Diòcesis de Rutenia
.jpg)
La diòcesis de Rutenia o de Rússia (en latín: Dioecesis Rutheniensis, ) va ser una circumscripció eclesiàstica de l'Iglésia catòlica en Bielorússia i Letònia. Va ser suprimida de fet en 1307 pel gran duc de Lituània. Es tractava d'una diòcesis llatina, sufragánea de l'arquidiócesis de Riga.
Territori i organisació
La diòcesis estenia la seua jurisdicció sobre els fidels catòlics de rito llatí residents en el principat de Pólotsk en l'actual Bielorússia i en la part oriental de Letònia.
La sèu de la diòcesis es trobava en la ciutat de Pólotsk (o Pólatsk),[1] en a on es troba la Catedral de Santa Sofia. Esta iglésia va pertànyer a l'Iglésia ortodoxa abans ser ser la catedral catòlica, i va tornar a ser-ho després de la supressió de la diòcesis de Rutenia. Entre 1596-1654 i 1668-1839 va ser la catedral de l'archieparquía de Pólatsk de l'Iglésia greco-catòlica. Actualment és una iglésia que pertany a l'eparquía de Pólotsk i Glubókaye del exarcado bielorús de l'Iglésia ortodoxa russa.
Història
Antecedents
.png)
Al voltant de 1239, Tautvilas, nebot del gran duc de Lituània Mindaugas, es va convertir en l'hereu del principat de Pólotsk despuix de casar-se en la filla del príncip Bryachislav Vasilkovich. En 1248 o 1250, Tautvilas va aplegar a Riga per a concloure una aliança contra Mindaugas. Un requisit previ per a l'unió militar va ser la conversió de Tautvilas a la fe catòlica. No obstant, en 1252 Tautvilas, junt en el príncip de Samogitia Vykintas, va liderar un atac a la residència de Mindaugas en el castre de Voruta. Despuix de la derrota, les seues tropes es varen retirar a la residència de Vykintas en Rietavas, en a on Vykintas va morir, mentres Tautvilas va fugir a Galícia. Allí va participar en la campanya del príncip Daniel Romanovich de Galícia-Volinia contra el rei chec Ottokar II i en les campanyes contra els yotvingios. És possible que Tautvilas participara en la coronació del príncip Daniel en Drohiczyn com "rei de Rússia" en 1253, lo que va ser recolzat pel papa Inocencio IV.
Erecció de la diòcesis
En 1253, despuix del batisme de Mindaugas i la seua reconciliació en l'Orde de Livonia, Tautvilas va rebre de nou el principat de Pólotsk com a feu, pero va renunciar a la part de Lotigola. Com a príncip de Pólotsk, va intentar mantindre bones relacions en l'Orde de Livonia. Durant el seu regnat, va anexar el principat de Vítebsk a les possessions de Pólotsk, a on va nomenar al seu fill Constantino com a príncip. Cap a eixe any es va establir la diòcesis de Rutenia en sèu en Pólotsk. Existia fins a llavors allí la eparquía de Pólotsk, sufragánea de la metròpolis de Kiev del patriarcat ortodox de Constantinopla. El bisbe ortodox Simeón va abandonar la ciutat i es va refugiar en Tver, en a on va ser el primer bisbe de la eparquía de Tver.
