Cordillera Blanca
La cordillera Blanca és una cadena montanyosa ubicada en la serra del departament de Áncash, Perú. Forma part de la cordillera dels Vages i s'estén en direcció noroest per uns 200 km.[1] Ocupa un àrea de 16 000 km², sent la cadena montanyosa tropical nevada més extensa en 17 picos que sobrepassen els 6000 m s. n. m., 1072 estanys i 722 glaciars.[1] l'Huascarán (6757 m s. n. m.) la montanya més alta del país i de la zona intertropical es troba en esta cordillera.
Es localisa al noroest del Perú i corre parala a la vall del riu Santa (cridat Carreró d'Huaylas). el parc nacional Huascarán, establit en 1975 per a protegir l'ecosistema d'esta cadena montanyosa,[2] va ser denominat per l'UNESCO com Reserva de Biosfera en 1977 i com Patrimoni Natural de la Humanitat en 1985.[3]
El derretimiento de la neu en la cordillera proporciona aigua durant tot l'any a gran part del nort del Perú, mentres que el 5 % de l'energia elèctrica d'este país prové de la planta hidroelèctrica del Canó de l'Ànet, ubicada en la vall del Riu Santa que és alimentat pels glaciars de la cordillera. L'àrea de gèl permanent es va reduir en al voltant d'un terç entre els anys 1970 i 2006.[4]
Història
[editar | editar còdic]
En l'àrea de la cordillera Blanca i valls aledaño, es desenrollen les cultures Chavín, Recuay i Huaylas. Posteriorment ocorren les expansions Wari (IX) i Inca (XIII).[5]
L'invasió espanyola s'inicia en la zona en 1532 i introduïx canvis polítics i socials; es creen les encomanes. Ya en 1543, ellavors Governador del Perú Vaca de Castro, es va dispondre realisar una inspecció en la serra de Áncash a càrrec del visitador Cristóbal Ponce de León per a determinar la cantitat de pobles i pobladors en el Curacazgo de Conchucos en fins tributaris.[6]
A partir de la Segona Guerra Mundial, els nevats de la cordillera varen escomençar a rebre un fluix de montanyencs estrangers, a fi d'ascendir-els darrere del seu cim. És aixina que s'escalen els nevats Yerupajá en 1950,[7] Huantsán en 1952[8] i Alpamayo en 1957.[9]
El 13 de decembre de 1941, una solsida de gèl o remugada del nevat Palcaraju va caure sobre l'estany Palcacocha.[10] Açò va crear una ona que va trencar el dic morrénico de l'estany, generant-se una torrentada de 8 a 12 millons de metros cúbics d'aigua, fanc i pedres que es varen desplaçar per la Quebrada Cojup fins a la ciutat d'Huaraz.[10] Segons les senyes finals de la Creu Roja Peruana, es calcula que en Huaraz els morts varen ser 1800 i els ferits 500, i va haver casi 1500 famílies afectades.[10]
A causa del terremot de Áncash de 1970; la ciutat de Yungay, va ser sepultada per un llau provinent del nevat Huascarán, matant instantàneament als seus 15 000 habitants.[10]
En ser el Perú el tercer país en el món més afectat pel calfament global, els glaciars ubicats en la Cordillera Blanca han experimentat una greu reculada en les últimes décades.[11] En 1970 tenia un àrea glaciar de 723,37 km², pero en 1997 va reduir la seua massa en 15,46 %, segons reporta l'Institut Nacional de Recursos Naturals del Perú.[12]
En el 2008, les autoritats peruanes varen reportar la desaparició del glaciar Broggi ubicat a l'est de la ciutat de Yungay, en la capçalera de la Quebrada de Llanganuco.[13] Este glaciar tenia una dimensió superior al Pastoruri, el nevat més emblemàtic de la Cordillera Blanca per la seua bellea i atractiu turístic. el nevat Pastoruri també ha vist disminuïdes les seues dimensions, per lo que ya no és considerat com un nevat sino com una coberta de gèl.[14][15][16]
En el 2020, registra una pèrdua de la cobertura glaciar del 41.50 % per a un periodo de 58 anys.[17]
Geografia
[editar | editar còdic]La Cordillera Blanca és la cordillera tropical nevada més extensa en el món i té la major concentració de gèl en el Perú.[1] És part de la Cordillera Occidental dels Vages de Perú, i té una direcció noroest per 200 km entre els 8°08' i 9°58'S de latitut i els 77°00' i 77°52'W de llongitut.[1] Conta en varis picos per damunt de 6000 m en els Vages del Perú i el pico més alt, Huascarán, s'eleva a una altitut de 6768 metros d'altitut.[1] La Cordillera Blanca també actua com una divisòria d'aigües: la conca del riu Santa cap a l'oest pertany a l'alvertent de l'oceà Pacífic, mentres que la conca del riu Marañón cap a l'est pertany a l'alvertent de l'oceà Atlàntic.[1]
Glaciars
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Glaciars de la Cordillera Blanca.
