Anar al contingut

Cuevas de Bezeklik

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cuevas de Bezeklik
Vore també: Cuevas de Mogao

Les Cuevas dels mil Budas de Bezeklik són un conjunt de coves tallades en la roca, situades en el Valle Mutou de les montanyes Flameantes, a uns 45 quilómetros a l'est de la ciutat de Turfán en la regió autònoma uigur de Sinkiang en la República Popular China. Són una mostra de l'antic art tocario budiste de la regió, famoses pels fresques que es poden apreciar en 40 de les seues 77 cavernes conegudes. També es troben pintures maniqueístas i cristianes nestorianas.

Un de les fresca de Bezeklik.

Les coves, part d'un antic monasteri, estan situades sobre un penya-segat al que s'accedix per mig d'unes estretes escales. Estan cobertes de murals dedicats a diversos temes del budisme. Estes pintures ocupen un àrea total de més de 1200 m² repartits en 40 coves distintes. Un de les fresca més destacades mostra a un músic tocant un instrument semblat al llaüt. Este instrument, cridat Xiao Hu Lei, és originari de la regió de Yunnan lo que demostra l'importància dels intercanvis comercials entre el nort i el sur del país que es varen iniciar durant la dinastia Tang. Un atre dels murals més destacats és el cridat Transformació en l'infern, situat en la cova n.º 17.

Ademés dels numerosos murals i les diferents inscripcions, en estes grutas es va trobar un curiós péntol de paper, realisat en una làmina d'or, que contenia lo que podria ser un anunci d'una tenda de la ciutat d'Hangzhou.

La seua construcció es va iniciar en el periodo de les Dinasties Meridionals i Septentrionals en el V i va continuar durant les dinasties Tang, les cinc Dinasties, la dinastia Song i la dinastia Yuan fins que, a finals de el XIII el budisme va escomençar a perdre força en la zona i les coves varen quedar abandonades.

En époques posteriors, algunes de les grutas varen quedar destruïdes deguts als enfrontaments religiosos que es varen produir en la regió. En el XX varen sofrir l'espoli d'alguns exploradors occidentals com l'alemà Albert von Li Coq que les redescubrió en 1905. De les 87 coves originals, solament 57 han aplegat fins als nostres dies.