Diòcesis de Cissa
La diòcesis de Cissa (en latín: Dioecesis Cissensis, i ) va ser una circumscripció eclesiàstica de l'Iglésia catòlica en l'actual Croàcia. Es tractava d'una diòcesis llatina, sufragánea del patriarcat d'Aquilea. Va ser suprimida a principis del VIII i restaurada com diòcesis titular en 1970 com a diòcesis de Cissa. Des del 2 de febrer de 2019 el seu bisbe titular és Davant Jozić, qui des del 28 de juny de 2024 és arquebisbe a títul personal i nuncio apostólico en Armènia i Geòrgia.
Territori i organisació
La diòcesis estenia la seua jurisdicció sobre els fidels catòlics de rito llatí residents en part de Dalmacia.
La sèu de la diòcesis es trobava en la ciutat de Cissa. En l'alt Adriático, a finals de l'antiguetat, existien dos ciutats insulars en este nom: una en Istria, prop de Roviño; i l'atra en la vila de Caska en el municipi de Novalja, en l'illa de Pag en Dalmacia. En el passat els autors discrepaven sobre cual d'estes dos localitats era l'emplaçament de l'antiga Cissa; hui en dia, sembla prevaldre l'identificació en Novalja.[1] Plinio el Vell en el I menciona a Cissa en les seues obres.[2] Segons la tradició referent a la Cissa d'Istria, es diu que es trobava en una illa en la mar entre Brioni i Roviño i es va afonar en el VIII a causa d'un terremot, despuix del qual Roviño es va alçar com a centre urbà. En el cas de la Cissa de Pag, també es diu que es va afonar en la mar a causa d'un terremot.
Història
Se sap molt poc sobre la diòcesis que tenia la seua sèu en l'ara extinta ciutat de Cissa. Ademés, en el passat, alguns autors han qüestionat l'existència mateixa d'una diòcesis en Cissa, per algunes variants reportades en els manuscrits, a on, junt a l'ortografia cissensis, també apareix la de cenetensis, en referència a la sèu de Ceneda, l'actual diòcesis de Vittorio Veneto. Estudis de Paschini i Friedrich han demostrat que la diòcesis de Ceneda va ser fundada pels lombardos recent cap a finals del VII o principis del VIII, mentres que la de Cissa ho va anar en el VI.
Dos bisbes són atribuibles a la sèu de Cissa. Vindemio[nota 1] va assistir al sínodo de Grau, celebrat en una data no especificada entre 571 i 577, i convocat pel patriarca d'Aquilea, Elías. Capturat pel exarca Esmaragdo, Vindemio va ser dut a Ravena junt en atres bisbes per a abjurar del Cisma dels Tres Capítuls. De tornada a la seua pàtria, va repudiar l'abjuració forçada i va participar en el sínodo cismático de Marano al voltant de 590, convocat pel patriarca Sever.
Un bisbe de Cissa cridat Ursino va firmar les actes del concilie romà de 680.[nota 2] Despuix d'esta data la diòcesis va desaparéixer, per la destrucció de la ciutat a principis del VIII, potser a causa d'un terremot en el consegüent afonament de la ciutat baix el nivell del mar.
Diòcesis titular
Des de 1970 Cissa figura entre les sèus episcopals titulars de l'Iglésia catòlica com a diòcesis de Cissa. Des del 2 de febrer de 2019 el seu bisbe titular és Davant Jozić, qui des del 28 de juny de 2024 és arquebisbe a títul personal i nuncio apostólico en Armènia i Geòrgia.
Notes
- ↑ Zeiller (en Els origines chrétiennes dans els provinces danubiennes de l'empire romain, París 1918, pp. 139-140) atribuïx erròneament este bisbe a la diòcesis de Siscia en Panonia.
- ↑ Este bisbe va ser tradicionalment atribuït a la diòcesis de Ceneda.
Referències
- ↑ Davant Šonje, L'ubicazione della sèu del vescovo vaig donar Cessa, Vindemio, en: Atti del. Centre vaig donar Ricerche storiche vaig donar Rovigno, XI (1980-81), pp. 87-130.
- ↑ istarska Atlantida [1] archivat en Wayback Machine.
Bibliografia
- Francesco Lanzoni (1927). Li diocesi d'Itàlia dalle origini al principi del secolo VII (an. 604).
- Francesco Babudri (1919). «Il vescovato vaig donar Cissa in Istria», Gaetano Coanna i Figli (ed.). Atti i memorie della società istriana vaig donar archeologia i storia pàtria.
- R. van Doren (1953). «Cissa», Dictionnaire d'Histoire et de Géographie ecclésiastiques (en fr).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diócesis de Cissa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.