Correspondència Husayn-McMahon
Es diu Correspondència Husayn-McMahon a la série de cartes que varen intercanviar entre el 14 de juliol de 1915 i el 30 de giner de 1916[1] el jerife de la Meca Husayn ibn Ali i l'alt comissari britànic en El Caire, Henry McMahon. La correspondència, integrada per dèu cartes, tenia com a objecte preparar la rebelió àrap contra l'Imperi otomà, en el marc de les operacions de la Primera Guerra Mundial, a canvi del reconeiximent aliat d'un Estat àrap en la zona.
El desencadenant de la correspondència va ser un mensage que Lord Kitchener, secretari d'Estat britànic per a la guerra, va fer aplegar al jerife Husayn a través de McMahon invitant-li a aliar-se en els britànics en el recent desencadenat conflicte: «Si la nació àrap es coloca al seu costat en esta guerra, Anglaterra la garantisarà contra tota intervenció exterior en Aràbia i donarà als àraps tota l'ajuda necessària contra una agressió estrangera».
La correspondència pròpiament dita la va iniciar el jerife Husayn, qui basant-se en les promeses de Kitchener, oferia un alçament àrap coordinat en l'estratègia militar britànica a canvi del reconeiximent d'un Estat àrap que deuria formar-se en tots els territoris àraps d'Àsia, una volta lliberats del domini otomà, açò és, aproximadament els actuals Iraq, Jordània, Síria, Líban i la Palestina històrica, més la Península aràbiga al complet, exceptuant Aden, que des de 1839 estava baix un domini britànic que Husayn reconeixia. La resposta de McMahon va ser evasiva, i Husayn va escriure una segona carta insistint en concretar l'assunt. La segona carta de McMahon, datada el 24 d'octubre de 1915 és la més crucial, puix en ella es determina sobre quins territoris estaven els aliats disposts a reconéixer un futur Estat àrap: tots els proposts per Husayn llevat «els districtes de Mersin i Alejandreta i les zones de Síria a l'oest dels districtes de Damasc, Homs, Hama i Alep», més part de la vilayet (província otomana) de Basora, açò és, el sur de l'actual Iraq.
Queda certa ambigüitat sobre l'estatus que se li reservava a Palestina, que no és mencionada específicament —ni tampoc el sanjak de Jerusalem, l'unitat administrativa otomana corresponent—, lo que ha segut i és objecte de polèmica, sobretot sobre lo que el jerife Husayn va entendre, puix pel que fa a McMahon, el propi Comissionat -ya retirat- ho va aclarir en sengles cartes a The Times i a Sir John Shuckburgh, de l'Oficina Colonial Britànica[2]
"La meua intenció va ser excloure Palestina d'una Aràbia independent, i espere haver redactat les cartes de forma suficientment clara en tots els sentits [...] La meua intenció va ser, en seguritat, excloure Palestina, de la mateixa manera que es va fer en les parts costeres del nort de Síria".
Les promeses de McMahon varen ser, com pretenien, el detonant d'una rebelió que duraria dos anys i l'objectiu dels quals era crear l'Estat àrap en els territoris prevists. No obstant, poc despuix de formulades estes promeses, en maig de 1916 Gran Bretanya i França firmaven en secret els Acorts Sykes-Picot, en virtut dels quals es repartien Orient Mig. Dits acorts, units a la Declaració Balfour sobre la creació d'una llar nacional judeua en Palestina (1917) i a la resolució de la Societat de Nacions sobre l'establiment de mandats en els territoris arrebatats als otomans, varen acabar en les pretensions àraps i varen dissenyar el mapa d'Orient Mig que ha pervixcut fins als nostres dies. Sobre el Regne del Hiyaz, Estat àrap creat per Husayn a l'inici de la rebelió i que quedava fòra de la política de repartiments i mandats, va ser conquistat i anexionado pels seus veïns per a crear Aràbia Saudita.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 27 de març de 2009. Consultat el 27 de març de 2009. p.8
- ↑ «Israeli-Palestinian conflict». Archivat des d'el original, el 22 de setembre de 2015. Consultat el 22 de juny de 2012.
- ↑ The Llegal Foundation and Borders Of Israel Under International Law, Grief, H; pg 335
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Correspondencia Husayn-McMahon» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.