Dialecte apulo-barese
El dialecte apulo-barese és un dialecte italorromance pertanyent al grup napolitano o italià meridional parlat en la província de Bari, en el centre de la regió d'Apulia i en la part més oriental de la regió de Basilicata. L'àrea del dialecte barese comprén tota la província de Bari, tota la província de Barletta-Andria-Trani, la partix nort i occidental de la província de Taranto, la part més septentrional de la província de Brindisi i les parts més orientals de les províncies de Matera i de Potenza.[1]
El dialecte barese deriva del llatí vulgar parlat en Apulia durant l'Edat Mija, presentant un substrat peucetio i un superestrat principalment grec bizantí,[2] en aportacions o préstams procedents tant de les demés continuïtat llingüístiques italorromances com d'atres continuïtat romançades més lluntanes (galorromances i iberorromances).[3]
Descripció llingüística
L'alfabet i els sons
L'alfabet barese està format per 23 lletres:
- A, B, C, D, I, F, G, H, I, J, K, L, M, N, O, P, Q, R, S, T, O, V, Z
El següent quadro relaciona els fonema consonàntics de la llengua i la seua transcripció usual per mig del alfabet fonètic:
| Labial | Alveolar | Postalv./ Palatal |
Velar | Glotal | |
|---|---|---|---|---|---|
| Oclusivas / Africades |
/p/ p |
/t/ t |
/tʃ/ c (_i,i) |
/k/ c (_a,o,o) ch (_i,i) |
|
| /b/ b |
/d, dz/ d, zz |
/dʒ/ gg |
/ɡ/ g |
||
| Fricatives | /f/ f |
/s/ s |
/ʃ/ sc |
/h/ h | |
| /z/ s (V_V) |
|||||
| Nassals | /m/ m |
/n/ n |
/ɲ/ gn |
||
| Sonorante | /l/ l /r/ r |
/ʎ/ gl |
La major part de les lletres té una llectura única similar a la trobada en llatí i el restant de [[llengües romàniques]]. Algunes atres convencions ortogràfiques són que ca, co, cu representen /ka, ko, ku/, mentres que davant vocals palatals s'escriu che, chi per a representar /ke, ki/. Igualment despuix del fonema /g/ s'usa les formes ga, ghe, ghi, go, gu per a representar /ga, ge, gi, go, gu/. El dígraf qu- es referix a /kw-/ davant /a, o/. Històricament v s'ha usat tant per a /b/ (de fet, Bari s'escrivia Vare, encara que ara també Bare) com per a /v/. Actualment les grafies avvàsce i abbàsce (avall), abdós pronunciades /abaʃ/, són equivalents.
Sobre les vocals es té:
| Anterior | Central | Posterior | |
|---|---|---|---|
| Tancada | i | o | |
| Semicerrada | i | o | |
| Semiabierta | ɛ | ɔ | |
| Oberta | a |
Cóm escriure
Per a escriure en el dialecte barese es deuen conéixer estes regles:
- Per l'existència del cridat schwa, açò és, una "i" sorda al final de les paraules i representada gràficament com "ə", és un greu error gramatical no escriure-la.[4]
- És obligatori l'us dels accents:
- L'agut, utilisat per a les vocals que tenen sò tancat: é, í, o, ú
- El greu, utilisat per a les vocals que tenen sò obert: à, è, ò.
Regles dels accents
L'accent es posa sempre sobre la vocal que ho necessita:
- Quan la paraula té vàries vocals i es deu aclarir quin és oberta i quin tancada: abbàsce (avall); sparatràppe (esparadrapo); Ispàgne (Espanya).
- Quan la paraula és aguda i trunca: uajò (chic); accattà (comprar).
- Quan està sobre la i, per a indicar si és oberta o tancada: pupètte (menuda nina); néve (neu).
L'accent no es marca:
- Quan a la i final muda està antecedida per una atra vocal que és la tònica, és dir, quan la paraula és greu: deritte: dret; cheggine: primer.
- Quan una paraula és bisílaba i l'única vocal en sò i, ademés, tònica, és la que antecedix a la i final, sempre i quan no siga una i: mare: mar.[5]
Gramàtica
Eixemples de verps en barese:Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
- èsse (verp ser): ji baix, el teu si, jidde/jédde jè, nú sime, vú site, lore baix'/sonde.
- au o avé (verp haver): ji àgghie, el teu a, jidde/jédde a, nú avíme, vú avíte, lore onne/avene.
