Descripció
Descripció[1] és explicar, de manera detallada i ordenada les qualitats de persones, animals, llocs, objectes, etc. La descripció servix sobretot per a ambientar l'acció i crear una que faça més creibles els fets que es narren. Moltes voltes, contribuïxen a detindre l'acció i preparar l'escenari dels fets que seguixen.
La descripció també es pot definir com la representació verbal de les traces pròpies d'un objecte. En descriure una persona, un animal, un sentiment, etc. S'expressen aquelles característiques que fan peculiar a lo descrit, i ho diferencia d'atres objectes d'una atra o de la mateixa classe.
Seqüència descriptiva
Per mig de la descripció, el parlant dona conte d'un estat de coses o d'un procés que ocorre regularment. Tres components estan en la base de la descripció: nomenar, localisar-situar i calificar. Un eixemple d'este model, molt freqüent en els texts escolars i manuals, són les definicions en les que s'expon el contingut d'un terme que se supon desconegut, en l'ajuda d'atres coneguts.[2]
Eixemple:
El lleó africà pertany als felinos, és d'un tamany molt gran d'aproximadament 1.75 metros, medint-ho des de la creu fins al sol, el seu llarc promig és de dos metros, medint-ho des del cap fins a la coa. Un animal adult aplega a pesar entre 180 i 200 Kg, i els machos conten en un gran cabellam que comprén tot el coll, el cap (exceptuant la cara) i part del llom. El seu color és pardo tendiente a dorat i és un dels felinos més grans que existixen, sent superats en tamany per alguns tipos de tigre, com el tigre de vengala.[3]
Procés descriptivo
En primer lloc cal diferenciar quins són les traces i les característiques importants. S'exigixen varis compliments per a una descripció.
- Observació: Per a poder descriure cal conéixer lo que es descriu. El primer pas és observar i anotar lo que caracterisa a l'objecte. Cal tindre en conte els elements que componen l'objecte i les qualitats que es perceben.
- Selecció: No és necessari que es descriga tot lo que s'observe. És imprescindible reduir la descripció a les traces i les característiques que resulten significatives.
- Ordenació: Les traces i les característiques no deuen aparéixer desordenats. És convenient presentar-los en un orde. Esta organisació, també cridada estructura de la descripció, pot ser de molts tipos depenent de l'orde espacial, de l'orde sensorial, de l'orde llògic, etc. Els tipos de l'orde espacial són lo lluntà i lo propenc...; els tipos de l'orde sensorial són la forma, el tamany, el color, etc.; i els tipos de l'orde llògic són de lo general a lo particular, de lo essència a lo secundari, etc.
- Redacció: És necessari elegir el vocabulari adequat. En el cas de les descripcions tècniques, les traces i característiques han de ser precises i rigoroses. En el cas de les descripcions lliteràries, cal buscar expressivitat, sugerència, etc., en atres paraules, lo que l'autor vullga transmetre a l'escoltant.
Classificació de la descripció
Descripció tècnica
La descripció tècnica es troba en texts de divulgació o texts d'explicació científica. La finalitat de la descripció tècnica és presentar objectivament un objecte classificant de manera ordenada les seues traces per a que es conega i es diferencie d'atres objectes.
Descripció publicitària
La descripció publicitària pretén convéncer al subjecte de les bondats d'un producte en l'intenció de que ho compre. Per a això se seleccionen els aspectes més positius. Són descripcions subjectives.
Descripció d'acort a la finalitat
Seguint la seua finalitat, es distinguixen descripcions tècniques, descripcions publicitàries i descripcions lliteràries.
Les descripcions tècniques i publicitàries tenen la mateixa finalitat, i la finalitat de la descripció lliterària és sugerir en el llector una emoció davant un objecte.
Descripció objectiva i subjectiva
Seguint l'actitut de qui la descriu, es distinguixen descripcions objectives i descripcions subjectives.
En les descripcions objectives no s'aprecien les emocions de l'autor, i en les descripcions subjectives sí s'aprecien.
- Descripció denotativa o objectiva: L'emissor informa sobre les característiques de lo descrit i li fa referència, intentant ajustar-se a la realitat i sense realisar valoracions personals. És pròpia dels texts científics i tècnics. Té una finalitat informativa: pretén mostrar la realitat tal com és.
