Anar al contingut

Diamina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura: <br /><small>Estructura general de les diaminas (primàries). Els grups amino primaris (NH<sub>2</sub>) estan marcats en <span style="color:blue;">diamina[1]</span>,<br />R és un radical orgànic divalente (p.ej. per a-grup fenileno).

La diamina és una substància orgànica en que la seua molècula hi ha dos grups de -NH<sub>2</sub> units a un o dos carbono de radicals hidrocarburs. La més senzilla i coneguda és l'etilendiamina de composició H<sub>2</sub>N - CH<sub>2</sub> - CH<sub>2</sub> - NH<sub>2</sub>, sent un líquit d'olor semblant a l'amoníac que el seu punt d'ebullició és a 116 °C.

Les diaminas s'usen com monòmers per a preparar poliamides i poliureas. El terme diamina es referix principalment a les diaminas primàries, ya que són les més reactives.[2]

Sobre les cantitats produïdes, la 1,6-hexanodiamina (un precursor del Nylon 6-6) és la més important, seguit de l'etilendiamina.[3] Les diaminas vicinales (1,2-diaminas) són un motiu estructural en molts composts biològics i s'utilisen com ligandos en la química dels composts de coordinació.[4]


Diaminas alifáticas

Llineals


Ramificados

Els derivats de la etilendiamina són prominents:


Cíclico


Xililendiaminas

Les xililendiaminas es classifiquen com alquilaminas ya que l'amina no està directament unida a un anell aromàtic.

   o-xilendiamina o OXD

   m-xylylenediamine o MXD

   p-xililendiamina o PXD


Diaminas aromàtiques

Es coneixen tres fenilendiaminas:[5]

   o-fenilendiamina o OPD

   m-fenilendiamina o MPD

   p-fenilendiamina o PPD. El 2,5-diaminotolué està relacionat en la PPD pero conté un grup metilo en l'anell.

Es coneixen varis derivats N-metilados de les fenilendiaminas:

Els eixemples en dos anells aromàtics inclouen derivats de bifenilo i naftalina:


Referències

  1. ↑
  2. ↑ «Nucleophilicity Trends of Amines» (en en-us). Master Organic Chemistry (7 de mayo de 2018). Consultat el 18 de agosto de 2019.
  3. ↑ (2005) «Amines, Aliphatic}», , Weinheim: Wiley-VCH. doi:10.1002/14356007.a02_001.
  4. ↑ Lucet, D., Le Gall, T. and Mioskowski, C. (1998), The Chemistry of Vicinal Diamines. Angew. Chem. Int. Ed., 37: 2580–2627. <2580::AID-ANIE2580>3.0.CO;2-L doi:10.1002/(SICI)1521-3773(19981016)37:19<2580::AID-ANIE2580>3.0.CO;2-L
  5. ↑ Robert A. Smiley "Phenylene- and Toluenediamines" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry 2002, Wiley-VCH, Weinheim. doi:10.1002/14356007.a19_405


Vore també

Enllaços externs