Diòcesis de Novigrad
La diòcesis de Novigrad (en latín: Dioecesis Aemoniensis seu Civitatis Novae, i ) va ser una circumscripció eclesiàstica de l'Iglésia catòlica en l'actual Croàcia. Es tractava d'una diòcesis llatina, sufragánea del patriarcat de Venècia. Va ser suprimida el 23 de maig de 1831 i restaurada com diòcesis titular en 1969 com a diòcesis de Novigrad, de Cittanova o d'Emona. Des del 26 de febrer de 2018 el seu arquebisbe titular a títul personal és José Avelino Bettencourt.[nota 1]
Territori i organisació
La diòcesis estenia la seua jurisdicció sobre els fidels catòlics de rito llatí residents en part del comtat d'Istria.
La sèu de la diòcesis es trobava en la ciutat de Novigrad (Cittanova en italià), en a on la catedral era l'iglésia de Sant Pelagio i Sant Màxim, actualment pertanyent a la diòcesis de Poreč i Polixca.
Història
La diòcesis d'Emona, en l'actual Liubliana, té orígens antics: el primer bisbe conegut va ser sant Màxim, que va assistir al Concili d'Aquilea en 381. Originalment va ser sufragánea del patriarcat d'Aquilea.
En el VII l'antiga ciutat d'Emona va ser destruïda i la sèu episcopal, segons l'opinió més estesa entre els historiadors, es va traslladar a Cittanova en Istria.
L'11 de giner de 1206 el papa Inocencio III va concedir al patriarca d'Aquilea el poder d'unir la diòcesis de Cittanova en la diòcesis de Capodistria, pero l'unió no es va realisar.
El 10 de maig de 1434 la diòcesis es va unir a la de Poreč o Parenzo per mig de la bula Cunctis orbis del papa Eugenio IV.[1] No obstant, la diòcesis de Cittanova va permanéixer subjecta al seu bisbe fins al seu decés, i l'unió es va abolir en 1448, cedint-se la diòcesis in commendam al patriarca de Grau, Domenico Michiel. En 1451, quan el patriarcat es va traslladar de Grau a Venècia, la diòcesis de Cittanova va permanéixer unida a la sèu patriarcal fins a 1465, quan l'unió es va dissoldre definitivament.
Despuix de la supressió del patriarcat d'Aquilea, el 19 de giner de 1753 la diòcesis va passar a ser sufragánea de la nova sèu metropolitana d'Údine. L'1 de maig de 1818 Cittanova va canviar de nou de província eclesiàstica, passant a ser sufragánea de Venècia.
Va ser suprimida pel papa León XII per mig de la bula Locum beati Petri el 30 de juny de 1828 i incorporada a la diòcesis de Trieste i Capodistria. L'efecte de la supressió es va subordinar a la vacant de la sèu, ocorreguda en el decés de l'últim bisbe, Teodoro Lauretano Balbi, el 23 de maig de 1831.[2]
Des de 1977 el seu territori forma part de la diòcesis de Poreč i Polixca.
Diòcesis titular
Des de 1969 Novigrad figura entre les sèus episcopals titulars de l'Iglésia catòlica com a diòcesis de Novigrad, de Cittanova o d'Emona. Des del 26 de febrer de 2018 el seu arquebisbe titular a títul personal és José Avelino Bettencourt, nuncio apostólico en Camerún i Guinea Equatorial.
Notes
Referències
- ↑ (en llatí) Bula Cunctis orbis, en Bullarum diplomatum et privilegiorum sanctorum Romanorum pontificum Taurinensis editio, vol. V, pp. 15-16.
- ↑ (en llatí) Bula Locum beati Petri, en Raffaele de Martinis, Iuris pontificii de propaganda fide. Pars primera, tom IV, Roma, 1891, p. 697.
Bibliografia
- (en llatí) Pius Bonifacius Gams, Séries episcoporum Ecclesiae Catholicae, Leipzig, 1931, pp. 770-771
- (en llatí) Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, [1], p. 74; [2], pp. XII, 81; [3], p. 96; [4], p. 70; [5], pp. 70-71; [6], p. 68.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diócesis de Novigrad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.