Debat sobre l'existència d'escritura en l'Imperi Inca

El debat sobre l'existència d'escritura en l'Imperi Incaico consistix en les versions de cronistes i hipòtesis sobre l'existència o no d'algun sistema d'escritura en el Tahuantinsuyo o en la civilisació incaica en general, siga per a representar alguna llengua quechua, aimara o algun atre idioma. Actualment, l'existència d'escritura entre els incas es considera no provada.

En parlar d'escritura inca, es fa referència al mig pel qual els Incas varen poder haver expressat, en distints materials, texts o poemes en algun dels seus idiomes. Actualment és una miqueta gosat parlar d'una escritura inca lloc que no es coneix per tradició algun método en que la població inca haja deixat relats; no obstant, no són pocs els investigadors i historiadors que s'aventuren a dir que la civilisació inca, en el seu estat tan desenrollat, va deure buscar i trobar una manera de deixar "escrita" sobre la seua història i relats. Estos investigadors busquen trobar este sistema d'escritura principalment decodificando els possibles significats dels nucs en els quipus i en els dissenys geomètrics dels tocapus en els textils incas.També s'ha propost que varen poder influenciar als mapuches en els Püron i Ñimin. El número de cordeles colgantes va des d'1 fins a 1500.

Les senyals més fortes sobre la possibilitat d'una lliteratura inca no oral (provablement a través d'una escritura no alfabètica, si no Ideografica) està en els relats dels Cronistes (com Bernabé Cobo, Pedro Sarmiento de Gamboa, Cristóbal de Molina, etc despuix de comunicar-se en els Quipucamayocs) sobre el Puquin Cancha, que hauria segut una biblioteca inca construïda per Pachacútec (en la finalitat de ser un Museu pictòric), que contenia notícies genealògiques del linaje dels Sapa Incas, junt a registres de l'història de l'imperi i les seues conquistes, com també de les societats en l'época pre-inca (aplegant a mencionar històries d'un Diluvi universal), ademés d'archius sobre filosofia i teologia de la Religió incaica (per la qual també posseïa una utilitat de formació acadèmica anàloga a una Universitat). Hauria entrat en decadència despuix de la conquista espanyola, a on la resistència dels Incas de Vilcabamba varen poder haver traslladat el seu contingut al Paititi, mentres que els espanyols varen destruir el restant del contingut per mandat del Virrey Martin Henriquez en 1582 en la lluita contra la idolatría pagana. Encara que atres fonts mencionen que Felipe II d'Espanya, molt interessat per la cultura incaica, va voler rescatar alguns dels famosos panys i quadros pintats de la biblioteca per a estudiar-los en Espanya, pero es varen perdre en un naufragi de 1572.

"despuix que va tindre ben averiguat tot lo més notable de les antiguetats de les seues històries hízolo tot pintar per la seua orde en taulons grans i va posar en les Cases del Sol una gran sala a a on les tals taules que guarnides d'or estaven, estigueren com nostres llibreries i va constituir doctors que saberen entendre-les i declarar-les. I no podien entrar a on estes taules estaven sino el Inga o els historiadors sense expressa llicència del Inga"

Sarmiento de Gamboa^{cita requerida}

"Després Pachacuti Inga Yupanqui hiso ajuntament general en els mes antics i sabio del cuzco i d'atres parts, i en molta diligència averigue les històries de les antiguedades d'esta terra, principalment dels ingas, i mandólo pintar, i va manar que es conservaren per l'orde que vaig dir quan vaig parlar del modo que vaig haver en l'examen d'esta història"

Sarmiento de Gamboa^{cita requerida}

"una taula i quipos a on estaven assentades les edats que varen haver els dits Pachacuti Inga i Topa Inga Yupanqui el seu fill i Guayna Cápac, fill del dit Topa Inga i que per la dita taula i quipo varen vore que va viure Pachacuti Inga Yupanqui cent anys i Túpac Inga Yupanqui fins a cincuenta y ocho o xixanta anys; Guayna Cápac, fins a xixanta anys». Rifiriéndose al dret penal també recorden les Informacions de 1582 en el Cusco que "per atres senyals que tenien en unes taules de diferents colors... entenien la pena que cada delinqüent tenia".

