Cuevas de Mogao

Cuevas de Mogao

Les coves de Mogao (chinenc: 莫高窟, Wade-Giles: Mo⁴kao¹ K'o¹, pinyin: Mògāo Kū) són un conjunt de 492 temples situats prop de la ciutat de Dunhuang, en la província de Gansu de la República Popular China. Li les coneix també com les coves dels mil Budas (chinenc: 千佛洞, pinyin: qiān fó dòng), les grutas de Mogao o les coves de Dunhuang. En l'any 1987 varen ser declarades per l'Unesco com Patrimoni de l'Humanitat.

Les coves de Mogao són el major ming-oi d'Àsia central, formant un conjunt de més de 400 temples, decorats en pintures murals i a on troben mils d'escultures, manuscrits, etc. Estes grutas es troben en un important enclavament de la Ruta de la Seda, que fins a l'Edat Moderna i des de la prehistòria va ser una ret comercial que va aplegar a comunicar en la seua época d'esplendor el gran Imperi chinenc i l'Imperi romà. Durant molts sigles va ser un important centre d'oració budista, possiblement per la seua important posició geogràfica, que a pesar de que es troba en mig del desert del Gobi, va fer que este enclavament es convertira en la porta occidental de China o de l'est asiàtic.

Història

Arquitectura de l'estil de la dinastia T'ang, d'una fresca que descriu la terra budista.

Segons la llegenda local, en l'any 366 d. C., un monge budiste local, Lo-tsun (o Li Zun), va tindre una visió de mils de Budas en els reflexos dels rajos de sol que centelleaban com a vengales sobre la paret de arenisca d'un penya-segat i va convéncer a un acomodat peregrí de la Ruta de la Seda per a que fundara el primer dels temples.

Des de el IV fins a el XIV, els monges budistes de Dunhuang varen coleccionar escritures dutes de l'oest. Molts peregrins varen passar per la zona, pintant murals en l'interior de les coves. Estos murals cobrixen una superfície de 42 000 m². Contenen més de 2500 escultures pintades. En el XIV les coves varen ser abandonades.

Les coves de Mogao són les grutas budistes més famoses de tota China. Junt en les de Longmen i les de Yungang forma el grup de llocs esculturals antics de China de més renom.

Els murals, construïts durant la dinastia Wei del nort, tenen un aspecte prou simple i estan fortament marcats per l'influència índia. Els que es varen construir durant la dinastia Sui són més realistes i detallats. Les coves que es varen pintar durant la dinastia Tang són molt més desenrollades i els seus paisages inclouen multitut de personages. Durant la dinastia Song es va continuar en esta perfecció que va entrar en decadència durant el periodo de la dinastia Yuan.

Els monges budistes valoren l'austeritat en la vida i esperaven que estes coves remotes els ajudaren a alcançar l'allumenament. Les pintures servien d'ajuda a la meditació com a representació visual de la seua busca de la perfecció i com a ferramentes per a informar als chinencs sobre les creències i històries budistes.

A principis de el XX, un chinenc taoísta de nom Wang Yuanlu, es va nomenar a sí mateix guardià d'alguns dels temples. Wang va descobrir una important cantitat de manuscrits. Alguns expedicionarios occidentals varen acodir a la zona interessats per la troballa. Wang es va embarcar en l'ambiciós proyecte de reconstruir alguns dels temples. Per a això, va solicitar donacions a les ciutats veïnes i a alguns dels exploradors interessats en els manuscrits com Aurel Stein i Paul Pelliot.

Arqueologia

El viage a l'oest de Zhang Qian en una pintura de Mogao.

Lliure manuscrit trobat en Mogao.

Artícul principal → Manuscrits de Dunhuang.

Dunghuang i els seus santuaris varen sobreviure durant sigles fins que en el XX va ser descobert, o redescubierto, pels europeus. És ací, concretament, un 12 de març de 1907 quan l'arqueòlec britànic d'orige hongarés Aurel Stein, junt al monge taoísta, Wang Yuanlu, varen començar les excavacions en Mogao. Tres mesos despuix el sinólogo francés Paul Pelliot, que dominava el chinenc clàssic i atres llengües centroasiáticas, va traçar per primera volta el mapa cartogràfic de les Grutas de Mogao; les va enumerar, va fotografiar exhaustivament, va registrar totes les transcripcions dels murals i va descriure l'estructura de les coves i les seues decoració internes. Va assentar aixina les bases per a l'estudi d'una nova disciplina específica denominada Dunhuanglogía.