- parlà o parlé (verp parlar) : ji parle, el teu parle, jidde/jédde parle, nú parlàme, vú parlàte, lore parlene.
- scí (verp anar): ji voche, el teu va, jidde/jédde va, nú sciàme, vú sciàte, lore vonne.
- accattà o accatté (verp comprar): ji accátte, el teu accátte, jidde/jédde accátte, nú accattàme, vú accattàte, lore accáttene.
- fà o fé (verp fer): ji fazze/fazzeche, el teu fasce, jidde/jédde fa/fasce, nú facíme, vú facíte, lore fascene.
- tène (verp tindre): ji tènghe, el teu tine, jidde/jédde tène, nú tenime, vú tenime, lore tènene.
Texts en apulo-barese
Declarazzióne universàle de li deritte d'o Omene - Art.1 Tùtte li crestiàne nàscene lìbbere i che li stèsse derìtte. Tènnene cervìdde i chescénze i s'hònne a chembertà ccóme ce fuéssere fràte iùne che l'alde.
L'infern de Dante i el Càntic de les criatures
O nbiérne de Dante
N-ménze d'o' camíne noste de chèssa vite
ji em baix acchiàte jind'à nu voscke oscúre
ca la derètta vie jéve sparíte.
Ma ci l'av'à cundà li delure
de cusse voscke servagge i la strata storte
ca jind'o' penzire em crèsce la paúre.
Ma jè tanne amàre ca pésce jè de la morte;
ma pe cundà o béne ca truvéve,
àgghie à parlà de chèdda mala sorte.
Ji mo' no o sacce accóme m'acchiéve,
tanne assennàte stéve à chèdda vanne
ca la vie verace abbandunéve.
Dope c'avéve arrevàte tremuànne
gié 'n-gocchie à la fine de chèssa chiàne,
c'anghiéve o' core de sckande,
vedéve o cile tutte à manne à manne
ca s'ammandàve de la lusce d'o sole
ca nzignalésce la strate à ogne crestiàne...
O candeche de li criatúre de Sant Frangíscke
Jaldísseme, Neputènde, Segnore buéne,
Tuje baix' li lot, la glòrie i l'anóre i ogne benedizzióne.
A Té sole, Jaldísseme, Et tocchene,
i nisciúne omene jè dègne d'et menduvà.
Laudàte sije, Segnore mije, apprísse à tutte li criatúre Toje,
spésce frate mije mèstre sole,
ca jè lusce de sciúrne, i n'allumenésce à nú che jidde.
I jidde jè bèlle i allucésce che sblennore granne,
de Té, Jaldísseme, annúsce o valóre.
Laudàte sije, Segnore mije, pe soreme la lune i li stèdde:
'n-gile l'a criàte lucénde, sobraffíne i valénde, i bèlle.
Laudàte sije, Segnore mije, pe frate o vinde,
i pe l'àrie, li nuvele, o seréne i ogne timbe,
ca che chidde à li criatúre Toje li fasce refiatà.
Lavudàte sije, Segnore mije, pe soreme l'acque,
ca jè utele assé, terragnóle, prezzióse i chiàre.
Laudàte sije, Segnore mije, pe frateme o fuéche,
ca che jidde allumenísce la notte:
i jidde jè bèlle, allègre, 'n-carn i forte.
Laudàte sije, Segnore mije, pe sora nostre matre tèrre,
ca nge mandéne i ng'ènghie la vèndre,
i cacce tanne frutte i pure fiúre d'ogne chelore i l'èrve.
Laudàte sije, Segnore mije, pe chidde ca perdonene pe amóre Tuje
I suppòrtene malatíe i tríbbule.
Biàte a chidde ca l'onne à suppurtà che rassignazzióne,
ca dona Té, Jaldísseme, onne à jèsse ngoronàte.
Laudàte sije, Segnore mije, pe la sora nostra morta du cuèrpe
ca dona jèdde nesciúne omene ca refiàte pote scambà:
uà à chidde c'onne à muére jind'à li peccate murtàle;
biàte à chidde ca jèdde àd'à truvà jind'à la Volondà Toje Sandísseme,
ca à lore la seconda morte no nge l'ad'à fà male.
Laudàte i benedecite o Segnore mije i decite li gràzzie
I servite li che granne devozzióne.
