Cydia nigricana

arna del pésol (Cydia nigricana)

L'arna del pésol (Cydia nigricana) és una arna de la família Tortricidae. És considerada una de les plagues oligófagas del pésol.

Morfologia i biologia

l'envergadura de les ales és d'aproximadament 13-17 mm. Ales anteriors de color marró obscur o marró-gris en lluentor metàlica. En algunes franges clares (7-12 mm) prop de la frontera en el alerón davanter, disminuint en la frontera exterior de la seua base. Se li troben algunes taques obscures i taques blanques prop de la frontera de l'ala posterior. Les ales posteriors són de color groc-blanc.

l'ou és de forma ovalada (0,75 a 0,8 mm), el qual es aplana en un costat. Al principi té un color blanc i despuix es convertix en groc. Al final, el color es torna obscur.

La larva alcança els 14 mm de llarc. Al principi és de color blanc, a continuació, de color groc en el cap obscur i escutelo anal. Conta en huit llínees de barrugues obscures en pèls. La larva també té 8 parells de pates (3 parells en el tórax). La llongitut del cos de bues de color groc-marró varia de 5 a 7 mm. L'excés de temps d'hivernació es porta a terme durant la 5° fase de larva, dins d'un dens capoll en sols de terrenys de pésols i llentilles.

Un número insignificant d'orugas passen l'hivern en llocs a on se seca i es trilla el gra. Els insectes es convertixen en crisálidas, en els seus capolls, baix terra durant el més de maig. El periodo de bues dura 10-18 dies.

Els primers adults apareixen durant el periodo de floració de l'arveja selvada i del pésol. Quan apareixen els primers brots, les arnes es troben en els pésols.

Despuix del acoplament, que té lloc al cap de 4-7 dies despuix d'emergir del capoll, comencen a posar ous.

Les arnes volen de nit i viuen 10-14 dies.

l'oviposición de massa ocorre a principis de juliol. La oviposición té una duració de 25-30 dies. Posen els seus ous en grups d'un, dos o tres (rarament quatre) en els fulls superiors (costat inferior), pedúncul, campana, tallos. Este desenroll embrionari dura 6-10 dies. La fecunditat alcança els 200 ous. Les orugas per a incubarlos es penetren en les baïnes i roseguen grans des de dalt.

Per lo general, un, rara volta dos o més (fins a quatre) orugas estan situats en les baïnes.

Tot el periodo larval (en una duració de 16-25 dies) es produïx dins d'una baïna. Les larves tenen cinc estadis i quatre mudes. A continuació, l'insecte fa un forat en la paret de la baïna foliar i ix, fent un capoll en el sol. Açò té lloc quan les baïnes maduren i les plantes se sequen (des de finals de juliol i fins als primers dèu dies de setembre).

Les orugas del quint estadi que no varen terminar la seua alimentació entren en diapausa.