Anar al contingut

Dólar de Columbia Britànica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El dólar de Columbia Britànica o menys conegut com a dólar britanocolombiano va ser l'unitat monetària de la colónia de la Columbia Britànica que solament va emetre paper moneda des de 1862 fins a 1871, quan es va incorporar al Domini de Canadà. Com era equivalent al dólar canadenc, es subdividía en 100 centaus pero com no va falcar monedes, llevat quatre ensajos de 1862 que mai varen aplegar a circular i després de que s'oficialisara este sistema monetari en 1865, varen escomençar a usar les monedes canadenques.

Tenia paritat en la lliura esterlina a raó d'1 lliura per 4,866 dólars. El dólar britanocolombiano ya havia segut adoptat com a moneda de la llavors separada colónia de l'Illa de Vancouver en 1863 pero a falta de monedes pròpies, de la mateixa manera que la seua veïna, utilisaven les canadenques des de 1865 i en 1866 finalment es varen fusionar en una sola colónia.

Història

En l'illa de Vancouver, específicament en la seua chicoteta illa adjacent de Nutca, en 1788 va escomençar a circular els dólars espanyols que eren d'us internacional, ya que es va fundar un establiment britànic cridat Friendly Cove per a fer un comerç marítim de pells en els chinencs pero varen ser desestajats pels espanyols en 1789 dirigits pel capità Esteban José Martínez, que va construir una bateria de canons i un establiment cridat Santa Creu de Nuca, el qual seria desmantellat als tres mesos per orde virreinal.

En 1790 el capità espanyol Pedro Alberni al mando de la Primera Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya va reconstruir l'assentament i va fundar el veí Fort de Sant Miguel de Nutca en ajuda de Macuina, líder dels Nuu-chah-nulth que comerciaven en les pells de llúdria i castor en russos, portuguesos i britànics des de 1785, i en 1791 Alberni va ser nomenat pel virrey com a governador de Nutca, i d'esta manera el nominal territori homònim quedaria anexat al Virreinato de Nova Espanya fins a 1795, que per les Convencions de Nutca va deixar el territori obert a la colonisació britànica i espanyola de la costa nort-oriental del Pacífic des d'Oregó fins a Alaska, i llavors en abandonar-ho, el cap Macuina va tornar a prendre possessió de tota l'illa.

En els territoris de la Nueva Caledonia (Departament de Columbia i Oregó), els britànics a través del seu Companyia del Noroest varen fundar des del nort a Fort Saint John en 1794, Hudson's Hope, Fort Nelson i Fort McLeod en 1805, Fort Saint James en 1806 i Fort George en 1807, per lo que escomençarien a usar-se les escasses monedes de la lliura esterlina i els tokens «de Machin» i «del Barco» del chelin colonial[1] —la companyia va falcar uns tokens propis de latón i de coure en ceca en Birmingham en 1820 cridats pell de castor del Noroest (Northwest beaver pelt token, en anglés) i va seguir circulant despuix de 1821— pero en la zona meridional dels rius Columbia-Snake va escomençar a circular el dólar nortamericà des de 1811 en la fundació de Fort Astor per l'empresari germà-nortamericà John Jacob Astor de la Pacific Fur Company pero després de la guerra de 1812 va ser venuda a dita companyia britànica en 1813.

En el començ de les guerres napoleòniques en Europa en 1803, va distraure els esforços colonizadores del territori i pel Tractat Adams-Onís de llímits hispà-nortamericà, est va adquirir els drets espanyols en la zona en 1819 pero passarien algunes décades per a colonisar el territori novament, lo que va ser aprofitat per la Companyia de la Baïa d'Hudson (que en 1821 va absorbir a la Companyia del Noroest) per a alvançar en els llocs més meridionals, com els forts Vancouver en 1824 i Oregó en 1829 (posteriorment varen ser erigits el fort Umpqua en 1832 i en 1834 els forts Hall i Boise), i en a on va circular des de 1821 la lliura de la Baïa d'Hudson, que utilisava les reacuñaciones de tokens del Noroest i paper moneda propi, i el dólar de l'ancora de l'Amèrica britànica fins a 1831, de la mateixa manera que en la veïna illa de Vancouver, ya que seria remplazado pels penics d'argent del chelin colonial.[2]