Pronte es va descobrir una cantitat inimaginable de material, documentació en llengües com el sánscrito, sogdiano, tibetano i chinenc, entre moltes atres desconegudes. Abundants pintures murals budistes sobre paper o seda, que tenien gran importància en tractar-se d'obres de la dinastia Tang. cal recordar que durant esta dinastia les rutes de la seda varen tindre un dels seus moments de major esplendor. Els murals són en la seua major part de temàtica budista: retrats de budas i divinitats, narracions dels sutras expostes per mig de la successió de menudes escenes, chafades de personages budistes històrics i mitològics difosos des de l'Índia, China i Àsia Central, etc. Per lo demés, els murals nos oferixen numerosos detalls sobre el història de la vida quotidiana, el vestuari, l'arquitectura, la música, la dansa i fins a les arts acrobàtiques. A tot això cal afegir diversos testimonis dels intercanvis culturals entre China i l'exterior a lo llarc de varis sigles. Es comprén aixina que els estudiosos occidentals consideren estes coves com una biblioteca escrita en la paret d'un precipici.

Possiblement, una de les peces més valorades i conegudes és la Sutra del diamant, eixemplar del llibre imprés més antic del com es té notícia, i que estava fet a partir de plaques de fusta de més de mil anys d'antiguetat. Es tracta d'un manuscrit de quatre metros de llarc i que podria datar-se l'11 de maig de l'any 868. Ademés d'esta peça extraordinària, podríem parlar també d'una important colecció de manuscrits i d'un model de carta chinenca ideada per a que els invitats ebris puguen disculpar-se davant dels seus amfitrions pel seu comportament, entre moltes atres peces.

La Cova de la Biblioteca

Image de la Cova 16, realisada per Aurel Stein en 1907, en manuscrits apilats junt a l'entrada de la Cova 17, la Cova de la Biblioteca, que està a la dreta en esta image.

La cova 17 descoberta per Wang Yuanlu va passar a ser coneguda com la Cova de la Biblioteca. Es troba junt a l'entrada que du a la cova 16 i es va utilisar originalment com a cova commemorativa d'un monge local, Hongbian, a la seua mort en l'any 862. Hongbian, d'una rica família Wu, va anar el responsable de la construcció de la cova 16, i la Cova de la Biblioteca pot haver segut utilisada com el seu refugi en vida. La cova contenia originalment la seua estàtua, que va ser traslladada a una atra cova quan es va utilisar per a guardar manuscrits, alguns dels quals duen el sagell de Hongbian. En la cova es va trobar un gran número de documents que daten dels anys 406 a 1002, amontonats en capes apretades de fajos de pergamins. Ademés dels 1.100 fajos de pergamins, també hi havia més de 15.000 llibres de paper i texts més breus, entre ells una oració penitencial hebrea (selichah) (vore Manuscrits de Dunhuang). La Cova de la Biblioteca també contenia teixits com a estandarts, numeroses estatuillas danyades de Budas i una atra parafernalia budista. Segons Stein, que va anar el primer en descriure la cova en el seu estat original:

Apilats en capes, pero sense cap orde, va aparéixer a la tènue llum de la lamparita del sacerdot una sòlida massa de bales de manuscrits que s'elevava fins a una altura de casi tres metros, i que omplia, com varen demostrar les medicions posteriors, prop de 500 peus cúbics. L'àrea que quedava lliure dins de l'habitació era suficient per a que dos persones pogueren estar de peu.

