Delta Scuti
| Constelació | Scutum |
| Ascensió recta α | 18h 42min 16,4s |
| Declinació δ | -09º 03’ 09’’ |
| Distància | 202 ± 4 anys llum |
| Magnitut visual | +4,60 a +4,79 |
| Magnitut absoluta | -0,09 |
| Lluminositat | 39 sols |
| Temperatura | 6860 K |
| Massa | 2 - 2,2 sols |
| Ràdio | 4,1 sols |
| Tipo espectral | F2IIIp |
| Velocitat radial | -44,8 km/s |
Delta Scuti (δ Sct / 2 Scuti / HD 172748 / HR 7020)[1] és un sistema estelar en la constelació de Scutum. Encara que és solament la quarta estrela més lluenta de la seua constelació, provablement siga la més coneguda degut a que és el prototip d'un grup de variables que duen el seu nom, variables Delta Scuti. Es troba a 202 anys llum del sistema solar.
Les variables Delta Scuti presenten chicotetes variacions en la seua lluminositat. En concret, la magnitut aparent de Delta Scuti varia entre +4,60 i +4,79. Es pot considerar una variable cefeida de baixa massa, pero a diferència de les cefeidas clàssiques té múltiples periodos de pulsació superposts. Existix un periodo principal de 4,65 dies i un de secundari de 4,48 hores. Junt a estos hi ha periodos de 2,79, 2,28, 2,89 i 20,11 hores, lo que dona com resultat una curva de llum complexa.[2]
Delta Scuti és una jaganta blanc-groga de tipo espectral F2IIIp en una temperatura superficial de 6860 K. És 39 voltes més lluminosa que el Sol i la seua ràdio és aproximadament 4,1 voltes major que el ràdio solar.[2]
Delta Scuti té dos companyeres. Delta Scuti B, de magnitut 12,2, és una estrela de tipo K8 a 15,2 segons d'arc de l'estrela principal (Delta Scuti A), mentres que Delta Scuti C, de magnitut 9,2, és una nana groga de tipo G7V. La primera està separada de l'estrela principal una distància mínima de 870 UA i la segona 3000 UA.[2]
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Delta Scuti» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.