Comparació en atres idiomes
| Barese: | Espanyol: | Italià: | Llatí: | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Attàne nèste, ca sta 'n-gile | Pare nostre que estàs en el cel | Pare Nostro, che sei nei cieli | Pater noster, qui és in
caelis |----- |
sandificàte jè o nome tuje. | santificado siga el teu nom, | sia santificato il tuo nome. | sanctificetur nomen tuum: |
| venghe à nnú o réigne tuje | venja a nosatres el teu regne | Venja il tuo regno | Adveniat regnum tuum. | ||||
| sèmbe che la volondà toje, | Faça's la teua voluntat | sia fatta la tua volontà, | Fiat voluntas tua | ||||
| menja 'n-gile acchessí 'n-dèrre. | aixina en la terra com en el cel | menja in cel, così in terra. | sicut in caelo et in
terra |----- |
Annúsce josce o pane nèste de tutte li dí | Dona-nos hui el nostre pa de cada dia | dacci oggi il nostro pane quotidiano | Panem nostrum quotidianum dona nobis hodie |
| i llivece à nnú li dibete nèste | i perdona les nostres ofenses | i rimetti a noi i nostri debiti, | Et dimitte nobis debitar nostra, | ||||
| menja nú li levame à l'alde | com també nosatres perdonem als que nos ofenen | menja noi li rimettiamo ai nostri debitori. | sicut et nos dimittimus debitoribus nostris. | ||||
| senar ne s'enducénne à nnú 'n-dendazzióne, | no nos deixes caure en la tentació | I senar ci indurre in tentazione, | Et ne nos inducas in temptationem; | ||||
| ma líbberace d'o' male. | i libranos del mal. | ma liberaci dal male. | set llibera nos a mal. | ||||
| Amen. | Amén. | Amen. | Amen. |
Variants locals
Depenent del dialecte de Bari mostra les àrees de les variacions locals. Per eixemple, l'expressió "Che c'è?" en italià, que significa "¿Qué hi ha?" pot variar en:
- Ci jè? (Barese)
- Ciobbà? (Andriese)
- Ce je? (Bitettese)
- Cé d'è? (Grume i Palese)
- Ce jèi? (Bitontino)
- Ce dona? (Terlizzese)
- Ci jò? (Barlettano)
- Ce d'è? (Molfettese)
Paraules i coses semblants en l'espanyol
Entre els dos idiomes estan moltes paraules semblants:
| Apulo-barese | Italià | Espanyol | |||
|---|---|---|---|---|---|
| abbàsce (/abbáʃ/) | giù | avall | |||
| ajíre (/aʒírə/) | ieri | ahir | |||
| cucchiàre (/kukiárə/) | cucchiaio | cullera | |||
| bandére (/bandérə/)/ bandíre (/bandírə/) drappe (/dráppə/) |
bandiera | bandera | |||
| lèngue (/léngwə/)/ lènghe /léngə/) |
lingua | llengua | |||
| mammà (/mammá/) | mamma | mare | |||
| mesale (/məsálə/) | tovaglia dona tavolo | mantel | |||
| mundiàle (/mundiálə/) | mondiale | mundial | |||
| muzze (/múʦə/) | mucchio | montó | |||
| arlògge (/arlóʤə/) | orologio | rellonge | |||
| sèggie (/siguesʤə/) | sedia | sagella | |||
| sparatràppe (/sparatráppə/) | cerotto | esparadrapo | |||
| zíngare (ʦíngarə/) | zinegaro | zíngaro | |||
| do (/dó/) | due | dos | |||
| réigne (/réiñə/) | regno | regne | |||
| cape (/cápə/) | testa | cap | |||
| négre (/négrə/) | nero | negre | |||
| acchessí (/akesí/) | così | aixina | |||
| tanne (/tan/) | tant | tan | |||
| cessà (/ʧəsá/) | forse | potser | |||
| réte (/rétə/) | dietro | darrere/arrere | |||
| sope (/sópə/) | sopra | sobre | |||
| semane (/səmánə/) | settimana | semana | |||
| sagne (/sángrə/) | sangue | sanc | |||
| paíse (/paísə/) | paese | país | |||
| pile (/pílə/) | capello, capelli | pèl | |||
| megghiére (/məgiérə/) | moglie, donna | dòna | |||
| cuèrpe (/cwérpə/) | corpo | cos | |||
| core (/kórə/) | cuore | cor | |||
