Anar al contingut

Delta Sagittae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Delta Sagittae A/B
Curva de llum de banda V per a Delta Sagittae
Constelació Sagitta
Ascensió recta α 19h 47min 23,26s
Declinació δ +18º 32’ 03,4’’
Distància 448 anys llum (aprox)
Magnitut visual +3,68 (conjunta)
Magnitut absoluta -2,01 (conjunta)
Lluminositat 2800 / 60 sols (aprox)
Temperatura 3630 / ? K
Massa 3,8 / 2,9 sols
Radi 125 - 152 / 2,6 sols
Tipo espectral M2II / A0V
Velocitat radial +2,5 km/s

Delta Sagittae (δ Sge / 7 Sagittae / HD 187076J)[1] és la segona estrela més lluenta de la constelació de Sagitta —la flecha— despuix de γ Sagittae. De magnitut aparent +3,68, es troba a una incerta distància compresa entre 448 anys llum (obtinguda per paralaxi) i 565 anys llum (calculada per interferometria).

Delta Sagittae és una estrela binària espectroscòpica, és dir, els seus dos components no han pogut ser resoltes visualment. L'estrela primària és una jaganta roja lluminosa de tipo espectral M2II que la seua temperatura superficial és d'uns 3630 K. El seu lluminositat està compresa entre 2800 i 4500 sols, el valor exacte depenent de la distància a al que es trobe. Té un radi 125 voltes més gran que el radi solar, lo que equival a un 60% de la distància existent entre la Terra i el Sol. Es pensa que és una estrela molt alvançada en l'evolució estelar, provablement en un núcleu inerte de carbono i oxigen. De la mateixa manera que atres jagantes roges és una estrela variable irregular, en una variació en la seua lluentor de 0,08 magnituts.[2]

La component secundària, en una lluminositat entre 32 i 60 voltes la del Sol (depenent la distància real a la que es trobe el sistema), és una estrela de la seqüència principal de tipo A0 o B9.5. La separació mija en la jaganta roja és de 8,8 UA —alguna cosa menys de la distància entre Saturn i el Sol— i el seu periodo orbital és de 10,20 anys. La jaganta roja té una massa de 3,8 masses solars i el seu acompanyant de 2,9 masses solars.[2]

Referències