Novament tornaria a circular el dólar nortamericà, a través de la senda d'Oregó i en la fundació de Portland en 1844, fins que pel tractat de llímits de 1846, any en que es va dividir el territori en dos, es va estendre l'us fins al paralel 49 nort. Posteriorment l'illa de Vancouver va passar a ser nominalmente una colónia de la Corona en 1849 —any que el Territori d'Oregó va falcar les seues pròpies «monedes del Castor» del dólar oregoniano d'or[3] en ceca d'Oregó City i que utilisarien illegalment fins a 1864— encara que seguia administrada per dita companyia privilegiada i en a on seguien circulant les monedes d'argent del chelin colonial i la lliura de la Baïa d'Hudson (fins a 1865).[2]

En la part nòrdica en les illes de la Reina Carlota (també varen circular els penics d'argent del chelin colonial fins a 1865), dita companyia britànica que també administrava el restant dels territoris —la Terra de Rupert i el Territori Nort-occidental i que també usaven antigament la pell de castor com diners mercaderia— reacuñó en mateixa data de 1820 com ya es va citar, tokens de la seua fracció monetària pròpia cridada castor fet de la Baïa d'Hudson (Hudson's Bay made beaver tokens, en anglés) pero en el nom de la Companyia del Noroest fins a 1854, any en que es varen falcar en el nou nom de la companyia[4] i que es varen usar fins que en 1858 es va crear la colónia de la Columbia Britànica,[5] la qual seguiria usant els chelins colonials fins que escomençarien a escassejar en 1861.[2]

En 1862 es va emetre paper moneda del dólar britanocolombiano —encara que va haver un amago d'acunyament en enguany pero solament es varen fer models (patterns,[6] en anglés)— que va passar a utilisar-se en l'illa de Vancouver pero al no falcar monedes pròpies, abdós colónies varen usar des de 1865 les del dólar canadenc i es varen unir en una sola colónia en 1866, per a adherir-se abdós al Domini britànic del Canadà en 1871.[5]

Billets

En 1862 es varen introduir els primers billets del Tesor i els billets bancaris autorisats , denominats en dólars. Els billets del Tesor tenien denominacions de 5, 10 i 25 dólars, mentres que els billets emesos pel Banc de Columbia Britànica tenien denominacions d'1, 5, 20, 50 i 100 dólars. Recent varen ser oficialisats en l'any 1865.[7]

Vore també

Referències

  1. ↑ Krause, 1997, pp. 1068 i 1070.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Krause, 1991, pp. 777 i 1135.
  3. ↑ Krause, 1991, pp. 1820-1828.
  4. ↑ Gray, 2004, p. s/d.
  5. ↑ 5,0 5,1 Krause, 1984, p. 241.
  6. ↑ Krause, 1984, p. 257.
  7. ↑ Pick, 1990, p. s/d.

Bibliografia

  • (2004).«The Museum Called Canada».Random House.Toronto:
  • (1984).«Standard Catalog of World Coins».Colin R. Bruce II.Estats Units d'Amèrica:10ª ed.
  • (1991).«Standard Catalog of Word Coins».Colin R. Bruce II.Estats Units d'Amèrica:17ª ed.
  • (1997).«Standard Catalog of World Coins. 18 th century edition 1701-1800».Colin R. Bruce II.Estats Units d'Amèrica:2ª ed.
  • (1990).«Standard Catalog of World Paper Money: Specialized Issues».Colin R. Bruce II. Krause Publications.Estats Units d'Amèrica:6ª ed.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Dólar_de_Columbia_Britànica&oldid=1428379»