- Descripció connotativa o subjectiva: L'emissor dona la seua visió particular sobre lo que descriu, triant les traces que més li interessen i afegint les impressions que eixes traces li produïxen. Sol utilisar un llenguage poètic, en abundància de figures retòriques.
Descripció del llenguage
- Científic: S'informa en un llenguage precís i objectiu lo que es percep.
- Lliterari: Informa sobre lo que es veu, pero utilisa el llenguage per a produir impressió de bellea i plaure estètic.
- Coloquial: És en la que s'utilisa el llenguage comú.
El llenguage en la descripció
Tant en llegir, com en analisar i en redactar una descripció es deu atendre als següents elements llingüístics:
- Verps: Abunden els verps d'estat, els verps de percepció i els verps de procés, estos són ser, estar, semblar, haver, etc.
- Temps verbals: Els temps verbals empleats seran tant verps en present com a verps en pretérito imperfecte.
- Substantius i adjectius: Els sustantius i els adjectius són les paraules que aporten més informació. Els sustantius classifiquen a lo descrit dins d'un conjunt de sers, i els adjectius expressen i definixen les traces i les característiques de l'objecte. No es deu abusar dels adjectius, que podrien resultar pesats.
Descripció de l'objecte
Seguint la descripció de l'objecte, existixen descripcions de persones, coses, llocs, estats d'ànim, etc.
- Topografia: És una descripció realisada d'un punt fix, sense que el descriptor este en moviment al moment de realisar la descripció. És aixina també la descripció dels paisages.
- Zoografia: És la descripció de tot tipo d'animals.
- Cronografia: És la descripció del temps o época en el que es realisa un fet.
- Hipotiposis: Descripció plàstica per mig de traces sensorials caràcters de naturalea abstracta.
Descripció de personages
La descripció de persones es denomina caracterisació. Depenent de les traces i les característiques, existixen diferents tipos de descripcions:
- Descripció física: L'autor se centra en l'apariència externa del personage, és dir, descriu les característiques físiques d'una persona. Este tipo de descripció també es denomina prosopografia.
- Descripció sicològica: Consistix en la descripció de l'interior del personage, és dir, el seu personalitat, la seua forma de ser, etc. Descriu les traces morals i sicològics d'una persona. En atres paraules, l'autor informa sobre cóm és un personage per dins. Este tipo de descripció també es denomina etopeya.
- Retrat: Descripció que pretén ser completa, ya que l'autor descriu tant l'aspecte extern del personage com l'aspecte intern, fent referències tant a les seues traces físiques com a les seues traces sicològiques, és dir, combina entre la prosopografia i la etopeya, que descriu completament les traces físiques i morals d'una persona.
- Autorretrato: És quan la mateixa persona realisa el seu retrat (es descriu a sí mateixa).
- Caricatura: És quan s'exageren o ironisen les traces físiques o morals d'una persona.
- Paralel: Comparació de dos personages reals o lliteraris.
- Laudatoria: Expon una visió idealizada de la persona, alaba les seues característiques.
Descripció de llocs
La descripció de llocs es denomina també topografia, i eixos llocs es denominen paisage. A l'hora de la descripció interessa tant la descripció dels personages com la descripció del lloc a on es troben. Existixen diferents tipos d'espais a on cal tindre en conte lo següent:
- Localisació: L'espai pot ser interior, exterior, natural o urbà.
- Perspectiva: La persona que estiga descrivint el lloc pot estar veent els objectes en una posició més propenca o en una situació més lluntana. En el cas de que estiga observant objectes lluntans es denomina visió panoràmica, i si està observant objectes propencs, es denomina descripció detallada.
- Impressió: La pretensió de la descripció no és solament descriure els objectes d'un lloc, sino produir sensacions, per lo que a part d'un lloc i uns objectes interessa també l'ambient. Un ambient pot estar compost per sensacions física com la lluminositat, la bellea, etc., o per sentiments i emocions, com la grandiosidad i l'harmonia.
Referències
- ↑
- ↑ Adam, J. M. (1992). Les textes: Types et prototypes. Récit, description, argumentation, explication et dialogue., París: Nathan.
- ↑ «Textos descriptivos: ejemplos explicados | Ejemplode» (en en-us) (2026-08-06). Consultat el 2026-10-03.
<br />