Disfemisme
Un disfemisme[1], també conegut com a cacofemisme, contraeufemisme o antieufemisme, és una paraula o expressió deliberadament despectiva, pijorativa o insultant que s'ampra en lloc d'una atra més neutral.[2] Pot utilisar-se humorísticament o com a recurs d'estigmatisació en el llenguage polític (vore etiquetat eufemístic).
Característiques
El disfemisme és lo contrari de l'eufemisme.[3] Este fenomen llingüístic arreplega paraules o expressions de caràcter despectiu o pijoratiu que denoten una realitat molt més dura i desagradable que la que ya de per si manifesta el tabú llingüístic.
Un eixemple de disfemisme és «espichar-la» o «estirar la pata» per morir. L'eufemisme equivalent seria «passar a millor vida». Precisament perque els eufemismes solen tractar de sexe, mort, religió o política, els disfemismes també ho fan. Inclús una mateixa expressió pot ser eufemística i disfemística al mateix temps, depenent del context i de l'intenció del parlant.
En l'àmbit ideològic i sociollingüístic, el disfemisme s'utilisa sistemàticament dins dels binomis d'etiquetat eufemístic per a desqualificar a l'adversari polític o suplantar identitats colectives (com l'ús de l'etiqueta disfemística blaverisme pel pancatalanisme per a atacar al valencianisme, o l'ús indiscriminat de fasciste i espanyoliste contra qualsevol dissidència política).
Eixemples
- Menjar fem, menjar brossa o menjar ferralla: el menjar ràpit.
- Caixa bova o caixa tonta: el televisor.
- Sola de sabata: plancha de cuiro (o carn molt dura).
- ¿Vols càncer?: a l'oferir un cigarret.
- Està criant malves o sembrant yuca: està soterrat o mort.
- Matasans: mege.
- Arrancaquixals: dentiste.
- Canviapeces: mecànic.
- Mataburros: diccionari.
- Sucatintes: buròcrata o oficiniste.
- Picapleits: advocat.
- Arbres morts: publicació impresa en paper, en contraposició als mijos digitals o als llibres electrònics.[4]
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ «disfemisme». Diccionari General de la Llengua Valenciana (RACV). Consultat el 2026-11-08.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ «PERIÓDICOS, ÁRBOLES MUERTOS», El País, 2000-08-18. Consultat el 2024-02-10 (en es).