A l'any 1989 es reporta un total de 722 glaciars individuals en esta cordillera, els quals cobrixen un àrea de 723,4 km².[1][18] La majoria d'estos glaciars es troben en el costat occidental de la cordillera, a on 530 glaciars cobrixen un àrea de 507,5 km²; mentres que en el costat oriental, 192 glaciars cobrixen un àrea de 215,9 km².[1] El 91 % d'estos glaciars es classifiquen com a glaciars de montanya (generalment curts i en pendents extremadament empinades); el restant es classifiquen com a glaciars de vall i una conya de gèl.[1]
De la mateixa manera que totes les àrees de glaciars andinos, la Cordillera Blanca ha segut testic d'un important retir de la seua coberta de gèl durant el XX pel canvi climàtic. Els estudis han mostrat una reculada de més del 15 % des dels anys 1970.[19]
En 1997 un segon inventari a partir d'imàgens Landsat calcula la cobertura glaciar en 611,49 km², i un tercer inventari al 2014 tira una cobertura de 527,61 km². El quart inventari que va ser publicat en el 2018, que registra imàgens del 2016 en un àrea de 448,81 km² de cobertura glaciar.[18]El quint inventari publicat en el 2023 en imàgens del 2020 varen registrar un àrea de 424,86 km².[17]
Estanys
[editar | editar còdic]
En 1993 es varen inventariar 608 estanys, per a 2014, el número va pujar a 1072 estanys. Entre els llac més importants en esta cordillera es mencionen: les estanys de Llanganuco que es localisen en el costat nort del Huascarán, i són accessibles des de Yungay; l'Estany Paró (el cos d'aigua més gran de la Cordillera Blanca), situat just al nort del nevat Huandoy, accessible des de Caraz, les seues aigües tenen un profunt color turquesa; els estanys Ichiccocha i Jatuncocha, que es troben en els voltants dels nevats Artesonraju i Alpamayo i són accessibles solament per caminada o a cavall des de Caraz. Els estanys més notables són:
Picos principals
[editar | editar còdic]
Turisme
[editar | editar còdic]
Refugis d'alta montanya
Recordant als Alps, el sacerdot salesiano Ugo de Censi, va gestionar la construcció de refugis d'alta montanya per a turistes i montanyencs, en l'objecte de recolectar fondos que es destinen als més pobres de la zona, millorar camins, reconstruir barraques, comprar ferramentes, etc. En l'actualitat, existixen instalats 5 refugis: Refugi Perú (4765 m), Refugi Ishinca (4350 m), Refugi Don Bosco (4670 m), Refugie Bivac Longoni (5000 m) i Refugi Contrahierbas que donen cobertura a picos com Huandoy (6395 m), Pisco (5752 m), Urus (5495 m), Ishinca (5530 m), Tocllaraju (6030 m), Palcaraju (6270 m), Ranrapalca (6162 m), Ocshapalca (5888 m), Contrahierbas i Huascarán.
Vore també
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cordillera Blanca.- Anex:Montanyes del departament de Áncash
- Cordilleres del Perú
- Geografia del Perú
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «USGS P 1386-I -- Perú - Cordilleres - Occidental» (en inglés). pubs. usgs. gov. Consultat el 31 d'octubre de 2016.
- ↑ «Huascarán - Servici Nacional d'Àrees Naturals Protegides per l'Estat». www. sernanp. gob. pe. Archivat des d'el original, el 20 de febrer de 2017. Consultat el 31 d'octubre de 2016.
- ↑ SERNANP. «Reserva de Biosfera Huascarán». Archivat des d'el original, el 20 de novembre de 2016. Consultat el 19 de novembre de 2016.
- ↑ «BBC NEWS | Americas | Perú's alarming water truth» (en inglés). news. bbc. co. uk. Consultat el 31 d'octubre de 2016.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ (1978).«El curacazgo de Conchucos i la visita de 1543».Bulletin de l'Institut Français d'Études andines.IFEA - Institut Francés d'Estudis Andino.3
- 9–31.Consultat el 18 de giner de 2017.
- ↑ W. V. Graham Matthews and David Harrah Yerupajá AAJ Vol. 8 p. 22 (1951)
- ↑ (1966).«Alpine Notes».The Alpine Journal.Alpine Club.71(312-313)Consultat el 17 de giner de 2017.
- ↑ Jubiläumsexpedition Alpamayo - der schönste Berg der Welt [1] archivat en Wayback Machine. (2014). Consultat el 17 de giner de 2017
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 «Nota Tècnica 7 Sobre el Canvi Climàtic - Lo que l'Aigua es Va dur». http://www.minam.gob.pe/. Consultat el 8 de novembre de 2016.
- ↑ Agonia de la Cordillera Blanca. Infografía del Comerç. 14.7.2009
- ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
- ↑ «[2]». Consultat el 18 de giner de 2017.
- ↑ «[3]». Consultat el 18 de giner de 2017.
- ↑ «[4]». Consultat el 18 de giner de 2017.
- ↑ «[5]». Consultat el 18 de giner de 2017.
- ↑ 17,0 17,1 «INAIGEM,2023».Consultat el 2024-07-12.
- ↑ 18,0 18,1 «INAIGEM,2018».Consultat el 2024-07-12.
- ↑ Lynas, Mark: High tide: the truth about our climate crisis, pg. 230, ISBN 978-0-312-30365-5
Bibliografia
[editar | editar còdic]- «Reculada glaciar en la Cordillera Blanca 1948 - 2018».Autoritat Nacional de l'Aigua.
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cordillera Blanca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.