Quilca (art rupestre)

Quilca és un terme en llengües quechuas i aimara que designa en les civilisacions andinas l'art rupestre, pictogrames, petroglifos o marques culturals sobre roques.

Història

Des de l'época del Tahuantinsuyo (imperi incaico) el terme quilca, i les seues variacions semàntiques en els idiomes quechua i aimara, designava positivament les arts gràfiques, pintar o dibuixar. A partir de l'invasió espanyola, i la creació de la colónia, el terme es va escomençar a utilisar per a identificar a l'escritura europea en forma genèrica, com ho atesten antigues cròniques o els diccionaris dels sigles XVI i XVII (per eixemple el diccionari del quechua de Diego González Holguín de 1608 [1989]). Durant el periodo colonial (1533-1824) i fins a la primera mitat de el XX, en el periodo republicà, el terme va caure en desús i va semblar oblidat. No obstant, en 1936 el geógrafo Javier Polze Vidal va recuperar el significat original de la paraula establint la primera relació entre el concepte «quilca» i l'art rupestre en explorar la roca anomenada Quilla Rumi en el riu Huallaga, roca que contenia més de «docientos signes ideográficos», és dir figures pintades. Polze va dessifrar el significat del terme compost quilla-rumi, que es va interpretar com a ‘escritura sobre roca’ o ‘art en roca’, «art rupestre» en la seua accepció actual més generalisada (Polze 1946). En 1947 el mateix Javier Polze Vidal funda el Departament d'Investigacions Toponímiques de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos i porta a terme exploracions en Llima i Huánuco utilisant la premissa de que el topònim quilca, en els idiomes natius del Perú, indica l'existència de llocs en art rupestre («centres de quilcas») descobrint decenes d'estos llocs en eixes zones del Perú (UNMSM 1959-1960, Polze 1962-1963, Echevarría 2009). Atres referències independents per al concepte quilca, referides a arts gràfiques o escritura han segut propostes per Porras Barrenechea ([1963] 1999) i Victòria de la Jara ([1964] 2010) pero solament basats en documentació històrica. El treball de Javier Polze Vidal ha segut pioner per a l'estudi científic de l'art rupestre i un gran alvanç en l'arqueologia peruana en bases en la seua pròpia terminologia nativa.

Referències

Bibliografia

• (2009).AURA Newslleter.26(2)ISSN 0813-2666.Consultat el 28 de giner de 2012.

• Gonzales Holguin ([1608]1989). Vocabulari de la Llengua General de Tot el Perú cridada Llengua Qquichua o del Inca (PDFPDF), 3ra edició, Llima: Editorial de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos. OCLC 472299777.

• (2010).Bolletí APAR.1(4)ISSN 2075-6798.

• Porras Barrenechea (1999). Fondo Editorial (ed.). Indagacions Peruanes, El Llegat Quechua, 1ra edició, Llima: Universitat Nacional Major de Sant Marcos. ISBN 9972-46-069-x.

• (1946) Universitat Nacional Major de Sant Marcos (ed.). Història i Geografia del Perú, Les Huit Regions Naturals del Perú, 1ra edició, Llima. OCLC 253615608.

• UNMSM (1959-1960). Facultat de Lletres, Departament de Geografia (ed.). Primera Exposició Nacional de Quilcas, 1ra edició, Llima. OCLC 560518561.