La cova de la biblioteca va ser amurallada a principis de el XI. S'han propost vàries teories sobre la raó de sagellar les coves. Stein va propondre en primer lloc que la cova s'havia convertit en un depòsit de rebujos de manuscrits venerables, danyats i usats, aixina com de parafernalia sagrada, i que després es va sagellar potser quan el lloc es va vore amenaçat. Seguint esta interpretació, alguns varen sugerir que els manuscrits manuscrits del Tripitaka es varen tornar obsolets quan es va generalisar l'impressió, per lo que els manuscrits més antics varen ser almagasenats. Una atra sugerència és que la cova es va utilisar simplement com a almagasén de llibres que es varen acumular a lo llarc de sigle i mig, i que després es va sagellar quan es va omplir. Uns atres, com Pelliot, varen sugerir un escenari alternatiu, que els monges varen amagar apresuradament els documents abans d'un atac dels invasores, tal volta quan Xi Xia va invadir en 1035. Esta teoria es va propondre a la llum de l'absència de documents de Xi Xia i de l'estat de desorde en el que Pelliot va trobar el habitació (potser una interpretació errònea perque, sense saber-ho, el habitació havia segut alterada per Stein mesos abans). Una atra teoria postula que els objectes pertanyien a una biblioteca monástica i que estaven amagats per les amenaces dels musulmans que es desplaçaven cap a l'est. Esta teoria propon que els monges d'un monasteri propenc es varen enterar de la caiguda del regne de Khotan budiste a mans del Karakhanids invasores de Kashgar en 1006 i de la destrucció que va causar, per lo que varen sagellar la seua biblioteca per a evitar que fora destruïda.

La data de sagellat de la cova va seguir sent objecte de debat. Rong (2000) va aportar proves per a recolzar l'any 1002 com a data de sagellat de la cova, mentres que Huntington (1986) va recolzar un tancament al voltant de principis o mediats de el XIII. És difícil determinar l'estat dels materials trobats, ya que la cambra no es va obrir "en condicions científiques", per lo que es varen perdre les proves crítiques per a recolzar la datació del tancament. Es creu que l'última data registrada en els documents trobats en la cova és l'any 1002, i encara que alguns han propost dates posteriors per a alguns dels documents, és provable que la cova fora sagellada no molt despuix d'eixa data.

Manuscrits de Dunhuang

Paul Pelliot examinant manuscrits en la Cova de la Biblioteca, 1908.

Els manuscrits de la Cova de la Biblioteca daten de el V fins a principis de el XI, quan va ser sagellada. És possible que allí es guardaren fins a 50 000 manuscrits, un dels majors tesors de documents antics trobats. Encara que la majoria estan en chinenc, un gran número de documents estan en atres llengües com el tibetano, l'uigur, el sánscrito i el sogdiano, inclós el llavors poc conegut hotanés. Poden ser antics pergamins de paper de cànem en chinenc i en moltes atres llengües, pothis tibetans i pintures sobre cànem, seda o paper. La temàtica de la gran majoria dels pergamins és de naturalea budista, pero també comprén un material divers. Junt a les esperades obres canòniques budistes hi ha comentaris originals, obres apócrifas, llibres de treball, llibres d'oracions, obres confucianas, obres taoístas, obres de la cristianes, obres del govern chinenc, documents administratius, antologia, glossaris, diccionaris i eixercicis caligràfics.

Molts dels manuscrits eren desconeguts o es creïen perduts, i els manuscrits proporcionen una visió única dels assunts religiosos i seculars del nort de China, aixina com d'atres regnes d'Àsia Central, des dels primers periodos fins a la dinastia Tang i principis de la dinastia Song. Els manuscrits trobats en la Cova de la Biblioteca inclouen el llibre imprés més antic datat, el Sutra del Diamant de 868, que va ser traduït per primera volta del sánscrito al chinenc en el IV. Estos pergamins també inclouen manuscrits que van des dels Documents Jingjiao cristians fins al Manual de Go de Dunhuang i partitures musicals antigues, aixina com l'image del mapa d'astronomia chinenc Mapa de Dunhuang. Estos pergamins relaten el desenroll del budisme en China, registren la vida política i cultural de l'época i oferixen documentació sobre assunts mundans i seculars que permeten tirar una ullada a la vida de la gent corrent d'estes époques.