| brazze (/bráʦə/) | braccio | braç | |||
| buéne (/bwénə/) | buono | bo | |||
| o sènde (/o séndə/) / sèndeche (/o séndəquə/) |
sono spiacente | ho sent | |||
| de nudde (/də núddə/) | vaig donar niente | de res | |||
| Giuànne (/ʤuánnə/) Juan / Juanne |
Giovanni | Juan | |||
| tuje (/tuʒə/) | tuo | teu | |||
| zite (/ʦítə/) | fidanzata | cita | |||
| strepià (/strəpiá/)/ strepié (/strəpié/) |
far male, rompere | estropejar | |||
| café (/café/) | caffè | café | |||
| die (/díə/) | giorno | dia | |||
| pegghià (/pəgiá/) o pegghié (/pəvaig guiar/) |
prendere | pillar | |||
| cine (/ʧínə/) | cinema | cine | |||
| sciuéche (/shwékə/)/ sciuéghe (/shuéguə/) |
gioco | joc | |||
| de (/də/) | vaig donar | - | Ispàgne (/Ispáñə/) | Spagna | Espanya |
| parajàcque (/per aʒákwə/), pero ara més popular 'mbrille (/əmbríllə/) |
ombrello | paragua | |||
| nuéve (/nwévə/) | nuovo | nou | |||
| tirabbuscióne (/tirabuʃónə/) | cavatappi | tirabuzón | |||
| semàne (/səmànə/) | settimana | semana | |||
| otre (/ótrə/) jalde (/yáldə/) |
altro | un atre | |||
| fuéche (/fuéquə/) | fuoco | fòc | |||
| criatúre (/criatúrə/) | creatura | criatura | |||
| muèrte (/muértə/) | morto | mort | |||
| die (/díə/), dia (/dia/) | giorno | dia | |||
| làpise (/llapisə/) | matita | llapis | |||
| clare (/clárə/) | chiaro | clar | |||
| 'mbriàche (/əmbriáquə/) | ubriaco | embriago |
- Per a pronunciar estes paraules: la "j" (coneguda en italià com "i llarga") té el sò de la "i" del Alfabet Fonètic Internacional, en canvi la "ə" (coneguda també com schwa i present en totes les varietats diatópicas italorromances meridionals o napolitanas) es pronuncia com la "i" francés, sense sò.[6]
- La pronuncia de la consonant "b" i "v", com en vàries atres lengues romançes, presenta el fenomen llingüístic conegut com betacisme.[7]
- El complement directe es esprime com en espanyol, en la "a" davant això (pígghie à Giuànne - pilla a Juan).
Paraules i coses semblants en el francés
| Apulo-Barese | Italià | Francés | Espanyol |
|---|---|---|---|
| buàtte (/buáttə/) | barattolo | boîte | tarro |
| cazítte (/catsíttə/) | calça | chaussette | mija |
| mestazze (/mestátsə/) | baffi | moustache | bigot |
| seméne (/səménə/) | settimana | semaine | semana |
| sparàgne (/sparàñə/) | risparmio | épargne | aforro |
| tirabbuscióne (/tirabushónə/) | cavatappi | tire-bouchon | sacacorchos, pero també tirabuzón |
| du (/dú/), que es pot dir de dos maneres: aixina i do | due | deux | dos |
| fenèstre (fənéstrə/) | finestra | fenêtre | finestra |
| accattà (/accattá/) | comprara | acheter | comprar |
| otre (/ótrə/), pero també jalde (/yáldə/) | altro | autre | un atre |
| veccire o beccire (/vəchírə/) | macellaio | bouchier | carnicero |
| bonsciúrne (/bonshúrnə/) | buongiorno | bonjour | bon dia |
"Falsos amics" del francés
| Apulo-Barese | Italià | Francés | Espanyol |
|---|---|---|---|
| madàme (/madáme/) | polizia | police | policia |
Refrans
- Ce 'nge n'am'à scí, sciamanínne. Ce senar 'nge n'am'à scí, senar 'nge ne sime scènne. (Si tenim que anar, anem. Si no tenim que anar, no anem.)
- o pulpe es cosce jinde à ll'àcqua soje. (El polp es cuina dins de la seua aigua.)
- Jè bèlle la pulizzíe, descí cudde ca es 'mbelò li metànde à ll'ammérse! (Que bo és ser net, va dir l'home que es va posar els calçons pel contrari!)
- M'accàtte nu gernàle? (¿Em compres un periòdic?)