Virrey del Perú Francisco de Toledo^{cita requerida}

"I per a entendre l'orige dels seus idolatrías, perque no utilisaven escritura, tenien una casa del Sol anomenada Poquen Cancha, que se situa prop de Cusco, ompli de pintures sobre la vida de cada u dels Yngas i sobre les terres que varen conquistar i sobre el seu orige."

Cristóbal de Molina^{cita requerida}

“Fòra d'esta diligència, suplien la falta d'escritura, part en pintures com els de Mèxic, encara que les de Pirú eren molt toscas, part a lo mes en quipus”

José d'Acosta^{cita requerida}

Possibles sistemes d'escritura

Pre-Inca

Per una atra part, alguns clercs i cronistes espanyols, dels sigles XVI i XVII, (com Fernando de Montesinoso Diego González Holguín) varen relatar que en temps pre-incas si va poder haver existit un sistema d'escritura alfabètica, cridada Qquelcca (que en quechua significa escriure o dibuixar), pero que, en temps del Inca Túpac Cauri Pachacuti, es va donar la seua prohibició (en amenaça de pena de mort) i en l'objectiu d'usar-se els quipus en el seu lloc. Segons la tradició oral, es va deure a que un oràcul li va revelar que l'us d'escritura solament provocava desastres naturals i que ya havia passat 4 sigles abans que l'us d'escritura havia coincidit en l'invasió de pobles bàrbars (provinents de l'actual Brasil i Colòmbia), en a on havia fallit el sobirà d'eixe llavors en la defensa del Cusco, ciutat que quedaria casi deshabitada i en una decadència tal que els amautas havien oblidat com practicar l'escritura i no volien tornar a usar les lletres per por a dur noves tragèdies.

"Tupac Cauri va manar per llei que, so pena de la vida, cap tractara de quilcas, que eren pergamins i certs fulls d'arbres en que escrivien, ni usaren de cap manera de lletres. I perque temps despuix un sabio amauta invent uns caràcters, ho varen cremar viu".

Montesinos, XVII^{cita requerida}

El debat sobre l'existència d'alguna forma d'escritura prehispánica en els Vages seguix sense tindre una conclusió clara fins a la data, no obstant, els cronistes colonials (com Sarmiento de Gamboa, Cristóbal de Molina, José d'Acosta, Guamán Poma) si revelen l'existència de mecanismes d'inscripció de la memòria i de la paraula en l'Imperi Inca, sobretot a través de taulons pintats.Segons l'antropòlec francés, Christian Duverger, l'escritura incaica existix, pero desafia les convencions occidentals.

"És temps provablement hui de reconsiderar la qüestió de l'escritura en tota l'àrea amerindia. Ya que, en els Vages, en l'àrea del Carib o inclús en Amazonía, lo que l'ull occidental fins ara no ha percebut més que com a ornamentacions de caràcter decoratiu corresponen segons tota provabilitat a un còdic ideográfico llest per a recuperar el seu antic estatut d'escritura"

Christian Duverger, "Els Précolombiens connaissaient-ils l'écriture?" en "Els collections de l'Historie", pp. 32-37

En la Casa del Inca (de la Reserva comunal Amarakaeri, en el Departament de Mare de Deu), declarat Patrimoni Cultural de la Nació en 2021, es troben estranyes inscripcions en possible signe d'escritura prehispánica. Pese al nom del lloc, no se sap exactament si va pertànyer o no a la cultura inca, o si és un recint pre-inca.

Decodificando Quipus

Artícul principal → Quipu.

Representació d'un quipu.

