Dicaste
Un dicaste o dicasta (en grec: δικαστής, dikastés; pl. Δικασταί, dikastai) era un càrrec jurídic en l'Antiga Grècia que significava, en el sentit més ampli, un juge o jurat, pero més particularment designava al funcionari àtic del periodo democràtic, que, en els seus colegues, estava facultat constitucionalment per a jujar totes les causes i qüestions que les lleis i costums del seu país justificaren una investigació judicial.[1]
Procés de selecció
En l'Antiga Atenes, les condicions per a ser elegit eren que el dicaste devia ser un ciutadà lliure, en dret al vot complet (ἐπιτιμία, epitimía), i no menor de trenta anys d'edat. De les persones qualificades, se seleccionaven 6.000 per sorteig per a servir en este càrrec durant un any. Es desconeix exactament el método exacte del seu nomenament, pero pot deduir-se que la selecció tenia lloc tots els anys baix la direcció dels nou arconts i la seua escriga oficial. Cada u d'estos dèu arconts extrea per sorteig els noms de 600 persones de la tribu o phile, que se li havien assignat. El número total aixina seleccionat era a la seua volta novament dividit per sorteig en dèu seccions de 500 dicastes cada una, junt en els restants 1000, que formaven una secció supernumeraria, en la que es podia suplir les ocasionals faltes en les seccions de 500.
A cada una de les dèu seccions se li assignava una de les dèu primeres lletres del alfabet com a marca distintiva, i s'entregava a cada dicaste una chicoteta placa denominada pinakion (πινάκιον), inscrita en la lletra de la secció i el nom de la persona, com una espècie de certificat de la seua assignació. S'han trobat molts pinakia com les tres plaques de bronze trobades en el Pireo, descrites per Edward Dodwell en la seua obra Travels.[2] Les inscripcions en estes plaques consten de lo següent: Δ. ΔΙΟΔΩΡΟΣ ΦΡΕΑ, Ε. ΔΕΙΝΙΑΣ ΑΛΑΙΕΥΣ i Β. ΑΝΤΙΧΑΡΜΟΣ ΛΑΜΠ, ademés de representacions de mochuelos i gorgoneions, i atres simbolisme del poble àtic. Els mil supernumeraris tenien en molta provabilitat alguna forma diferent de placa, pero no s'ha pogut comprovar fins ara.
Jurament
Abans de procedir a l'eixercici de les seues funcions, el dicaste estava obligat a prestar un jurament oficial, que es feya en époques més antigues en un lloc cridat Ardettus, en les afores d'Atenes, a la vora del Iliso, pero més vesprada en algun atre lloc. En l'época de Demóstenes, el jurament[3] reafirmava la qualificació del dicaste, i el compromís solemne per la seua banda per a eixercitar el seu càrrec de forma fidel i incorruptible, aixina com en certs casos específics, referint-se al nomenament de magistrats, un assunt en gran part, baix el control del dicaste, ya que pocs podien accedir a qualsevol càrrec sense haver tingut abans de la seua elecció, estar somesos a un tribunal per a la seua aprovació o docimasia. Duya aparellat ademés, la promesa general de recolzar la constitució existent, lo que, per supost, el dicaste estaria especialment capacitat per a realisar, quan les persones anaren acusades davant ell d'intentar una desestabilisació subversiva.
Vore també
Referències
- ↑ Mansfield, John Smith (1870). William Smith (ed.). Dictionary of Greek and Roman Antiquities, Dicastes, Boston: Little, Brown and Company.
- ↑ Edward Dodwell, Travels vol. i. pp. 433—437.
- ↑ Demóstenes, Contra Timócrates p. 746.
Bibliografia
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dicaste» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.