- june, du, tré, quatte, cinghe, sèi, sètte, uètte, nove, dèsce. (un, dos, tres, quatre, cinc, sis, sèt, huit, nou, dèu.)
- Ce Parígge tenèsse o mare avév'à jèsse na piccola Bare. (Si París tinguera la mar, seria en la chicoteta Bari.)
- La lèngua barése. (La llengua barese.)
- La vite jè ccome na brioche, n'apertúre de cosce, na calàte de pésce i na bambíne crésce. (La vida és com un bollo, una obertura de cames, un peix que se li fica dins i una chiqueta creix.)
- Giuànne! Ce st'à ffasce? (Juan! ¿Qué estàs fent?)
- Bare jè o mègghie paíse. (Bari és el poble millor.)
- Sanda Necóle jè amànde de li frastíre, va pe mare i annúsce o pèsce! (Sant Nicolás és amant dels estrangers, va per la mar i du el peix!)
Noms en el dialecte barese
- A * Adriàne
(Adriano)
- Albírte, Albèrte (Alberto)
- Alessàndre (Alejandro)
- André (Andrea, Andrés)
- Toníne (Antonio)
- B
- Biàte, Beneditte (Benito , Benedicto)
- C
- Camílle (Camilo)
- Carle (Carlos)
- Carméle (Carmelo)
- Cire (Ciro)
- Coseme (Cósimo)
- Cristiàne (Cristià)
- Criste (Crist)
- D
- Damiàne (Damián)
- Daniéle (Daniel)
- Daníle (Danilo)
- Darie (Darío)
- Dàvide (David)
- Donàte (Donato)
- I
- Emiliàne (Emiliano)
- Enrí, Errí (Enrique)
- Ènze (Enzo)
- Èzzie (Ezio)
- F
- Fabbiàne (Fabiano)
- Fàbbie (Fabio)
- Fabbrízie (Fabricio)
- Federíche, Frederíche (Federico)
- Ferdinànde, Fernànde (Fernando)
- Filí, Filíppe (Felipe)
- Fiurénze (Florenoci)
- Frangíscke (Francisco)
- G
- Gabbriéle (Gabriel)
- Gaetàne (Gaetano, Cayetano)
- Gennà, Gennare, Scennare (Genaro)
- Giuànne (Juan)
- I
- Italo (Italo)
- L
- Lambèrte (Lamberto)
- Lé, Leonàrde, Lonarde (Leonardo)
- Loré, Lorènze (Lorenzo)
- Ludoví, Ludovíche (Luis, Ludovico)
- Luígge, Luí (Luis)
- M
- Marcè, Marcèlle (Marcelo)
- Marche (Marcos)
- Mariàne (Mariano)
- Màrie (Mario)
- Martíne (Martín)
- Matté (Mateo)
- Mattí, Mattíe (Matías)
- Mechéle (Miguel)
- Modèste (Modest)
- N
- Napoleóne (Napoleón)
- Natàle (Natalio)
- Colíne, Necole, Nicóle (Nicolás)
- P
- Pole (Pablo, Paulo)
- Piére (Pedro)
- Petrucce (Pedro)
- R
- Raffaéle (Rafael)
- Robbèrte (Roberto)
- Rocche, Rocco (Roque)
- Ruggére (Roger. Rogelio)
- S
- Salvatóre (Salvador)
- Sante (Sants)
- Simóne (Simón)
- T
- Tommàse (Tomás, Vaig prendre)
- O
- Umbèrte (Umberto, Humberto)
Referències
- ↑ «Francesco Saverio De Dodaro: La Puglia i i suoi dialetti». Archivat des de l'original, el 16 de novembre de 2011. Consultat el 11 de novembre de 2021.
- ↑ «Universitat de Verona: I verbi modali nei dialetti puegliesi».
- ↑ «Nando Romà: I dialetti pugliesi settentrionali.». Archivat des de l'original, el 12 de maig de 2021. Consultat el 12 de maig de 2021.
- ↑ «Stefano Canalis: Pugliese i salentino: alcuni fenomeni fonologici ».
- ↑ «Francesco Saverio De Dodaro: La Puglia i i suoi dpoeti dialettali». Archivat des de l'original, el 16 de novembre de 2011. Consultat el 11 de novembre de 2021.
- ↑ «Enciclopèdia Treccani: Definizione vaig donar "scevà" o "schwa"».
- ↑ «Laura Bafile:Betacisme i atre alternanze in dialetti italiani meridionali».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dialecto apulo-barese» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.