Els manuscrits es varen dispersar per tot lo món despuix del descobriment. L'adquisició de Stein es va repartir entre Gran Bretanya i l'Índia perque la seua expedició va ser finançada per abdós països. Stein va tindre la primera elecció i va poder reunir uns 7000 manuscrits complets i 6000 fragments pels que va pagar 130 lliures, encara que entre ells es troben molts duplicats del Diamant i del Sutra del Loto. Pelliot es va dur casi 10 000 documents per l'equivalent a 90 lliures, pero, a diferència de Stein, Pelliot tenia formació en sinología i sabia llegir i escriure en chinenc, i se li va permetre examinar els manuscrits lliurement, per lo que va poder triar una millor selecció de documents que Stein. Pelliot es va interessar pels manuscrits més inusuals i exòtics de Dunhuang, com els relatius a l'administració i finançació del monasteri i els grups de llaics associats. Molts d'estos manuscrits només varen sobreviure perque formaven una espècie de palimpsesto en el que es reutilisaven els papers i s'escrivien els texts budistes en la cara oposta del paper. Atres centenars de manuscrits varen ser venuts per Wang a Otani Kozui i Sergei Oldenburg. Actualment s'estan realisant esforços per a reconstituir digitalment els manuscrits de la Cova de la Biblioteca, que ya estan disponibles com a part del Proyecte Internacional Dunhuang.

Grutas virtuals

El govern chinenc ha invertit 200 millons de yuanés en els treballs preliminars de les obres de construcció de les "Grutas virtuals de Mogao". Com el seu nom indica, estes coves permetran a els qui les visiten experimentar la sensació de que entren en les coves autèntiques i vore clarament les seues construccions, escultures i murals. Segons els experts, la construcció de les grutas virtuals no solament contribuirà a evitar la deterioració d'este antic tesor de l'art budiste, sino que facilitarà el registre i la conservació de les peces que ho componen.

Vore també

• Patrimoni de l'Humanitat en China
• Cuevas de Bezeklik
• Vihara

Bibliografia

• Duan Wenjie (editor-in-chief), Mural Paintings of the Dunhuang Mogao Grotto (1994) Kenbun-Sha, Inc. / China National Publications Import and Export Corporation, ISBN 4-906351-04-2
• Fan Jinshi, The Caves of Dunhuang. (2010) The Dunhuang Academy. ISBN 978-1-85759-540-6
• Hopkirk, Peter. Foreign Devils on the Silk Road: The Search for the Lost Cities and Treasures of Chinese Central Àsia (1980). Amherst: The University of Massachusetts Press. ISBN 0-87023-435-8
• Murray, Stuart A.P. "The Library: An Illustrated History" 2012. Print.
• Rong Xinjiang, translated by Valerie Hansen, "The Nature of the Dunhuang Library Cave and the Reasons for Its Sealing," Cahiers d'Extrême-Asie (1999): 247–275.
• Chung, Tan. Dunhuang art: through the eyes of Duan Wenjie, Indira Gandhi National Centre for the Art. ISBN 81-7017-313-2.

Whitfield, Roderick and Farrer, Anne, Caves of the Thousand Buddhas: Chinese Art from the Silk Route (1990), British Museum Publications, ISBN 0714114472 Whitfield, Roderick, Susan Whitfield, and Neville Agnew. "Cave Temples of Mogao: Art and History on the Silk Road" (2000). Los Angeles: The Getty Conservation Institute. ISBN 0-89236-585-4

• Wood, Frances, "The Caves of the Thousand Buddhas: Buddhism on the Silk Road" in "The Silk Road: Two Thousand Years in the Heart of Àsia" (2002) by Frances Wood. Berkeley: University of Califòrnia Press. ISBN 0-520-23786-2
• Zhang Wenbin, ed. "Dunhuang: A Centennial Commemoration of the Discovery of the Cave Library" (2000). Beijing: Morning Glory Publishers. ISBN 7-5054-0716-3

Suemori Kaoru, "Thousand-Buddha images in Dunhuang Mogao Grottoes: Religious spaces created by polychromatic patterns" (2020). Kyoto: Hozokan. ISBN 978-4831877314

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cuevas de Mogao.