El 20 de giner de 1255 per mig de la bula Primatuum cathedras, el papa Alejandro IV va confirmar l'erecció de Riga com arquidiócesis,[2] i en una atra bula del 31 de març de 1255 va confirmar les seues diòcesis sufragáneas, entre elles a la de Rutenia (Rutheniensem): «Episcopatus quoque inferius annotatos Rigensi ecclesie prout dicitur Metropolitico iure subiectos tibi successoribusque tuis auctoritate apostolica confirmamus videlicet Osiliensem Tarbatensem Curoniensem Wironiensem Culmensem Warmiensem Pomesaniensem Szambiensem Rutheniensem et Wersoniensem».[3]
Supressió
El 13 de juliol de 1260 les tropes samogitias varen derrotar a les forces combinades de l'Orde Teutònica i l'Orde Livonia en la batalla de Durbe. En 1261 Mindaugas va renunciar al cristianisme i va fer les paus en l'Orde de Livonia. En 1263 el duc de Nalšia i el príncip de Pólotsk, Gerdenis, despuix d'expulsar al fill de Tautvilas, Constantino, varen confirmar l'acort prèviament conclós en l'Orde de Livonia, en el que renunciaven a Lotigola en el castell de Volkenberg. En 1263 l'Orde de Livonia va restaurar les fortificacions del castell de Volkenberg en Mākoņkalns, prop del llac Rāzna. En 1275 el gran maestre de l'Orde, Ernst von Rassburg, va construir el castell de Daugavpils sobre l'antic montícul latgaliano de Naujene per a establir-se en les terres latgalianas conquistades i controlar les rutes comercials a lo llarc del riu Duina.
En 1290 el príncip sense hereus de Pólotsk, Constantino, va llegar el seu principat a l'arquebisbe de Riga, pero per guerres mútues en l'Orde Livonia, va vendre estos drets sobre Pólotsk al gran duc de Lituània. El príncip de Pólotsk era vassall de l'arquebisbe de Riga i les tropes de l'Orde de Livonia estaven estacionades en Pólotsk. Durant la guerra civil de Livonia en 1307 el gran duc de Lituània Vitenis va expulsar a la guarnició de l'arquebisbe de Riga de Pólotsk i la diòcesis catòlica de Rutenia va ser liquidada. Vitenis va incorporar el principat de Pólotsk al Gran Ducado de Lituània, i els lituans també varen reclamar les antigues terres del rei Jersikas en Latgalia i Selonia. Es coneix una carta del bisbe ortodox Jacobo de Pólotsk a l'arquebisbe de Riga en 1309 solicitant-li la restauració de relacions comercials i l'enviament de centeno per la pèrdua de collites i la hambruna que assolava les seues terres i mencionant la seua subordinació a Vitenis. Jacobo era bisbe des de 1298, per lo que la eparquía rival ortodoxa va deure continuar després de l'exili de Simeón.[4]
L'última volta que la diòcesis de Rutenia va ser mencionada, va anar en els protocols de 1312 de la cúria del papa Clemente V contra l'Orde Teutònica despuix de la dissolució de l'Orde del Temple:[5] «Czelouensis videlicet et Rutheniensis ecclesie conssitentes in regno predicto».[6]
Referències
- ↑ (en bielorús)Жлутка Алесь. Лацінская літаратура як феномен беларускай культуры Спадчына № 2-1993. С. 13-21.
- ↑ (en llatí) Bula Primatuum cathedras, en Bullarum diplomatum et privilegiorum sanctorum Romanorum pontificum Taurinensis editio, Vol. III, pp. 596-597.
- ↑ (en polac i llatí) ROMAN BODAŃSKI. POCZĄTKI HIERARCHII KOŚCIELNEJ W PRUSACH (1206—1255)
- ↑ (en bielorús) Якаў. Вялікае княства Літоўскае: Энцыклапедыя. У 3 т. / Рэдкал.: Г. П. Пашкоў (гал. рэд.) і інш.; маст. З. Э. Герасімовіч. — Мн.: Беларуская Энцыклапедыя, 2005. — Т. 2: Кадэцкі корпус — Яцкевіч. — С. 778. — 792 с. — ISBN 985-11-0378-0 (т. 2), ISBN 985-11-0315-2.
- ↑ Franciscus de Moliano (1312). Quellen zur Geschichte dones Deutschen Ordens. Bearb. von A. Seraphim. Königsberg, 1912.
- ↑ (en bielorús) Анты Сэларт. Полацкі князь Канстанцін і гісторыя Інфлянтаў у трэцяй чвэрці ХIII ст. Пераклаў з нямецкай Лявон Баршчэўскі. [1] archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diócesis de Rutenia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.