formularis. També s'establix que els funcionaris que treballen en les Rets Integrades i Integrals de Servicis de Salut (RIISS), deuen proporcionar assistència i tractar obligatòriament als pacients transgénero en el nom social en el que s'identifiquen.[29][30]

Teràpies de conversió

En Paraguai no existix norma llegal que prohibixca directa i explícitament la pràctica o els esforços per a modificar l'orientació sexual, l'identitat de gènero o l'expressió de gènero d'una persona. No obstant, des de novembre de 2022, la Llei sobre Salut Mental establix una prohibició del diagnòstic la qual impedix que els professionals de la salut participen llegalment en "teràpies de conversió".

  • La Llei 7018 de Salut Mental, promulgada el 15 de novembre de 2022, en el seu artícul 3 establix: "En cap cas pot fer-se diagnòstic en el camp de la salut mental sobre la base exclusiva de [...] l'elecció o identitat sexual".[31]

Servici militar

No existix prohibició oficial que impedixca l'ingrés de persones lesbianes, gais i bisexuals a les files de les Forces Armada i la Policia Nacional.[32] En juny de 2010, la Cámara va rebujar, per 42 vots en contra i 4 a favor, un proyecte de llei que prohibia l'ingrés d'homosexuals en les Forces Públiques.[33]

Donacion de sanc

No existix cap prohibició o restricció de donar sanc a persones homosexuals o bisexuals, la Llei paraguayana no llimita la donació de sanc basant-se en l'orientació sexual, per lo que els homosexuals poden donar sanc sempre i quan duguen una vida sexual responsable i no tinguen múltiples parelles sexuals d'acort en el banc de sanc.[2][34]

Vore també

Referències

  1. ↑ «[1]», Abc. com. py. Consultat el 14 de decembre de 2015.
  2. ↑ Última Hora. «8 de cada 10 paraguayans s'oponen a l'abort, segons enquesta». Consultat el 19 de juny de 2018.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Informe Final - Anive haguã oiko - Alguns Casos Paradigmàtics Tom VII». Comissió de veres i Justícia, Paraguai (CVJ). Consultat el 1 de febrer de 2017.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «108 cent huit». Consultat el 1 de febrer de 2017.
  5. ↑ Mendos, Lucas Ramón. «State-Sponsored Homophobia» (en en) (PDF). ILGA. Archivat des d'el original, el 15 de març de 2023. Consultat el 1 d'abril de 2023.
  6. ↑ (PDF)
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 «Llei 3440 que Modifica vàries disposicions de la Llei 1.160/97 de Còdic Penal». Consultat el 10 de març de 2025.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 «Paraguay: Constitució de 1992». Consultat el 27 de giner de 2017.
  9. ↑ «ARTICULE 140 del Còdic Civil de Paraguay». Consultat el 27 de giner de 2017.
  10. ↑ sitie web
  11. ↑ «SOMOSGAY organisa el rali d'igualtat i llibertat, en contra del fonamentalisme religiós en Paraguai». Archivat des d'el original, el 27 de març de 2019. Consultat el 29 de decembre de 2012.
  12. ↑ «SOMOSGAY organisa el festival per l'igualtat i la llibertat en Paraguai». Archivat des d'el original, el 27 de març de 2019. Consultat el 29 de decembre de 2012.
  13. ↑ «Parelles d'homosexuals són beneficiades per segur mege en Itaipú». Consultat el 27 de giner de 2017.
  14. ↑ «Gais poden adoptar chiquets». ABC Color. Consultat el 15 de juny de 2017.
  15. ↑ «Llei d'Adopcions. Llei 1136 de 1997.». Archivat des d'el original, el 2 de febrer de 2017. Consultat el 27 de giner de 2017.
  16. ↑ «Insten a anotar-se en els registres per a adopció». Consultat el 27 de giner de 2017.
  17. ↑ «Llei 5162/2014 Còdic d'Eixecució Penal». Consultat el 3 de decembre de 2022.
  18. ↑ «Decrete 6973». Consultat el 3 de decembre de 2022.
  19. ↑ «Llei 6149/2018 de Protecció i Facilitats per a la Naturalisació de les Persones Apátridas». Consultat el 3 de decembre de 2022.
  20. ↑ «Llei 6534/2020 de Protecció de Senyes Personals Creditícies». Consultat el 3 de decembre de 2022.
  21. ↑ «Reglamente Intern». Ministeri de la Defensa Pública. Archivat des d'el original, el 29 de març de 2017. Consultat el 19 d'octubre de 2017.
  22. ↑ «Proyecte de Llei Contra Tota Forma de Discriminació». Archivat des d'el original, el 30 de novembre de 2015. Consultat el 27 de giner de 2017.
  23. ↑ «Llei contra la discriminació: Aixina varen votar els senadors». Consultat el 27 de giner de 2017.
  24. ↑ «Proyecte de llei "Juliol Fretes" contra tota forma de discriminació».
  25. ↑ «Expediente: Proyecte de Llei “Contra tota forma de discriminació”». sil2py. senat. gov. py. Archivat des d'el original, el 3 de giner de 2018. Consultat el 27 de giner de 2017.
  26. ↑ «Dònes trans inicien tràmit per a canviar de nom». Consultat el 27 de giner de 2017.
  27. ↑ «Transexual conseguix canvi de nom per orde de jueza». Consultat el 12 de maig de 2017.
  28. ↑ «Resolució N° 744 per la qual s'aprova el protocol d'atenció a persones trans privades de llibertat». Ministeri de Justícia. Consultat el 19 d'octubre de 2017.
  29. ↑ «Trans podran utilisar el seu nom social en clíniques». Consultat el 27 de giner de 2017.
  30. ↑ «Les persones Trans podran utilisar el seu nom social en clíniques». Archivat des d'el original, el 20 de novembre de 2018. Consultat el 27 de giner de 2017.
  31. ↑ «Llei 7018 de Salut Mental». Consultat el 3 de decembre de 2022.
  32. ↑ «Gais en les FF. AA i en Policia: ¿No està prohibit pero no està permés?». Consultat el 27 de giner de 2017.
  33. ↑ «Diputats rebugen llei que prohibix ingrés d'homosexuals a FFAA». Consultat el 27 de giner de 2017.
  34. ↑ «Centre Medico La Costa». www. lacosta. com. py. Consultat el 2025-04-21.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Diversitat_sexual_en_Paraguay&oldid=1282744»