És de recordar al respecte que en els Vages no es coneixia l'escritura en caràcters sobre una superfície, tal i com s'entén en occident, pero els quipus semblen haver segut una eficaç ferramenta mnemotècnica en les llabors administratives de la civilisació Inca i que podrien haver servit per a recordar fets ocorreguts.

Es postula que eren un sistema equivalent a l'escritura puix és possible conseguir més de 8 millons de combinacions gràcies a la diversitat de colors de cordes, distància entre cordes, posicions i tipo dels nucs possibles. Hi ha alguns pobles andinos, ubicats en zones alluntades, que mencionen tindre tradicions orals "escrites" en els quipus de la seua localitat.

Els quipus, ademés de complir en funcions de contabilitat, també tenien una utilitat de guardar mensages i registres històrics.

William Burns Glynn planteja que els quipus eren llibres en una escritura alfanumèrica a on els números simbolisats en cada nuc representen una consonante de la llengua quechua i, a la seua volta, tenen una equivalència en els dibuixos geomètrics utilisats en cenefas textils i en la alfarería, en la qual cosa ells també es convertixen en texts d'escritura incaica i important.

El 12 d'agost del 2005, la revista Science inclou el reportage "Khipu Accounting in Ancient Peru" ("Contabilitat en Quipu en l'antic Perú") de Gary Urton i Carrie J. Brenzine segons el qual per primera volta s'haguera dessifrat un element no numèric en un quipu: un topònim per al poble de Puruchuco a l'inici del mateix, constant de tres nucs óctuples.

L'artiste cusqueño Antonio Willka Wallpa, en 50 anys de trayectòria d'investigació, hauria afirmat dessifrar 55 caràcters de l'alfabet inca, i sobretot els Números incas, en el seu llibre "Qhapaq Khipu Teqse Simi".Pero hi ha cuestionamientos per basar-se en els controvertits Documents Miccinelli de dubtosa credibilitat.Atres investigacions de dubtosa fiabilitat és la presentada per K'elli Tawanti Suyu Manta per absència de referències bibliogràfiques.

Tocapus: dissenys en textils

Artícul principal → Tocapu.

Els tocapus eren uns dissenys textils que, depenent dels colors, les figures i la combinació d'estes creaven tot un llenguage escrit. Estos tocapus no solament s'ampraven per a transmetre l'idioma sino que també s'usaven matemàticament. A causa de la seua dificultat, es necessitaven varis anys d'estudi fins a poder llegir en facilitat; per açò solament li'l podien permetre els grans dignatarios.

L'antropòloga nortamericana, Gail Silverman, despuix de 50 anys d'investigacions (apelant a senyes etnogràfiques recollits entre 1979 i 1991, junt als relats dels cronistes com Santa Cruz Pachacuti), publicaria el llibre “Quillca. L'escritura dels Incas” en 2023, en el que es va concloure que els Incas si haurien posseït una forma d'escritura pictogràfica (generant la confusió de que no tingueren escritura, perque està no posseiria caràcters, o sifres o figurillas), i que per a dessifrar-ho es té que decodificar les formes geomètriques dels Tocapus (que podrien ser tant símbols heràldics, com també fonema gràfics), ya que els incas haurien usat formes geomètriques per a fixar els seus coneiximents i paraules. La raó de que es perguera la memòria de l'escritura prehispánica del quechua hauria segut per l'incendi del Quipucancha (universitat incaica a on es guardaven i formava als intérprets dels quipus).

“…sentint-se (Huaina Capac) prop de la mort va fer el seu testament com entre ells era costum, i en una llarga vara, a manera de bàcul, va ser posant ralles de distints colors en que es coneixia i entenia la seua última i postrera voluntat”

Santa Cruz Pachacuti, 1530^{cita requerida}

Vore també

• Sistema d'escritura
• Llengües preincaicas
• Llengua general quechua
• Idioma aimara
• Idioma puquina
• Quipu
• Tocapu
• Quilca (art rupestre)